Etiqueta: immersió lingüística

La sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans Djeri contra Letònia i el llarg hivern català – Benet Salellas

eapc1 comentari
Autor: Adrian Grycuk. Font: Wikimedia Commons

I. El 18 de juliol de 2024 el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) feia pública la sentència Djeri i altres contra Letònia, en què resolia descartar la vulneració del dret a la igualtat (art. 14 del Conveni Europeu de Drets Humans, CEDH) en relació amb el dret a l’educació (art. 2 Protocol 1 CEDH) que plantejaven un grup de famílies russòfones contra la llei de 2018, que modificava el sistema educatiu per unificar l’educació preescolar i fer del letó la llengua vehicular majoritària d’aquest cicle educatiu.[i] Aquesta decisió d’Estrasburg culminava una anàlisi gradual que ha anat fent el TEDH sobre el sistema educatiu letó, en què ha tingut l’oportunitat de validar (i, per tant, d’excloure vulneracions de drets del CEDH) la unificació i letonització progressiva del sistema educatiu, primer quant a les escoles públiques (STEDH Valiullina i altres contra Letònia, de 14 de setembre de 2023) i després quant a les escoles privades (STEDH Dzibuti i altres contra Letònia, de 16 de novembre de 2023).Llegeix més »

Els advocats catalans han estat enquestats: negociem en català però l’amaguem a la sala i a les demandes – Òscar-Adrià Ibáñez Ferreté i Marina Pellín Aznar

eapcDeixa un comentari

Coberta de la publicació "Enquesta als professionals de l'advocacia de Catalunya sobre l'ús del català a la justícia. Primers resultats, juliol 2022" de Plataforma per la LlenguaPlataforma per la Llengua va encarregar el 2021 una enquesta sobre usos, actituds i representacions lingüístiques entre els advocats dels 14 col·legis de Catalunya. L’enquesta la va dur a terme el gabinet GESOP i es va fer a una mostra de 800 advocats dels 32.844 col·legiats l’any 2021 en els 14 col·legis catalans. Això suposa que els resultats tenen un marge d’error de ± 3,5% (NC = 95,5% i p=q=0,5). Els punts de recollida d’informació van ser jutjats d’arreu del territori (amb una representació proporcional al seu pes i incloent-hi l’Audiència Provincial de Barcelona) i la seu de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona.

L’objectiu de l’enquesta era investigar els usos lingüístics d’un dels operadors jurídics més importants, i en cas que l’ús del català hi fos baix, conèixer-ne els motius. De fet, alguns recomptes puntuals fets prèviament en alguns jutjats ens indicaven que són poques les demandes que es presenten en català, però encara no es disposava de dades extrapolables a la totalitat.Llegeix més »

El blog de la Revista de Llengua i Dret us recomana 10 lectures per Sant Jordi

eapc2 comentaris

Quan ja comencen a quedar lluny les vacances de Pasqua, ens trobem a les envistes de la diada de Sant Jordi, la festa de la rosa i del llibre. Com cada any, el blog ens afegim a la celebració amb deu recomanacions de lectures, que comparteixen el fet d’haver estat publicades recentment (totes són aparegudes entre 2022 i 2023) i de tractar algun dels temes d’interès de la Revista de Llengua i Dret i de les tres seccions que n’integren el Consell de Redacció: dret lingüístic, llenguatge administratiu i jurídic, i política lingüística i sociolingüística.

   Enguany, com no podia ser d’altra manera en un context d’ofensiva judicial contra l’escola catalana, hi fa èmfasi amb tres obres que s’ocupen de manera monogràfica del model lingüístic educatiu de Catalunya.

Com és habitual, la selecció fa especial èmfasi en llibres que aborden la realitat de la llengua catalana des de diferents angles. Enguany, com no podia ser d’altra manera en un context d’ofensiva judicial contra l’escola catalana, ho fa amb tres obres que s’ocupen de manera monogràfica del model lingüístic educatiu de Catalunya. A banda d’aquestes coincidències, hi trobareu força diversitat: des del punt de vista temàtic (des dels primers documents escrits en català fins a l’argot juvenil actual, passant pel paper de l’ús lingüístic en la construcció de desigualtats entre homes i dones en el camp polític), però també de l’idioma de publicació (català, castellà, gallec i anglès) o de l’orientació (més acadèmica i orientada a un públic expert, o més divulgativa i orientada al públic general).

El Consell de Redacció i la coordinació del blog aprofitem aquest apunt per agrair de manera sincera totes les aportacions que investigadors i professionals ens feu arribar. Gràcies a la vostra col·laboració desinteressada, el blog de la Revista de Llengua i Dret pot continuar exercint la seva funció d’espai de referència per al seguiment de l’actualitat de la llengua catalana (dins del món jurídic i des d’un punt de vista jurídic –i sociolingüístic), i també esdevenir una finestra oberta a la realitat d’altres llengües (des de l’any passat, llengües orals com el cors, l’eslovè, l’èuscar, el gaèlic irlandès, el gallec o el guaraní, llengües de signes com la catalana, la italiana i la portuguesa, i fins i tot una llengua construïda com l’esperanto).

A totes les persones que col·laboreu amb el blog o que ens llegiu setmanalment: us desitgem una bona diada de Sant Jordi!Llegeix més »

Posem fil a l’agulla? Ressenya de Riera, Elvira i Sendra, Montserrat. (2022). Immersió lingüística. Una immersió ràpida. Tibidabo Edicions — Luci Nussbaum

eapc2 comentaris
Font: Montserrat Sendra

La immersió lingüística apareix, en els darrers anys, gairebé cada dia als mitjans de comunicació, a les xarxes socials i sovint al carrer, per defensar-ne la pervivència o bé per exigir-ne l’abolició. En aquests posicionaments sovint es confon immersió amb el model d’educació lingüística d’infants i adolescents a Catalunya. El llibre d’Elvira Riera i Montserrat Sendra pretén i, al nostre entendre aconsegueix, desfer el malentès i explicar amb claredat què va ser i què és avui la immersió. En aquesta ressenya posarem en relleu alguns dels aspectes que aborda el llibre i certes qüestions que ens desperta.

La immersió s’aborda principalment en el capítol 1, en el qual s’expliquen els orígens i els grans trets d’aquest tipus de programa educatiu, i en la segona secció del capítol 2, on s’especifica que la immersió és un dels aspectes del sistema educatiu a Catalunya en el marc d’un model de conjunció lingüística, que va prendre com a opció educativa central no separar l’alumnat en funció del seu origen lingüístic. Així mateix, en el capítol 3 (p. 68-69), s’aclareix de manera eficaç la confusió abans esmentada.Llegeix més »

La qüestió de la llengua: un fals debat educatiu – Mònica Pereña

eapc4 comentaris

Que parlar de llengua i de llengües a l’escola és important i necessari és una obvietat. No endebades la llengua és l’instrument que ens permet comprendre la realitat, expressar el pensament, raonar, transmetre el coneixement i una determinada manera de veure i entendre el món i relacionar-nos amb els altres. Per això cal situar-la al centre de l’aprenentatge.

Que la composició lingüística i cultural de la nostra societat, fruit de les successives onades migratòries recents i de la internacionalització cultural, acadèmica i econòmica, planteja reptes nous i implica canvis importants des de la perspectiva de l’ensenyament i l’aprenentatge de les llengües, és una evidència.

Que en el món interconnectat on vivim els alumnes puguin argumentar, negociar i explicar el coneixement en diferents llengües és donar resposta a la nova alfabetització global.

Que el domini i l’ús de diferents llengües esdevé una eina clau per a l’accés al coneixement, és un recurs imprescindible per a la internacionalització i per a la participació en entorns digitals i un requisit bàsic per a la inserció sociolaboral i cultural, és una realitat contrastada.

I que la llengua de referència de la societat i, per tant, del sistema educatiu de qualsevol territori històric no pot ser altra que la pròpia, és innegable.

L’educació avui té com a objectiu preparar els alumnes per viure, interactuar i desenvolupar-se en un entorn social i cultural divers, complex, dinàmic i difícil de preveure, i ha de garantir-los l’assoliment d’unes competències que els permetin viure i participar en societats plurals i desenvolupar-se amb èxit en l’àmbit personal, acadèmic o professional que triïn.

Aquest és el debat que ens hauria d’interessar: com l’escola dona resposta a les necessitats d’una societat en constant evolució i com donem als alumnes els recursos i les eines necessàries perquè hi puguin viure i conviure amb plenitud.Llegeix més »