L’ús del valencià en l’Administració de la Generalitat Valenciana – Ferran Bargues Estellés

El Ple del Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana, en sessió celebrada en dia 8 de març de 2017, va emetre dictamen sobre el Projecte de decret del Consell pel qual es regulen els usos institucionals i administratius de les llengües oficials en l’Administració de la Generalitat. El dictamen s’ha aprovat amb dos vots particulars.

El dictamen culmina el procediment d’elaboració d’un projecte que pretén normalitzar l’ús del valencià tant en l’Administració de la Generalitat com en tots els ens instrumentals que en depenen.

La clau del projecte està en l’article 4, que assenyala que el valencià “en serà la llengua destacada d’ús normal i general”, clar està, sense que açò supose cap limitació respecte a l’altra llengua cooficial.

A més, afig l’article que les referències que es fan al llarg del projecte a l’ús del valencià s’han d’entendre en aquest sentit: el valencià serà la llengua d’ús normal i general i no hi haurà cap restricció respecte al castellà. Per tant, cap imposició, cap exclusivitat. Cal insistir en aquest aspecte, perquè el dictamen sembla que no ho té en compte, com després veurem.

El dictamen no qüestiona aquesta declaració general si bé recomana, encara que no ho fa amb caràcter essencial, que s’elimine la paraula “destacada” per evitar termes que puguen dur a confusió. Per tant, podem considerar que el Consell Jurídic Consultiu està avalant l’aspecte central del projecte de decret.

Aquesta declaració general després es desenvolupa al llarg del projecte en aspectes concrets, alguns dels qual són qüestionats per l’òrgan consultiu.

No vull entrar en una anàlisi extensa del dictamen, però sí que vull centrar-me en dos aspectes que han tingut més ressò en la premsa.Llegeix més »

L’homologació de títols de competència lingüística en valencià – Immaculada Àngel Carbonell

rld_04La Generalitat Valenciana actualitza les proves per a l’obtenció dels certificats de coneixements de valencià i les equivalències d’aquests certificats amb altres titulacions.

El dia 23 de gener el conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, Vicent Marzà, i el director general de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme de la Generalitat Valenciana, Rubén Trenzano, presentaren els nous programes i els nous models de prova que certificarà la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià (JQCV).

Aquesta regulació s’incorpora en un projecte d’ordre que, a més, inclou les equivalències de títols i certificats lingüístics de tots els territoris que compartim la mateixa llengua.

L’ordre esmentada desplegarà el Decret 128/2016, de 7 d’octubre, del Consell, pel qual es regula la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià. Aquest decret, d’una banda, fixa una nova organització de les proves per a l’obtenció dels certificats de coneixements de valencià i, d’altra, estableix l’adequació dels programes i proves al document del Consell d’Europa publicat el 2001 anomenat Marc europeu comú de referència per a les llengües: aprendre, ensenyar, avaluar (MECR), que té per objectiu proporcionar unes bases comunes per a l’elaboració, entre altres, de programes de llengua i exàmens a tot Europa.Llegeix més »

Models matemàtics en la convivència de llengües: el cas valencià – Clara Miralles

Resulta sorprenent que, com assenyala J. Tuson en algunes de les seues obres (Patrimoni natural (2004), Mal de llengües (1997),…), ningú no posa en dubte la necessitat de protegir plantes o animals en perill d’extinció, mentre que quan es tracta de llengües l’actitud sol ser totalment la contrària: sembla que s’advoca per un reduccionisme lingüístic. L’autor recorda que cal no oblidar, però, que les llengües són un dels patrimonis culturals més valuosos que tenim. Com afirma D. Crystal a Language Death (2000), les llengües són un reflex de la diversitat cultural i un element essencial de la identitat d’un poble; són també magatzems de la història i contribueixen a la suma del coneixement humà, a més de ser interessants en si mateixes.

La diversitat lingüística és un fenomen complex que depèn de múltiples factors. Fins fa poc més d’una dècada, l’estudi de l’evolució de les llengües i les relacions entre elles era tractat pràcticament sols per sociolingüistes. Tanmateix, la publicació al 2003 a la revista Nature de l’article Modelling the dynamics of language death pel físic D. M. Abrams i el matemàtic S. H. Strogatz sembla haver estat el detonant de l’aplicació de models matemàtics en l’àmbit lingüístic. Seguint aquesta línia, i la d’altres treballs publicats posteriorment amb la mateixa finalitat, vam presentar com a treball de final de Grau en Física un estudi sobre diferents models d’interacció entre llengües aplicats al cas del sistema valencià-castellà a les zones valencianoparlants del País Valencià.Llegeix més »

L’oportunitat de València – Josep A. Mas

Durant les darreres setmanes s’ha parlat i s’ha escrit molt sobre l’ofensiva contra el català que estan duent a terme els governs central, balear i valencià, tots del Partit Popular. A més d’aquesta resposta mediàtica, també la major part d’institucions no governamentals i molts sectors de l’anomenada societat civil l’han contestada amb força. En el cas valencià, fins i tot hem pogut sentir veus fins ara aliades sense matisos del nacionalisme espanyol conservador. Qui signa aquestes línies voldria que serviren de modest homenatge a la resistència lingüística valenciana d’ara i, sobretot, de sempre. En el terreny més pragmàtic, cal confiar que alguna de les interpretacions i sobretot de les propostes d’articulació discursiva del present apunt els/ens puguen ser d’alguna utilitat.Llegeix més »