Cursos de francès del govern del Quebec per a empreses: massa pocs, massa cars – Benoît Dubreuil i Marilou Jetté

Font: Unsplash

Al Quebec, la Carta de la Llengua Francesa, adoptada el 1977, va establir el francès com a llengua oficial de l’Administració, el món del treball, els negocis i l’educació, en un context canadenc i nord-americà majoritàriament anglòfon.

La Llei sobre la llengua oficial i comuna del Quebec, el francès, aprovada el juny de 2022, va modernitzar aquesta legislació i va crear el càrrec de commissaire à la langue française (CLF) per garantir el compliment de la Carta i supervisar l’evolució de la situació lingüística al Quebec.

Llegeix més »

El llenguatge dels polítics sobre immigració: una exploració de la retòrica política al Parlament espanyol – Berta Chulvi

Font: Pexels

Com parlen els polítics sobre la immigració? O més bé, canvien els polítics el seu discurs sobre la immigració si són al govern o a l’oposició? Recentment un equip interdisciplinari de psicòlogues socials de la Universitat de València i lingüistes computacionals de la Universitat Politècnica de València ens hem fet aquestes preguntes i hem publicat un estudi[i] que analitza els discursos polítics sobre la immigració al Parlament d’Espanya entre 1996 i 2016. Aquest estudi ha utilitzat tècniques innovadores de processament del llenguatge natural (PLN) per analitzar els discursos polítics i revelar patrons subtils, i ha fixat l’atenció en els dos partits polítics que han ostentat el govern d’Espanya en algun moment del període analitzat: el PP i el PSOE.Llegeix més »

Què en sabem del Projecte de llei de la llengua oficial d’Andorra? – Maria Cucurull

Bandera d'Andorra
Font: Pexels. Autoria: Aboodi Vesakaran

L’abril passat hi va haver eleccions generals a Andorra i Demòcrates per Andorra recollia en el seu programa la proposta d’una nova llei en matèria lingüística. La voluntat era renovar la Llei d’ordenació de l’ús de la llengua oficial, aprovada l’any 2000, i adaptar la normativa al context actual. Lluny de quedar com una promesa electoral oblidada en un calaix, l’executiu s’ha posat a treballar en el Projecte en encetar la legislatura.Llegeix més »

Les mobilitats com a repte per a la sostenibilitat de les llengües minoritzades: 40 anys de la Revista de Llengua i Dret. Crònica de la Jornada del 22 de setembre del 2023 – Helena Torres Purroy

Taula rodona amb els directors de la Revista al llarg d'aquests 40 anys.
Taula rodona amb els directors de la Revista al llarg d’aquests 40 anys.

El 22 de setembre va tenir lloc a la seu de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC), al carrer Girona, 20, de Barcelona, i també en línia, la Jornada de commemoració del 40è aniversari de la Revista de Llengua i Dret (RLD), que va aplegar prop d’un centenar i mig d’assistents. Per a l’ocasió, es va convidar les persones assistents a fer una reflexió teòrica, acadèmica, però també basada en casos reals, sobre un tema de rellevància i d’actualitat: les conseqüències de les mobilitats per a la sostenibilitat de les llengües minoritzades. Es va tractar, doncs, la mobilitat en les seves múltiples facetes, com un factor determinant de les dinàmiques sociolingüístiques en el món contemporani, i com un dels principals reptes per a les polítiques lingüístiques que tracten de garantir la sostenibilitat de les llengües minoritzades, als territoris de llengua catalana i més enllà.Llegeix més »

La decisió del Tribunal Constitucional sobre la Llei catalana d’acollida – Jordina Viñas

La Llei 10/2010, del 7 de maig, d’acollida de les persones immigrades i de les retornades a Catalunya, va recollir algunes previsions de caràcter lingüístic (article 9) sobre l’aprenentatge de català i castellà d’aquest col·lectiu. Igual com altres lleis d’aquest mateix període que contenen prescripcions lingüístiques, va ser objecte d’impugnació a la jurisdicció constitucional. En aquest cas, la Defensora del Poble hi va presentar recurs d’inconstitucionalitat, resolt per la sentència del Tribunal Constitucional 87/2017, de 4 de juliol.

La finalitat de la Llei d’acollida objecte del recurs és crear i regular el servei de primera acollida (S1A) de les persones immigrades i retornades a Catalunya, que s’emmarca dins les polítiques migratòries competència de la Generalitat i a l’empara de l’article 138.1 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya (EAC). La intenció última que anuncia el legislador és la de promoure l’autonomia i la igualtat d’oportunitats de les persones immigrades i retornades a Catalunya, així com eliminar els obstacles que ho impedeixen a causa, principalment, de la manca de competències lingüístiques bàsiques, del desconeixement de la societat i de l’ordenament jurídic.

Amb aquests fonaments, s’estructura un S1A que ofereix als seus titulars accions formatives i informatives estructurades, amb els continguts mínims següents:

  1. Competències lingüístiques bàsiques
  2. Coneixements laborals
  3. Coneixement de la societat catalana i del seu marc jurídic.

En concret, respecte de les competències lingüístiques bàsiques, l’article 9 de la Llei d’acollida determina la necessitat d’assolir-les en les dues llengües oficials de Catalunya, tot determinant que l’aprenentatge lingüístic ofert pel S1A comença per l’adquisició de les competències bàsiques en llengua catalana, en tant que llengua pròpia de Catalunya comuna per a la gestió de les polítiques d’acollida i d’integració i llengua vehicular de l’ensenyança i la informació. Finida la formació en llengua catalana, el S1A ha d’oferir l’aprenentatge necessari per a adquirir les competències bàsiques en llengua castellana a les persones que ho sol·licitin o ho requereixin.Llegeix més »