La violència de gènere: comunicar i jutjar amb perspectiva de gènere – Esther Monzó-Nebot

RLD_dia_dona_500pxEls anys 2018 i 2019, la Conselleria de Justícia, Interior i Administració Pública (anteriorment, Conselleria de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques) de la Generalitat Valenciana va signar, amb la Universitat Jaume I, dos plans anuals per finançar la formació especialitzada en gènere del personal al servei de la Conselleria, inclòs l’estudiantat amb interès per treballar, en un futur, com a agents contra la violència de gènere en les administracions. En el marc d’aquesta col·laboració, va tenir lloc, entre l’11 d’octubre i el 8 de novembre de 2019, el curs “La violència de gènere: Comunicar i jutjar amb perspectiva de gènere”.Read More »

Les llengües minoritzades en l’ordre postmonolingüe (2017) – Marta Renau Michavila

Ressenya de: Monzó Nebot, Esther & Joan Jiménez Salcedo (ed.). 2017. Les llengües minoritzades en l’ordre postmonolingüe, Castelló de la Plana, Universitat Jaume I.

Les societats contemporànies no poden entendre’s com a successions d’espais monolingües que donen sentit a les fronteres polítiques. Els espais de convivència social del món globalitzat són una conjuminació de tensions entre grups lingüístics amb contactes complexos que desafien els límits entre grups socioculturals i configuren identitats postmonolingües. Aquesta és la premissa de partida del volum Les llengües minoritzades en l’ordre postmonolingüe. S’hi recullen contribucions que, amatents a les transformacions socials que han introduït els fluxos migratoris, inclosa la davallada de l’estat-nació com a ideal polític, opten per la “diversalitat” (Bernabé et al., 1989: 41), és a dir, l’harmonització conscient de les diversitats preservades. Defugint l’ànsia de superioritat de les idees de base europea que va caracteritzar el colonialisme (Mignolo, 2005: 22-34), les autores i els autors d’aquest volum comparteixen la voluntat de qüestionar l’epistemologia del poder que vincula identitat i autoritat en un territori polític. La crida conjunta és que cal disputar l’esperit monolingüe que ens ancora a ordres tradicionals i no ens deixa observar el sorgiment de valors, costums i jerarquies nous (Clifford, 1988: 15).Read More »

L’odi, la vida pública i les relacions interculturals – Esther Monzó Nebot

The Journey és una pel·lícula de Colin Bateman que ofereix una narrativa tan naïf com poderosa de l’èxit de les converses de pau a Irlanda del Nord. La trama, una emboscada ideada per fer que dos enemics passen de parlar a entendre’s, “imagina” el viatge que transforma la relació de Ian Paisley i Martin McGuiness d’enemics irreconciliables a amics amb la complicitat d’un duet còmic, “The Chuckle Brothers”, com els batejaria la premsa (Belfast Telegraph 2017). La idea de la pel·lícula es fonamenta en les converses de pau de St. Andrews i mostra una solució simple als conflictes: si passaren temps junts, si hagueren de parlar entre ells, sobre les seues vides, les seues aficions, el que tenen en comú, superarien el seu odi mutu, connectarien i veurien els avantatges de congeniar, per als seus pobles i per a ells mateixos. La hipòtesi és ben coneguda pels estudis socials i ha estat evolucionant i inspirant noves recerques des dels anys 60: el contacte influeix en les emocions. Partint de la hipòtesi del contacte social, els investigadors van demostrar que les relacions entre grups de distint origen ètnic milloraven en dissenyar entorns laborals interètnics. El moment era l’escaient, atès que aquestes relacions eren cabdals per al creixement econòmic i per a la governabilitat d’un país dividit, els Estats Units dels anys 60. Més tard, el mer contacte (sense interacció ni col·laboració) va mostrar que podia oferir els mateixos resultats. L’exemple clàssic és un disseny d’experiment en què un professor va fer venir a totes les sessions d’una assignatura una persona amagada sota una gran bossa negra. Aquest tret distintiu tan evident va provocar que la resta de persones de la classe categoritzaren l’individu de forma automàtica com a membre d’un grup extern, un altre. El resultat va ser que la classe el va marginar de manera immediata, hi sentien desconfiança i també menyspreu. A mesura que el semestre avançava, però, i tot i que no s’havia produït cap interacció, el grup va adoptar la persona de la bossa de fem com un dels seus. Altres estudis més recents mostren que, per aconseguir una millora afectiva, no caldria ni tan sols que el contacte fora físic, ja que l’exposició a narratives, fins i tot a través d’Internet, té com a conseqüència una millora de les relacions emocionals amb aquells altres.

La creació dels grups socials i de les distincions

Els humans necessiten relacions interpersonals per motius evolutius (Baumeister i Leary, 1995). És a través de les relacions socials que podem assegurar la supervivència, satisfer les nostres necessitats i aconseguir la felicitat (Haller i Hadler, 2006). En les nostres relacions, els humans creem vincles basats en diferents característiques, com són l’origen ètnic, l’edat, el sexe o el llenguatge. Aquestes relacions constitueixen la base de l’adhesió emocional a un grup social específic i ens permeten desenvolupar una identitat social, que és essencial per al nostre benestar, especialment per a la nostra autoestima (Tajfel i Turner, 1979). En la construcció d’un grup, els vincles que n’uneixen els membres també els distingeixen d’altres i creen divisions amb aquells que no comparteixen els mateixos trets. El resultat és l’organització de qualsevol espai social en diversos nosaltres i altres.Read More »