La Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 2949/2025 sobre el règim lingüístic del sistema educatiu no universitari: l’enèsim sotrac jurisdiccional al model lingüístic educatiu de Catalunya – Josep Martí i Pons

Foto del Palau de la Justícia, carrer Almogàvers
Font: commons.wikimedia.org

La Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 2949/2025 (Sala Contenciosa Administrativa, Secció Cinquena), de 8 de setembre de 2025 (Recurs 1333/2024)  és l’última resolució dictada per aquest Tribunal que torna a afeblir i desdibuixar el tradicional model lingüístic de l’escola catalana implantat des dels anys 80. Aquesta sentència resol un recurs contenciós administratiu d’una entitat, en el marc del procediment especial per a la protecció dels drets fonamentals, interposat contra el Decret 91/2024, de 14 de maig, del règim lingüístic del sistema educatiu no universitari (DOGC, núm. 9164, 16.05.2024)[i]

La judicialització de les decisions sobre el model lingüístic educatiu català no és un fenomen nou. Tanmateix, des de la Sentència del Tribunal Constitucional 31/2010, de 28 de juny de 2010 sobre l’Estatut d’autonomia de Catalunya (EAC), s’han anat succeint resolucions jurisdiccionals que, de mica en mica, l’han anat erosionant. Per entendre la situació convé fer unes pinzellades del context jurídic conformat des de la STC 31/2010.

Llegeix més »

El Pacte Nacional per la Llengua, un acord per la llengua a Catalunya – Anna Torrijos

Caràtula de pacte nacional per la llenguaEl Pacte Nacional per la Llengua és un acord que pretén establir un marc de consens entre diferents agents polítics, socials, econòmics i culturals per tal de donar una resposta coordinada, planificada i adaptada als temps actuals als reptes a què s’enfronta el català. Aquesta voluntat sorgeix d’una creixent preocupació social per la situació de la llengua, una preocupació que ha tornat a manifestar-se amb força durant els últims anys. Tot i que Catalunya és reconeguda com un referent internacional en polítiques lingüístiques i s’han aconseguit avenços significatius en la recuperació del català, la inquietud per l’evolució de la llengua és àmplia i justificada, ja que alguns dels objectius bàsics dels primers anys 1980 –el domini de la llengua per part de tota la població i l’ús en tots els àmbits socials, per exemple– no s’han assolit completament.

Llegeix més »

És realment el català la 12a llengua més “influent” del món? – Juan Jiménez-Salcedo

Font: Pexels. Autoria: Kevin Malik

El passat mes de febrer la premsa es feia ressò de la publicació d’un informe finançat pel Ministeri de Cultura francès que situava el català com la 12a llengua “més influent” del món. Sobre aquesta qüestió, la notícia que publicava l’edició digital del diari Ara (2023) subratllava el contrast entre el retrocés del català a Catalunya “des dels mercats a les escoles, des dels supermercats als bars” i aquesta suposada influència de la llengua a escala mundial.Llegeix més »

De moment, el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears desestima la pretensió que el castellà s’usi un vint-i-cinc per cent en un centre d’educació secundària – Maria Ballester Cardell

Font: Paula Jaume amb llicència (CC BY-NC-ND 4.0)

La Interlocutòria de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears de 14 de novembre de 2022 resol una peça separada en relació amb un recurs contenciós administratiu formulat el 9 de juny de 2022. L’objecte del recurs és la desestimació per silenci administratiu de la sol·licitud realitzada per l’interessat davant la Conselleria d’Educació i Formació Professional del Govern de les Illes Balears. La resolució és adoptada per majoria de la Sala i dues magistrades hi formulen un vot particular.

Els fets que donen lloc a la resolució judicial són els que s’indiquen tot seguit. El recurrent pretén que la seva filla, matriculada a tercer curs d’ESO en un institut d’educació secundària de la localitat mallorquina de Marratxí, rebi, almenys, el 25 per cent de les assignatures troncals en llengua castellana, tant en el curs en què es troba com en els successius. En el recurs es demana que s’estableixi la mesura de forma provisional per evitar la conculcació d’interessos públics o de terceres persones. S’argumenta que es produiria un perjudici irreparable per a la part interessada si, finalment, s’estimés el recurs i no s’adopta la mesura cautelar.Llegeix més »

Posem fil a l’agulla? Ressenya de Riera, Elvira i Sendra, Montserrat. (2022). Immersió lingüística. Una immersió ràpida. Tibidabo Edicions — Luci Nussbaum

Font: Montserrat Sendra

La immersió lingüística apareix, en els darrers anys, gairebé cada dia als mitjans de comunicació, a les xarxes socials i sovint al carrer, per defensar-ne la pervivència o bé per exigir-ne l’abolició. En aquests posicionaments sovint es confon immersió amb el model d’educació lingüística d’infants i adolescents a Catalunya. El llibre d’Elvira Riera i Montserrat Sendra pretén i, al nostre entendre aconsegueix, desfer el malentès i explicar amb claredat què va ser i què és avui la immersió. En aquesta ressenya posarem en relleu alguns dels aspectes que aborda el llibre i certes qüestions que ens desperta.

La immersió s’aborda principalment en el capítol 1, en el qual s’expliquen els orígens i els grans trets d’aquest tipus de programa educatiu, i en la segona secció del capítol 2, on s’especifica que la immersió és un dels aspectes del sistema educatiu a Catalunya en el marc d’un model de conjunció lingüística, que va prendre com a opció educativa central no separar l’alumnat en funció del seu origen lingüístic. Així mateix, en el capítol 3 (p. 68-69), s’aclareix de manera eficaç la confusió abans esmentada.Llegeix més »