El Tribunal Constitucional s’haurà de pronunciar sobre el principi de no regressió dels drets lingüístics en l’àmbit de la sanitat pública – Maria Ballester Cardell

Autor: Luis Melendez; Font: Unsplash

De tots és conegut que a les Illes Balears, durant les dues legislatures anteriors (2015-2019 i 2019-2023), el Govern de coalició va intentar, sense gaire èxit, establir un sistema suficientment flexible i progressiu per donar compliment al manament legal de recuperar el requisit de capacitació lingüística també en l’àmbit de la sanitat pública. La difícil gestació del Decret 8/2018, de 23 de març, pel qual es regula la capacitació lingüística del personal estatutari del Servei de Salut de les Illes Balears, a causa de la seva anul·lació judicial amb les Sentències 14/2020 i 15/2020, de 16 de gener, de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB), confirmades pel Tribunal Suprem l’any 2022, i l’aplicació quasi de forma general de l’exempció del requisit previst a la Llei 4/2016, de 6 d’abril, de mesures de capacitació lingüística per a la recuperació de l’ús del català en l’àmbit de la funció pública, en les convocatòries per cobrir places en el Servei de Salut, són una bona mostra de la dificultat d’articular un model adient per assegurar la necessària capacitació lingüística dels professionals sanitaris, imprescindible per garantir els drets lingüístics dels usuaris del Servei de Salut públic. Durant tot aquell temps, tant el Partit Popular com VOX mantingueren, com a part principal del seu argumentari, la necessitat de suprimir l’exigència de coneixements de català a la sanitat per considerar-la un element excloent i dissuasiu en el procés de captació i fidelització dels professionals sanitaris.

Llegeix més »

Qui parla i qui calla, però… qui silencia? Recensió de Yúfera, Irene (ed.), Montolío, Estrella, i Rosado, Elisa. (2023). Qui parla i qui calla: Comunicació i (des)igualtat entre dones i homes. Eumo Editorial – Daniel Amarelo

Autoria: Miles Peacock. Font: Unsplash

La Universitat de Barcelona “rebutja”, “renuncia”, “prohibeix” el llenguatge inclusiu per “tornar”, “per fi”, al masculí genèric, llegeixo aquests dies a la premsa digital. La polèmica respon a la Instrucció 1/2023, de 27 de juliol, de la UB sobre l’ús del llenguatge inclusiu en les disposicions normatives, que ha provocat alguns conflictes dins de la comunitat acadèmica i social. Un cop més, veiem la disputa sobre la normativitat, allò que José del Valle (2018) va anomenar “la política de la incomodidad”. Durant els darrers anys, els debats sobre llenguatge inclusiu han estat marcats, paradoxalment, per una normativitat excloent. A una mena de preocupació per la puresa de la llengua i la seva necessària estandardització s’hi afegeix la preocupació per la creació d’una norma inclusiva, no binària, neutra i d’indicacions tancades que la facin materialitzar. A favor o en contra de les intervencions antimasculinistes en el llenguatge, les veus més centrals en aquest debat són habitualment les menys perifèriques (és molt comú llegir sobre llenguatge inclusiu amb la total absència de persones no binàries o considerar que tot el llenguatge inclusiu es correspon amb guies universitàries, per exemple). En aquest sentit, els debats sobre llengua i gènere presenten una totalització sobre el binarisme home vs. dona i sobre la qüestió del codi lingüístic (especialment morfemes i expressions lexicals) que s’allunyen de la manera en què els éssers humans ens comuniquem la major part de les vegades. La necessitat d’un estàndard –vull dir, el pensament constant, correctiu, sobre la gramàtica– moltes vegades no dona un espai a la comunicació oral, sobretot a la informal, un focus important si volem tractar qüestions de llengua i gènere. L’aposta pel llenguatge inclusiu i no binari és una qüestió de glotopolítica, sociolingüística crítica i ètica, no (només) gramatical.

Llegeix més »

La violència cap a les dones a les resolucions judicials – Eva Mestre

La violència envers les dones és un problema estructural esfereïdor en la nostra societat. A l’Estat espanyol hi ha 489 jutjats entre exclusius, compatibles i penals especialitzats per jutjar violència de gènere. Només en 2021 es van produir més de 170.000 denúncies relacionades amb aquest tipus de violència, un nombre que, lluny de minvar, s’engreixa any rere any des de l’aprovació de la Llei Orgànica 01/2004. Encara resulta difícil per a les dones denunciar aquests casos, ja que es calculen uns huit anys de maltractaments abans de la primera denúncia.

L’estudi que presentem pretén respondre quatre qüestions molt específiques sobre la violència de gènere en contexts jurídics: (1) com hi apareixen descrites les dones víctimes de violència (quin llenguatge fan servir els operadors jurídics per parlar de les dones), (2) com hi apareixen descrits els homes processats en els procediments per violència, (3) quina imatge es projecta de la mateixa violència en els judicis i (4) quina projecció dels actors i les accions es fa en aquests texts, i es trasllada a l’imaginari col·lectiu des de la judicatura.Llegeix més »

La violència de gènere: comunicar i jutjar amb perspectiva de gènere – Esther Monzó-Nebot

Els anys 2018 i 2019, la Conselleria de Justícia, Interior i Administració Pública (anteriorment, Conselleria de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques) de la Generalitat Valenciana va signar, amb la Universitat Jaume I, dos plans anuals per finançar la formació especialitzada en gènere del personal al servei de la Conselleria, inclòs l’estudiantat amb interès per treballar, en un futur, com a agents contra la violència de gènere en les administracions. En el marc d’aquesta col·laboració, va tenir lloc, entre l’11 d’octubre i el 8 de novembre de 2019, el curs “La violència de gènere: Comunicar i jutjar amb perspectiva de gènere”.Llegeix més »

I Jornades Feministes Universitàries a la Universitat Jaume I: perspectives lingüístiques, jurídiques i econòmiques de la igualtat – Anna Albert

Avui dia el feminisme està en boca de totes i, fins i tot, de tots. Molt notablement a les xarxes socials, però també als carrers, a les ciutats, als barris i fins i tot a les nostres universitats i centres d’estudi, el feminisme ha canviat les nostres vides. El passat 8 de març, els carrers de totes les ciutats es varen omplir de reivindicacions per reclamar els canvis interaccionals i estructurals que encara són necessaris. Amb una aturada de dones, vam assolir un impacte real. Ha sigut entre totes que hem aconseguit ser on som, que estem aconseguint canviar la representació de les dones en els missatges socials. Les lluites individuals orquestrades i sumades a les col·lectives ens fan arribar a tot arreu: ens permeten canviar com ens representem i ens representen en el llenguatge i en les estructures i els marcs jurídics. I així canvia el nostre futur.

Els centres d’estudi i, particularment, les universitats, hi juguen un paper cabdal. Les joves no hi adquirim solament les competències per exercir una professió, sinó que hi aprenem a conviure i a superar les barreres per definir el nostre futur. Les universitats són un lloc d’encontre de les persones que es faran càrrec de la societat des de molts punts diferents del coneixement. Ara ens trobem totes en un lloc comú que necessita, més que mai, la presència feminista.

Subversives és una assemblea feminista creada a la Universitat Jaume I per iniciativa d’un grup d’estudiantes que ha vist un interès creixent i divers a què donar resposta. Una de les nostres primeres actuacions va ser l’organització d’unes jornades feministes de reflexió i aprenentatge col·lectiu que ens ajudaren a entendre uns àmbits que consideràvem cabdals: com afecten la llengua i el dret les nostres possibilitats d’igualtat. Des de reflexions diverses, en àmbits diferents, volíem trobar eines per respondre a la discriminació diària: quan és legal que no hi haja igualtat, per què no es fa complir la llei i què podem respondre davant els missatges que ens demanen callar i parar en les nostres reivindicacions. Aquestes preguntes es van aplicar concretament als àmbits de l’empresa i l’activitat rural i de la comunicació (la narrativa oral i el llenguatge en sentit més ampli). Conscients de la complexitat de la nostra experiència social, la llengua vehicular de les Jornades triada com a mitjà identitari i de difusió va ser el valencià, amb l’esperit d’unir interessos compartits de reconeixement i promoció de la igualtat política com a base de la democràcia.Llegeix més »