La decisió del Tribunal Constitucional sobre la Llei catalana d’acollida – Jordina Viñas

La Llei 10/2010, del 7 de maig, d’acollida de les persones immigrades i de les retornades a Catalunya, va recollir algunes previsions de caràcter lingüístic (article 9) sobre l’aprenentatge de català i castellà d’aquest col·lectiu. Igual com altres lleis d’aquest mateix període que contenen prescripcions lingüístiques, va ser objecte d’impugnació a la jurisdicció constitucional. En aquest cas, la Defensora del Poble hi va presentar recurs d’inconstitucionalitat, resolt per la sentència del Tribunal Constitucional 87/2017, de 4 de juliol.

La finalitat de la Llei d’acollida objecte del recurs és crear i regular el servei de primera acollida (S1A) de les persones immigrades i retornades a Catalunya, que s’emmarca dins les polítiques migratòries competència de la Generalitat i a l’empara de l’article 138.1 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya (EAC). La intenció última que anuncia el legislador és la de promoure l’autonomia i la igualtat d’oportunitats de les persones immigrades i retornades a Catalunya, així com eliminar els obstacles que ho impedeixen a causa, principalment, de la manca de competències lingüístiques bàsiques, del desconeixement de la societat i de l’ordenament jurídic.

Amb aquests fonaments, s’estructura un S1A que ofereix als seus titulars accions formatives i informatives estructurades, amb els continguts mínims següents:

  1. Competències lingüístiques bàsiques
  2. Coneixements laborals
  3. Coneixement de la societat catalana i del seu marc jurídic.

En concret, respecte de les competències lingüístiques bàsiques, l’article 9 de la Llei d’acollida determina la necessitat d’assolir-les en les dues llengües oficials de Catalunya, tot determinant que l’aprenentatge lingüístic ofert pel S1A comença per l’adquisició de les competències bàsiques en llengua catalana, en tant que llengua pròpia de Catalunya comuna per a la gestió de les polítiques d’acollida i d’integració i llengua vehicular de l’ensenyança i la informació. Finida la formació en llengua catalana, el S1A ha d’oferir l’aprenentatge necessari per a adquirir les competències bàsiques en llengua castellana a les persones que ho sol·licitin o ho requereixin.Read More »

El coneixement lingüístic dels descendents de migrats a Catalunya – Clara Sansó Galiay

Les dinàmiques migratòries han modificat significativament la composició sociodemogràfica i sociolingüística de Catalunya. Consegüentment, també ho ha fet el sistema educatiu, on un 12,4% del conjunt d’escolars en l’ensenyament català no universitari és immigrant.

La convivència en aquests contextos plurilingües i pluriculturals planteja reptes a diferents nivells, dels quals la integració socioeducativa n’és un dels més significatius. Aquesta sol estar condicionada pel coneixement lingüístic que adquireixen els nouvinguts en les llengües de la societat d’acollida. I és en aquest punt on les dades no són gaire encoratjadores. Ja fa uns vint anys Siguan (1998) constatava que el rendiment educatiu de l’alumnat immigrant, en aquelles assignatures estretament relacionades amb la llengua, era inferior a l’esperat per la seva edat cronològica. Estudis més recents, evidencien que el coneixement lingüístic de català i castellà de l’alumnat d’origen immigrant se situa en uns nivells inferiors respecte als seus parells autòctons (Navarro i Huguet, 2010). I aquest fet, a l’ensems, es tradueix en un fracàs escolar molt superior a l’esperat (Huguet i Navarro, 2006).Read More »