En el marc dels seminaris que regularment organitza l’Institut d’Estudis Autonòmics (IEA) sobre els drets lingüístics i la seva projecció sobre diferents àmbits competencials i sectorials, sota la coordinació del doctor Antoni Milian, director de la Revista de Llengua i Dret, el dia 26 de novembre proppassat va tenir lloc l’edició d’enguany. En aquesta avinentesa l’IEA l’ha organitzat conjuntament amb el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) i s’ha centrat en la llengua catalana i els mitjans de comunicació audiovisual per tal d’analitzar els reptes actuals que s’han d’afrontar en aquest àmbit, tant de tipus tècnic, com també els derivats de normes europees o de límits jurídics i competencials.Llegeix més »
Etiqueta: País Valencià
Models matemàtics en la convivència de llengües: el cas valencià – Clara Miralles
Resulta sorprenent que, com assenyala J. Tuson en algunes de les seues obres (Patrimoni natural (2004), Mal de llengües (1997),…), ningú no posa en dubte la necessitat de protegir plantes o animals en perill d’extinció, mentre que quan es tracta de llengües l’actitud sol ser totalment la contrària: sembla que s’advoca per un reduccionisme lingüístic. L’autor recorda que cal no oblidar, però, que les llengües són un dels patrimonis culturals més valuosos que tenim. Com afirma D. Crystal a Language Death (2000), les llengües són un reflex de la diversitat cultural i un element essencial de la identitat d’un poble; són també magatzems de la història i contribueixen a la suma del coneixement humà, a més de ser interessants en si mateixes.
La diversitat lingüística és un fenomen complex que depèn de múltiples factors. Fins fa poc més d’una dècada, l’estudi de l’evolució de les llengües i les relacions entre elles era tractat pràcticament sols per sociolingüistes. Tanmateix, la publicació al 2003 a la revista Nature de l’article Modelling the dynamics of language death pel físic D. M. Abrams i el matemàtic S. H. Strogatz sembla haver estat el detonant de l’aplicació de models matemàtics en l’àmbit lingüístic. Seguint aquesta línia, i la d’altres treballs publicats posteriorment amb la mateixa finalitat, vam presentar com a treball de final de Grau en Física un estudi sobre diferents models d’interacció entre llengües aplicats al cas del sistema valencià-castellà a les zones valencianoparlants del País Valencià.Llegeix més »
La unitat proclamada però no practicada – Francesc Esteve
La publicació del Diccionari normatiu valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, amb l’equiparació explícita de valencià i català com a denominacions de la llengua, ha significat l’enèsima reobertura del debat onomàstic al País Valencià. La immediata i vociferant ingerència del Govern valencià i del partit que el sustenta, el PP, contra aquesta equiparació i «en defensa de la llengua valenciana» ha donat una notable publicitat al Diccionari i a l’equiparació onomàstica, una popularitat que no hauria tingut altrament. Al final, la decisió de l’AVL de no modificar les definicions de valencià i català, malgrat les pressions, ha representat un gest d’independència i de dignitat dels membres d’aquesta institució que cal valorar en la justa mesura, sobretot vista la seua trajectòria anterior.
Hi ha, en primer lloc, un fet realment important i positiu i és que, tretze anys després de la constitució efectiva, l’AVL manifesta obertament en una publicació declarada “normativa” que valencià i català són dos noms equivalents per a la mateixa llengua i, implícitament, que català és la denominació general en tots els territoris tret del País Valencià: «Llengua romànica parlada a Catalunya, així com a les Illes Balears, el departament francés dels Pirineus Orientals, el Principat d’Andorra, la franja oriental d’Aragó, la ciutat sarda de l’Alguer i la Comunitat Valenciana, on rep el nom de valencià».Llegeix més »
L’oportunitat de València – Josep A. Mas
Durant les darreres setmanes s’ha parlat i s’ha escrit molt sobre l’ofensiva contra el català que estan duent a terme els governs central, balear i valencià, tots del Partit Popular. A més d’aquesta resposta mediàtica, també la major part d’institucions no governamentals i molts sectors de l’anomenada societat civil l’han contestada amb força. En el cas valencià, fins i tot hem pogut sentir veus fins ara aliades sense matisos del nacionalisme espanyol conservador. Qui signa aquestes línies voldria que serviren de modest homenatge a la resistència lingüística valenciana d’ara i, sobretot, de sempre. En el terreny més pragmàtic, cal confiar que alguna de les interpretacions i sobretot de les propostes d’articulació discursiva del present apunt els/ens puguen ser d’alguna utilitat.Llegeix més »