La llengua en el judici del Tribunal Suprem sobre el procés – Josep Cruanyes i Tor

En el judici sobre el procés, i arran de la resolució de les qüestions prèvies de competència del 27 de desembre passat, el Tribunal Suprem (TS) es va pronunciar sobre l’anunci fet per les defenses que els testimonis farien ús de la llengua catalana. Es va expressar en els termes següents: “la sobrevenida invocación del derecho a que las sesiones del juicio se desarrollen en la lengua materna de los procesados contrasta con la ausencia de cualquier queja de indefensión durante el largo tiempo que ya han consumido la investigación y la fase intermedia de esta causa especial”. I el resultat va ser que el Tribunal va acordar oferir la interpretació consecutiva, cosa que els processats van rebutjar perquè no garantia, a causa de la intervenció de l’intèrpret, el dret d’expressar-se de manera directa i sense interrompre la declaració.

Al meu parer, el Tribunal Suprem no ha resolt la qüestió d’acord amb la normativa vigent que hi seria aplicable. El Tribunal parla de llengua materna com a terme sociològic i no des del punt de vista de l’exercici d’un dret. És més, considero que s’utilitza un to de menysteniment respecte del que és una llengua oficial, a banda de demostrar un ús androcèntric del terme.

En la normativa actual, amb relació a l’ús de la llengua en el procediment penal, trobem, d’una banda, una regulació referida a l’oficialitat de la llengua que afecta la llengua del procediment i els drets dels parlants a emprar les llengües oficials davant d’un tribunal, i de l’altra, la que garanteix que s’ofereixi al ciutadà que no entengui una llengua oficial del procediment una interpretació per tal que estigui assabentat de la causa en què intervé, com a requisit de garantia del dret de defensa.

L’oficialitat 

La llengua del procediment sempre és la llengua o les llengües oficials de l’Administració de justícia i, per tant, del tribunal. Les llengües oficials de l’Estat estan definides per la Constitució i els estatuts d’autonomia[1] i, en aquest cas, són la llengua castellana i la catalana, que es posen jurídicament en peu d’igualtat.[2] En el cas del català, ens trobem que és una llengua parlada no només en el territori de Catalunya sinó també en d’altres; per tant, seguint la terminologia de la LOPJ,[3] aquests territoris tenen una llengua oficial pròpia coincident.Read More »

Les darreres resolucions judicials del TS i del TC sobre llengua – Agustí Pou

martillo-juezUs presentem les resolucions judicials del Tribunal Constitucional i del Tribunal Suprem del primer semestre del 2016 que incideixen sobre el règim jurídic de les llengües a l’Estat espanyol. Per a una anàlisi més detallada us remetem a la crònica de la Revista núm. 66.

En primer lloc, destaquem tres resolucions del Tribunal Constitucional que afecten àmbits rellevants de la legislació lingüística, alhora que mostren la imbricació del dret internacional i europeu i de l’ordenament intern en la regulació del fet lingüístic.

1.Les llengües de l’ensenyament a les llles Balears

La STC 38/2016, de 3 de març, s’emmarca en el conflicte per la política del Govern balear d’implantar l’anomenat tractament integrat de llengües en el sistema escolar de les Illes, mitjançant el qual es pretenia modificar model de conjunció lingüística preexistent i substituir-lo per un sistema de percentatges d’ús docent del català, el castellà i l’anglès com a llengües vehiculars. Un cop suspès cautelarment pel Tribunal Superior de Justícia de les Illes el Decret balear 15/2013, de 19 d’abril, que establia el nou sistema, el Govern balear va dictar el Decret llei 5/2013, de 6 de setembre, que el substituïa, i que és la norma impugnada en aquest procediment. Els recurrents (parlamentaris de grups del Senat), addueixen que el decret llei infringeix el dret de participació de la comunitat educativa que recull l’article 27.5 de la Constitució, supera els límits materials establerts per al decret llei, que no concorre una situació d’extraordinària i urgent necessitat requerida per dictar-lo i que només té la voluntat d’evitar el compliment de les resolucions judicials que suspenen el que hi estableix. El TC declara inconstitucional el nucli més controvertit de la norma impugnada, però fonamenta la decisió només en consideracions relatives al sistema de fonts del dret i deixa de banda altres al·legacions dels recurrents. Read More »

Una decisió salomònica per a l’escola catalana – Mercè Corretja

Dues sentències recents del Tribunal Suprem de 23 i 28 d’abril de 2015 han posat fi a dos dels procediments judicials iniciats fa gairebé una dècada per alguns pares contra el model d’escola catalana. Les sentències avalen la posició del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que, en una decisió sorprenent i després de reconèixer que la determinació de la proporció d’ús de castellà com a llengua vehicular correspon a l’Administració educativa (és a dir, a la Generalitat), va substituir aquesta decisió en dues interlocutòries tot fixant la “presència mínima del castellà com a llengua vehicular en el curs i classe on el fill o filla del recurrent segueix els seus estudis, en un 25% de les hores efectivament lectives, havent-se d’impartir en aquesta llengua oficial l’àrea, matèria o assignatura lingüística corresponent al seu aprenentatge i al mateix temps, com a mínim, una altra àrea, matèria o assignatura no lingüística curricular de caràcter troncal o anàloga.”Read More »

Donant compte de lleis i sentències: una nova edició de les cròniques de legislació i jurisprudència – Joan Ramon Solé i Agustí Pou

Amb el número 61 de la Revista de Llengua i Dret acabat de publicar volem cridar l’atenció sobre una secció de la Revista de gran utilitat per als que s’atansen a l’estudi jurídic de la llengua. El trajecte que ha fet la secció Legislació, jurisprudència i documentació constitueix una foto d’alta resolució de la producció relativa al dret lingüístic que han generat les institucions legislatives i judicials de l’Estat espanyol.

D’una banda, la crònica legislativa és un recurs imprescindible per a tota persona interessada a saber quina és i com ha anat evolucionant la normativa sobre la llengua en les institucions centrals de l’Estat i a les comunitats autònomes. Actualment es dóna compte de les normes que incideixen sobre el règim de la llengua a Catalunya, País Valencià, Illes Balears, País Basc, Navarra, Galícia, Astúries; també es reporten les iniciatives i resolucions en l’àmbit de la Unió Europea i del Parlament de Catalunya. La Revista intenta reprendre així mateix les cròniques d’Andorra i d’Aragó que hi ha hagut en números anteriors. Eventualment també hi ha hagut alguna crònica específica d’altres territoris espanyols (Andalusia) com també, més sovint, de legislació o jurisprudència internacionals. Read More »