Conforme el codi es converteix en matèria primera i producte de l’economia informacional les competències comunicatives i culturals dels treballadors esdevenen claus en la competència i productivitat per a les empreses. També de l’ocupabilitat pels treballadors. L’estandardització de les pràctiques lingüístiques esdevé un dels elements centrals de les empreses per extraure valor del treball, particularment en el sector serveis. Així la pràctica lingüística està subjecta a controls similars als ocorreguts amb el treball industrial del taylorisme i el fordisme. Per aquests motius durant els darrers anys observem una creixent atenció des de l’acadèmia cap a la gestió lingüística de les organitzacions, incloent-hi postgraus especialitzats en la gestió del multilingüisme o recerques sobre els tipus d’accents o estils lingüístics que haurien d´imperar en la comunicació amb els clients. La diversitat només és una part de la qüestió. La gestió de la llengua en les empreses també afecta l’estandardització dels discursos. Les empreses dissenyen els argumentaris dels treballadors, modelen els temes sobre els quals s’ha de parlar, la durada i el to de les converses.

En el darrer segle el component lingüístic del treball ha patit importants canvis. Segons Boutet (2001:56) «dans le taylorisme, parler et travailler sont considérés comme des activités antagonistes. Parler fait perdre du temps, distrait, empêche de se concentrer sur les gestes à accomplir.» D’acord amb Cohen (2009:26), a les fàbriques fordistes del primer terç del segle XX«workers not should be expected to know how to read, or write, or to speak English, only to refrain from drinking on the job. Assambly-line was concieved for an illiterate population, many members of which were recent immigrants to United States who didn’t speak English (…) These unions never dreamed of unionising these illiterate workers who were arriving from Sicilia and Poland –workers they mistrusted but Fordisme welcomed.»

La terciarització i la informacionalització de l’economia han transformat el component lingüístic del treball. Heller (2010) argumenta que el capitalisme tardà consisteix en l’expansió dels mercats i la seva progressiva saturació, fet que té com a resultat una creixent importància del llenguatge per: (i) la necessitat de gestionar la comunicació a escala global amb agents de diversos perfils lingüístics; (ii) els nous requeriments lingüístics portats per la computerització; (iii) l’augment de serveis més intensius en comunicació i (iv) l’ús de recursos simbòlics, sovint lingüístics per a competir en mercats saturats. A causa del seu paper central, l’ús del llenguatge a nivell laboralexperimenta un procés de racionalització similar al patit pel treball manualdurant el segle XX.

En aquesta època informacional, l’estandardització lingüística al lloc de treball es relaciona amb dos tipus de tensions en la gestió lingüística, molt visible als centres d’atenció de trucades. La primera tensió està relacionada amb la gestió del multilingüisme en un context de deslocalització productiva dels serveis i de divisió internacional del treball. Des de la gestió empresarial la pregunta pot ser: quines llengües fan guanyar més diners per a segons quines funcions? Des del punt de vista dels treballadors, val la pena resistir-se o ser lleials a una llengua en aquest àmbit? La segona tensió té relació, en un marc de racionalització i objectivització del coneixement expert per part de les corporacions, amb el paper de la llengua en l’exercici professional. És la qüestió de l’estandardització dels discursos professionals i de l’autonomiaprofessional dels empleats. Un vell tema de les relacions laborals, de la valoració dels coneixements dels treballadors en el mercat de les qualificacions. La darrera tensió remet als problemes de control i poder entre capital i treball. Les dues tensions reflecteixen noves condicions de treball amb notables relacions amb les condicions d’ocupació, com ara els salaris o les categories professionals. A partir d’aquestes consideracions, el nostre grup de treball (Anàlisi social i organitzatiu, Universitat Rovira i Virgili) estudia actualment processos d’estandardització de la diversitat i dels discursos professionals i com aquests es transformen en criteris per establir condicions laborals com els salaris o les categories professionals en sectors de la nova economia. La importància d’analitzar la relació entre la gestió lingüística i les condicions laborals resideix en comprendre com es (re)configuren els criteris que regeixen les condicions d’ocupació de la nova classe treballadora del segle XXI. La que treballa amb codi.

Amado Alarcón, doctor en sociologia I president del Comitè de Recerca en Llengua i Societat, Associació International de Sociologia

Boutet J. (2001): «Le travail devient-il intellectuel?» Travailler, Revue Internationale du. Psychopathologie et du Psychodynamique du Travail 6:55–70.

Cohen, D. (2009): Three lectures on post-industrial society. Massachussets: Institute of Technology.

Heller, M. (2010). «The Commodification of Language» Annual Review of Anthropology 39: 101–114.