Etiqueta: llengua vehicular

De moment, el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears desestima la pretensió que el castellà s’usi un vint-i-cinc per cent en un centre d’educació secundària – Maria Ballester Cardell

eapc1 comentari
Font: Paula Jaume amb llicència (CC BY-NC-ND 4.0)

La Interlocutòria de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears de 14 de novembre de 2022 resol una peça separada en relació amb un recurs contenciós administratiu formulat el 9 de juny de 2022. L’objecte del recurs és la desestimació per silenci administratiu de la sol·licitud realitzada per l’interessat davant la Conselleria d’Educació i Formació Professional del Govern de les Illes Balears. La resolució és adoptada per majoria de la Sala i dues magistrades hi formulen un vot particular.

Els fets que donen lloc a la resolució judicial són els que s’indiquen tot seguit. El recurrent pretén que la seva filla, matriculada a tercer curs d’ESO en un institut d’educació secundària de la localitat mallorquina de Marratxí, rebi, almenys, el 25 per cent de les assignatures troncals en llengua castellana, tant en el curs en què es troba com en els successius. En el recurs es demana que s’estableixi la mesura de forma provisional per evitar la conculcació d’interessos públics o de terceres persones. S’argumenta que es produiria un perjudici irreparable per a la part interessada si, finalment, s’estimés el recurs i no s’adopta la mesura cautelar.Llegeix més »

Posem fil a l’agulla? Ressenya de Riera, Elvira i Sendra, Montserrat. (2022). Immersió lingüística. Una immersió ràpida. Tibidabo Edicions — Luci Nussbaum

eapc2 comentaris
Font: Montserrat Sendra

La immersió lingüística apareix, en els darrers anys, gairebé cada dia als mitjans de comunicació, a les xarxes socials i sovint al carrer, per defensar-ne la pervivència o bé per exigir-ne l’abolició. En aquests posicionaments sovint es confon immersió amb el model d’educació lingüística d’infants i adolescents a Catalunya. El llibre d’Elvira Riera i Montserrat Sendra pretén i, al nostre entendre aconsegueix, desfer el malentès i explicar amb claredat què va ser i què és avui la immersió. En aquesta ressenya posarem en relleu alguns dels aspectes que aborda el llibre i certes qüestions que ens desperta.

La immersió s’aborda principalment en el capítol 1, en el qual s’expliquen els orígens i els grans trets d’aquest tipus de programa educatiu, i en la segona secció del capítol 2, on s’especifica que la immersió és un dels aspectes del sistema educatiu a Catalunya en el marc d’un model de conjunció lingüística, que va prendre com a opció educativa central no separar l’alumnat en funció del seu origen lingüístic. Així mateix, en el capítol 3 (p. 68-69), s’aclareix de manera eficaç la confusió abans esmentada.Llegeix més »

El model lingüisticoeducatiu de les Illes Balears a la cruïlla – Antoni Llabrés Fuster

eapcDeixa un comentari
Autoria: Clara Soler Chopo. Llicència CC BY-NC-ND 4.0

El passat dia 22 de febrer el Parlament de les Illes Balears aprovava la Llei 1/2022, de 8 de març, d’educació (BOIB núm. 38, de 17 de març), que dedica el títol VI (art. 135-138) a regular el model lingüístic escolar que ha de regir en el sistema educatiu balear. Es pretén (d’aquesta idea es parteix a l’exposició de motius) donar continuïtat a un model que no té arrel estatutària (tant l’Estatut de 1983 com el de 2007 només fan referència a la competència exclusiva autonòmica per a l’ensenyament de la llengua pròpia), i que havia recolzat fins ara, primàriament, sobre les previsions que conté al respecte la Llei 3/1986, de 29 d’abril, de normalització lingüística (LNL) i, sobretot, del seu desenvolupament reglamentari a través del Decret de mínims de 1997 –vid. infra. La LNL, que garanteix que en acabar el període d’escolarització obligatòria tots els alumnes puguin emprar amb normalitat i correcció les dues llengües oficials (art. 20.1) i el reconeixement del dret d’opció lingüística en el primer ensenyament (art. 18), fixa com a objectiu fer realitat l’ús normal del català com a “vehicle usual” d’ensenyament en tots els centres docents (art. 22.1 i 2). El principi de no segregació dels alumnes en centres diferents per raons de llengua (art. 22.3) ha permès caracteritzar-lo com un model de conjunció lingüística o bilingüisme integral.[1]Llegeix més »

Les famílies de Canet de Mar a la intempèrie. La defensa jurídica de l’escola immersiva en català: arguments i perspectives de futur – Benet Salellas

eapc4 comentaris
Inauguració CEIP Turó del Drac Canet de Mar. Autor: Santi Herranz. Llicència CC 3.0 No adaptada

El curs passat una unitat familiar de l’escola Turó del Drac de Canet de Mar va demanar que l’escolarització de la seva filla a P4 es dugués a terme amb un equilibri entre el castellà i el català, de tal manera que cap de les dues llengües es trobés per sota del 25 % d’ús en la docència. També demanava que la retolació del centre fos en les dues llengües. Desatesa la petició pel Departament d’Educació de la Generalitat, la família instant va interposar una demanda a la Secció Cinquena de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i va sol·licitar una mesura cautelar mentre es tramitava el procediment judicial de fixar la docència del 25 % mínim en castellà a l’escola esmentada, petició que va ser acordada pel TSJC el passat 14 d’octubre. Davant d’aquesta decisió, una trentena de famílies del mateix curs[1] va decidir comparèixer com a part demandada en el procediment judicial a efectes de demanar l’aixecament d’aquesta mesura cautelar i d’oposar-se a la petició d’aquesta única unitat familiar. Aquest grup de famílies defensen el manteniment del català com a única llengua vehicular, tal com planteja l’article 11 de la Llei d’educació de Catalunya (LEC) quan diu que “el català, com a llengua pròpia de Catalunya, és la llengua normalment emprada com a llengua vehicular i d’aprenentatge del sistema educatiu” i ho fan en una posició que no s’havia explorat fins avui en aquest conjunt de litigis. Seguidament, set apunts sobre el cas.Llegeix més »

El català, llengua vehicular del sistema educatiu: límits i contradiccions d’aquesta afirmació – Pere Mayans

xarxesDeixa un comentari

En general, a la societat catalana hi ha la idea més o menys compartida per tothom que el català és la llengua vehicular del sistema educatiu de Catalunya. Com se sap, d’aquesta qüestió, se n’ha fet una bandera política, tant per part dels defensors de la immersió lingüística en català (sic) com per part dels contraris a la priorització de la llengua en aquest àmbit, que defensen que l’espanyol també ha de ser llengua vehicular (amb propostes i models diferents, però línies educatives únicament en castellà, presència suposadament equilibrada de les dues llengües a l’escola…). En aquest article volem presentar els límits jurídics i alguns casos concrets que qüestionen que el català sigui realment, i en tots els centres del país, la llengua utilitzada normalment com a llengua vehicular.

Un primer aclariment terminològic

Cal, abans de tot, un primer aclariment: quan es parla d’immersió lingüística al nostre país, moltes vegades es confonen (ho fan, especialment, polítics, creadors d’opinió i periodistes) els termes i s’aplica el concepte al conjunt de l’ensenyament. Cal tenir clar, però, que, quan ens referim a la immersió lingüística, “només” parlem d’aquells contextos en què s’apliquen les metodologies pròpies d’aquest programa, basades en el tractament integrat de llengua i continguts, ja que bona part de l’alumnat desconeix la llengua vehicular del sistema educatiu. En contextos en què l’alumnat coneix, per contacte amb la família o amb l’entorn, la llengua catalana en cap cas parlaríem d’aplicació d’aquest programa, sinó que, senzillament, parlaríem d’ensenyament en català.Llegeix més »