Les llengües a Internet: cap a la diversitat lingüística – Sandra Rius

Infografia “Les llengües a Internet”. Creada per Sandra Rius. Llicència: CC by-nc-sa
Infografia “Les llengües a Internet”. Creada per Sandra Rius. Llicència: CC by-nc-sa

Prop del 40% de la població mundial té accés a Internet. Connectar-se a la Xarxa, ja sigui des de casa, la feina, des de la tauleta digital o des del mòbil s’ha convertit en una rutina d’allò més habitual. Cada dia hi cerquem informació, hi publiquem dades i ens hi comuniquem. Però, en quina llengua ho fem? Com ha variat la presència de les llengües a Internet des dels seus inicis? Quina influència hi han tingut els internautes en tot plegat? Tot seguit us proposo fer una ullada a l’evolució del World Wide Web en relació amb el multilingüisme i l’activisme lingüístic.

El web 1.0: Internet ja és aquí!

A l’inici, Internet parlava bàsicament en anglès. La xarxa virtual havia estat, fins llavors, restringida a enginyers i militars d’origen nordamericà, i l’ús majoritari de l’anglès com a llengua vehicular era el més predictible.

A mitjan dels 80, Internet s’introduí progressivament a moltes llars que ja disposaven d’un ordinador personal.  A finals dels 90, al voltant d’un 5% de la població del planeta ja podia accedir a un nou mitjà d’informació lliure i sense normatives, que permetia consultar dades de les biblioteques, o bé enviar i rebre correus sense necessitat de paper. En el cas de les comunicacions interpersonals (correu electrònic o xat), les llengües vehiculars eren, en la mesura que ho permetia la tecnologia dels teclats, les dels participants. Però per a la cerca d’informació, l’anglès seguia essent indispensable si hom volia trobar el que buscava. Érem, doncs, davant d’una primera barrera lingüística per a milers d’usuaris potencials de la Xarxa.

A conseqüència d’això i de l’estructura intrínseca i descentralitzada d’Internet –diferents servidors connectats distribuïts pel globus terraqüi–-, cada cop s’hi van incloure més continguts en llengua no anglesa. Aviat van proliferar a la Xarxa llocs web i documents en llengües grans com el castellà, el francès o l’alemany, per exemple. En canvi, altres llengües de milions de parlants, com el xinès, l’àrab o l’hindi, no van tenir presència a Internet fins bastant més tard per qüestions tecnològiques, de cost o legals.

Amb una xarxa plena de continguts multilingües, calia adaptar la tecnologia per poder-los trobar fàcilment. Durant el 2000, cercadors com Google i Yahoo incorporaren versions en una quinzena de llengües, algunes fins i tot en alfabets orientals com el xinès, el japonès o el coreà. Un any després, es podien fer cerques en 26 idiomes i en el moment de redactar aquest article (gener del 2015), Google parla en 144 llengües.

El web 2.0: El moment de dir-hi la nostra

Amb l’arribada del web 2.0, els usuaris no només accedim a la informació d’Internet, sinó que comencem a interactuar amb la xarxa d’una manera diferent: hi opinem, hi participem i hi intercanviem continguts. Aviat apareixen comunitats i xarxes socials virtuals. L’usuari, i també la seva llengua, entren com a nous actors de la Xarxa. Aquest fenomen fa sorgir projectes col·laboratius com la Wikipedia (Viquipèdia, 2001), que té l’objectiu de posar el coneixement a l’abast de tothom. Sens dubte, un factor clau de l’èxit del projecte ha estat la traducció dels continguts a més de 250 llengües.

Language communities of Twitter”. By Eric Fischer. Llicència: CC by
Language communities of Twitter”. By Eric Fischer. Llicència: CC by

El 2003 van aparèixer les primeres interfícies de xarxa social que permetien establir connexions fixes amb altres usuaris (amistats/seguidors), tenir-hi un perfil personal i publicar-hi material multimèdia. Second Life, MySpace, LinkedIn en són alguns exemples. No gaire més tard, Facebook, Orkut, Flickr, YouTube i Twitter se sumaren a la llista. Facebook fou el primer en preveure que l’èxit de la xarxa rau a fer-la multilingüe. Per això desenvolupà una eina de traducció social, la qual permet als usuaris de la xarxa fer traduccions dels textos de la interfície de manera voluntària. El 2008 es van completar les traduccions al francès, l’alemany i el castellà i, entre 2009 i 2010, Facebook va passar de 4 a més de 60 llengües. En aquests moments ja està disponible en 82.

El web 3.0: L’Internet de les mil cares

Cap al 2010, comencem a sentir a parlar del web 3.0. Apareixen conceptes nous com la web semàntica o la intel·ligència artificial. Internet ja no només fa de repositori i mitjà de comunicació: Internet s’humanitza i aprèn. Aprèn dels nostres gustos, dels nostres interessos i de les nostres activitats. Amb la popularització dels dispositius mòbils i la consegüent ubiqüitat per accedir al món virtual, Internet sap on som, des d’on ens connectem i com ens movem. Internet sap, també, en quina llengua ens comuniquem.

Els mecanismes d’aprenentatge del sistema serveixen bàsicament per adaptar la informació a les nostres preferències. Totes les dades recollides i analitzades esdevenen molt valuoses per a les empreses del món digital, que al seu torn, van adoptant progressivament una manera nova de fer màrqueting (màrqueting de continguts). En un entorn tan extens i heterogeni, és indispensable mostrar-se proper al mercat, conèixer-ne els gustos i ajustar l’oferta al seu perfil. Per tant, la llengua o llengües en què s’ofereixen les informacions és un factor important a l’hora de crear fidelització. Cada cop hi ha menys llocs web monolingües i quan hi accedim, amb l’ajuda de les galetes (cookies) ja saben en quina llengua voldrem navegar.

Però prendre consciència que Internet és multilingüe no és una feina fàcil. Alguns llocs web globals i xarxes virtuals es resisteixen a fer traduccions en llengües mitjanes i petites. De vegades els cal una empenta dels internautes. És el cas de Twitter, que es va fer pregar força per posar a la nostra disposició una eina social de traducció semblant a la de Facebook. L’activisme lingüístic d’una llengua mitjana com el català va ser un bon element pressionador. El 2009, Albert Cuesta, periodista i analista especialitzat en el món digital, inicia una recollida de signatures per a demanar la traducció al català (#twitterencatalà). Al cap de 3 anys, l’empresa finalment va cedir i vora 5.000 voluntaris van fer la traducció de la interfície web de Twitter al català en aproximadament un mes.

Recentment ha aparegut una campanya similar (In Catalan Please) que demana a la xarxa d’ús professional Linkedin poder-hi penjar el CV també en català. De moment, la iniciativa ja compta amb més de 3700 membres i té el suport d’entitats com Plataforma per la Llengua, Fundació puntCAT o Softcatalà. Malauradament, la resposta dels responsables de Linkedin a Espanya ha estat descoratjadora: Linkedin només assumirà el cost d’afegir una nova llengua si això suposa un increment important d’usuaris nous. En aquest sentit, també sobta que grans monstres del comerç electrònic com Amazon, experts a emprar el màrqueting digital, no tinguin en compte el multilingüisme. També resta molta feina per fer en les aplicacions dels dispositius mòbils.

Internet i la revitalització de llengües

No voldria acabar aquest apunt sense parlar d’un altre tipus d’activisme lingüístic, menys visible, però que està realitzant una feina important per a la revitalització de llengües petites. Ja hem vist que, un cop superades les barreres tecnològiques, Internet és un canal lliure per difondre informació com i quan ens vingui de gust, i que aquesta informació pot ser fàcilment visualitzada, gairebé a l’instant, des de qualsevol punt del planeta. Poder piular o penjar vídeos i àudios en la llengua local obre la porta digital als parlants de totes les llengües, incloses les minoritàries o minoritzades. Alguns experts i voluntaris lingüístics que han apreciat una certa revitalització espontània d’aquestes llengües a la Xarxa, s’han animat a engegar projectes per impulsar-ne l’ús a Internet amb un doble objectiu: alimentar aquest efecte revitalitzador i canviar la percepció que només és la llengua local o “de casa”. Aquest és el cas d’Indigenous Tweets i Indigenous Blogs, projectes de l’enginyer Kevin Scannell, que va començar creant un algoritme que comptava les llengües presents a Internet i que posteriorment ha establert un rànquing de les 157 llengües minoritàries amb més piulades i dels seus parlants més actius. En el seu blog podeu trobar-hi més informació.

Com hem pogut veure, l’evolució cap a una Internet de les llengües és inevitable. Si el multilingüisme és present en la societat, el més natural, un cop superades les barreres tecnològiques, és que la Xarxa acabi parlant moltes llengües: l’activisme lingüístic d’una banda, i l’evolució del màrqueting electrònic, de l’altra, n‘han estat i en seran, en bona part, els responsables.

Sandra Rius Cruz
Dissenyadora multimèdia i consultora d’Internet freelance
Consultora del Grau Multimèdia de la Universitat Oberta de Catalunya

2 thoughts on “Les llengües a Internet: cap a la diversitat lingüística – Sandra Rius

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s