Carles Duarte: de la llengua i el dret. Acte de reconeixement de la Revista de Llengua i Dret, Escola d’Administració Pública, 15 de juny de 2017 – Eva Pons Parera

L’any 1983 van succeir diversos fets importants a Catalunya. Entre d’altres, TV3 començava a emetre, s’aprovava la primera Llei de normalització lingüística i, en aquest mateix any, es publicava el primer número de la Revista de Llengua i Dret. Dos noms destaquen en aquell moment fundacional, el de Josep-Enric Rebés, director llavors de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, institució que impulsa la creació de la Revista, i el de Carles Duarte i Montserrat, primer director, que va exercir la responsabilitat fins a l’any 2002, quan pren el relleu Antoni Milian i Massana. Duarte ha continuat formant part del Consell de Redacció fins fa poc menys d’un any, quan orienta cap a reptes nous una trajectòria professional precoç, llarga i, sobretot, prolífica en diversos àmbits i disciplines.

La importància de la tasca de Carles Duarte, acompanyat d’altres persones que no és possible enumerar aquí,  en el camp del llenguatge jurídic i administratiu català mereix sens dubte ésser recordada,  destacada i analitzada des de la perspectiva actual.  El context en què comencen a Catalunya els estudis de la llengua del dret, tot i que no tan llunyà en el temps, pot resultar ja per a algunes persones difícil de valorar: amb el restabliment, l’any 1977, de la Generalitat provisional, i especialment a partir de l’Estatut d’autonomia de 1979, la recuperació d’una capacitat d’autogovern i la creació d’unes administracions pròpies requeria, com un element constitutiu i alhora instrumental, l’establiment i la consolidació –la normativització, com se l’anomenava llavors– d’un llenguatge administratiu i jurídic apte per desenvolupar les noves funcions polítiques i administratives assumides. En el prefaci d’un llibre de l’any 1980, que Duarte escriu amb vint anys, es poden copsar els objectius ambiciosos i la feina ingent que, tant en el terreny teòric com en el pràctic, calia dur a terme:

Quan el Dr. Antoni Badia i Margarit ens proposà d’elaborar unes eines que fessin més coherent i més còmode el camí de normalització de l’ús del català dins del sector de l’administració pública, ens adonàvem que el nostre projecte havia de transcórrer per dues vies. L’una era la del present, que ens empenyia a la redacció d’uns llibres aplicables ja d’ençà del moment de llur publicació, uns llibres pensats i estructurats de manera essencialment utilitària (un Formulari administratiu i un Curs de llenguatge administratiu català).Llegeix més »

La regulació lingüística de la LOMCE: i ara, la via legislativa – Eva Pons

Sobre la ideologia lingüística que inspira la Ley orgánica 8/2013, de 9 de diciembre, de mejora de la calidad educativa (LOMCE) no calen gaires consideracions, ja que el ministre d’Educació, Cultura i Esport, J.I. Wert Ortega, l’explicitava a finals de 2012 en seu parlamentària: «españolizar a los alumnos catalanes» (Diari de Sessions del Congrés dels Diputats núm. 64, de 10 d’octubre de 2012). Des de llavors, la idea d’assimilacionisme cultural i lingüístic ha dominat el debat polític i social sobre la Llei. Ara bé, quin és el contingut concret de la regulació lingüística de la LOMCE? En què modifica o altera la regulació preexistent? Com es relaciona la Llei amb els darrers pronunciaments judicials sobre el model lingüístic educatiu de Catalunya (vegeu l’apunt en el blog de M. Corretja)? Tractarem de respondre, sintèticament, aquestes qüestions.

La LOMCE es presenta formalment com una reforma de la preexistent Ley orgánica 6/2006, de 3 de mayo, de Educación (en endavant, LOE), a més d’afectar aspectes concrets d’altres lleis educatives i de la de finançament autonòmic. Malgrat això, les modificació introduïdes a la LOE impliquen un capgirament en la concepció d’aspectes bàsics del model educatiu. En són exemples el buidament de les funcions decisòries dels consells escolars o l’erosió del caràcter inclusiu del sistema, en preveure que als 15 anys es derivin els alumnes que no mostrin les capacitats necessàries cap a la nova formació professional bàsica. Llegeix més »