Usos lingüístics i identitats socials entre adolescents catalans i valencians – Avel·lí Flors-Mas
El 22 de setembre passat vaig defensar a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona la tesi doctoral «Usos lingüístics i identitats socials entre adolescents catalans i valencians» (enllaç), dirigida per F. Xavier Vila (UB) i Joan Pujolar (Universitat Oberta de Catalunya), davant d’un tribunal format per Albert Bastardas (UB), Emili Boix-Fuster (UB), Josep Maria Baldaquí (Universitat d’Alacant), Miquel Àngel Pradilla (Universitat Rovira i Virgili) i Maria Sabaté (Universitat de Lleida). Per a la realització de la tesi vaig comptar amb el suport d’una beca FPI concedida en el marc del projecte NEOPHON, sobre nous parlants en una Europa multilingüe, dirigit per Joan Pujolar a la UOC. L’estudi ha estat reconegut recentment amb el 17è Premi de sociolingüística Jaume Camp, atorgat per Òmnium Vallès Oriental.
El comportament lingüístic d’adolescents i joves ha estat un focus d’atenció preeminent de la sociolingüística en l’àmbit internacional i, és clar, també als Països Catalans (Pujolar 2008; vegeu Flors-Mas 2016 per a un estat de la qüestió a Catalunya). Aquesta tesi aprofundeix i innova en aquest camp a partir d’un estudi comparatiu dels usos lingüístics i dels posicionaments envers el català, el castellà i les llengües de les «noves immigracions» d’una mostra d’adolescents catalans (en concret, de Mataró i de Manlleu) i valencians (de Castelló de la Plana), i de les maneres com aquests usos lingüístics s’imbriquen amb la construcció i la negociació de les identitats lingüístiques i socials dels adolescents en la socialització amb iguals.Llegeix més »
Al País Valencià deu haver-hi poques normes que hagen originat una repercussió mediàtica i una actuació judicial tan important com el Decret 9/2017, de 27 de gener, del Consell, pel qual s’estableix el model lingüístic educatiu valencià i se’n regula l’aplicació als ensenyaments no universitaris, l’anomenat popularment decret de plurilingüisme. Resumim-ho en poques línies: el decret intentava establir el plurilingüisme real en tots els nivells educatius no universitaris amb promoció de la llengua pròpia i de l’anglès. La situació en la llarga etapa del PP es pot resumir dient que l’ensenyament del valencià, a banda de les línies en valencià promogudes pels molts centres sobretot de les comarques centrals i del nord sense cap suport del Govern, es reduïa a una assignatura (valencià) o unes poques assignatures impartides en la llengua pròpia, cosa que afectava sobretot les grans ciutats i les seues conurbacions i els centres privats i concertats. L’anglès, excepte honroses excepcions, era un aparador decoratiu: molta propaganda grandiloqüent, però poc ús consistent i planificat. Aquest decret intentava salvar això incentivant de manera conjunta el català i l’anglès.
El Ple del Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana, en sessió celebrada en dia 8 de març de 2017, va emetre dictamen sobre el Projecte de decret del Consell pel qual es regulen els usos institucionals i administratius de les llengües oficials en l’Administració de la Generalitat. El dictamen s’ha aprovat amb dos vots particulars.
La Generalitat Valenciana actualitza les proves per a l’obtenció dels certificats de coneixements de valencià i les equivalències d’aquests certificats amb altres titulacions.
Fa poc es complia un any de les eleccions del 24 de maig, que al País Valencià van afavorir un canvi de color polític als principals ajuntaments i a la Generalitat després de dues dècades d’hegemonia del PP. D’ençà de la signatura de l’