Benvolguda lectora i benvolgut lector,

El proppassat dijous el blog publicava l’apunt habitual, si bé amb un contingut singular, ja que l’escrivia el director de la Revista, el Sr. Antoni Milian i Massana. Hi anunciava el seu relleu en aquesta responsabilitat. La decisió, per motius personals, ja fa temps que era coneguda pels membres del Consell de Redacció, que li hem fet arribar el reconeixement i l’agraïment per la tasca duta a terme com a director, a més del reconeixement pel seu llarg mestratge en l’estudi del dret lingüístic. Tot i el to de comiat, el professor Milian manifestava la seva voluntat de continuar contribuint en aquesta obra col·lectiva que és la Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, una bona notícia que, sens dubte, hem de celebrar. En el mateix apunt, el director sortint anunciava que el director de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, el Sr. Agustí Colomines, em donava l’encàrrec de substituir-lo en la Direcció.

Des d’aquest aparador de la Revista, que és el blog, em plau saludar-vos com a nova directora. Per assumir aquesta nova funció compto amb un bagatge important: la meva vinculació amb la Revista és llarga i llunyana en el temps. Vaig començar a col·laborar-hi des del 1992 com a cronista de jurisprudència, una tasca que havia iniciat el mateix Antoni Milian i que posteriorment va assumir Jaume Vernet, amb qui després d’un temps vaig col·laborar conjuntament amb Agustí Pou, corredactor amb qui encara continuo col·laborant fins avui. L’any 2009 em vaig incorporar al Consell de Direcció (actual Consell de Redacció). Més enllà de la durada d’aquest vincle, un fet molt significatiu per a mi va ser el comissariat, juntament amb Jordi Argelaguet, de la celebració l’any 2008 del 25è aniversari de la Revista. L’encàrrec ens va permetre conèixer amb una major profunditat, els orígens i la trajectòria de la Revista, sempre en el marc de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, i apreciar sobretot la visió, l’entrega constant i el treball ingent en quantitat i inestimable en qualitat dels qui ens havien precedit, molt especialment del seu primer director, Carles Duarte, i dels membres del Consell de Redacció que hi eren des de l’inici, Joan Ramon Solé i Albert Bastardas. També la preparació d’aquella commemoració, que va tenir l’eficaç col·laboració de Glòria Riera, ens va permetre conèixer més de prop la tasca i el suport fonamental per al manteniment de l’excel·lència de la Revista de la Direcció i el personal del Servei de Recerca, Documentació i Publicacions de l’Escola. Personalment, he d’agrair l’ajut rebut de l’Enric Travesset i la Roser Térmens.

Com dèiem en el monogràfic publicat en ocasió del 25è aniversari, l’any 1983 apareixia la Revista de Llengua i Dret, que «pretenia esdevenir un nou instrument científic per a la llengua catalana, obert a les experiències històriques i internacionals», amb uns objectius fundacionals que abraçaven les dimensions següents. Una dimensió social, com era contribuir a la normalització i al prestigi del català. Una de científica, centrada a estudiar i fer aportacions per millorar els usos de la llengua catalana en el marc de l’Administració i en l’àmbit jurídic, sense excloure d’altres camps, i fixar una metodologia científica rigorosa del que s’anomenà llavors la disciplina de la «llengua i el dret» des de quatre punts de vista: l’estrictament lingüístic o estructural; el d’història de la llengua; el sociolingüístic i el jurídic. I una darrera dimensió, podríem dir, de caire més estratègic, que consistia a crear un planter d’especialistes amb una formació sòlida en aquestes disciplines.

Des d’un inici, la publicació es va estructurar en les tres seccions que, amb ajustos en la denominació i el contingut vinculats amb l’evolució dels diversos àmbits d’estudi, es mantenen en l’actualitat: llenguatge administratiu i jurídic, dret lingüístic i política lingüística i sociolingüística. Aquest caràcter pluridisciplinari es continua destacant avui, com dèiem també, com «un valor i una riquesa a l’hora d’enfrontar les qüestions complexes que planteja la diversitat lingüística en un món globalitzat».

En els darrers anys, i sota la direcció d’Antoni Milian, la Revista ha afrontat amb encert diversos reptes, com el trànsit del paper a l’edició digital (l’any 2012), un reconeixement elevat en els índexs de revistes científiques, la presència en els diferents repositoris i bases de dades nacionals i internacionals i distintius de qualitat com és el segell de la FECYT. De nou aquests avenços van ser possibles gràcies al suport del Servei de Recerca, Documentació i Publicacions que dirigia Mireia Plana. La creació del blog, l’any 2013, coordinat pels membres del Consell de Redacció: Agustí Pou, Carles de Rosselló i Montserrat Serra, per a cadascuna de les tres seccions, ha suposat efectivament un valor afegit i una eina de gran utilitat per dinamitzar els continguts, ampliar-ne la difusió i ser presents en els debats de més actualitat. El Consell de Redacció s’ha reforçat també aquests anys amb altres membres de prestigi acadèmic, com F. Xavier Vila i Joan Pujolar, en la secció de Política lingüística i sociolingüística. Aprofito aquesta salutació per donar la benvinguda també al Sr. August Rafanell, que s’incorpora com a nou membre del Consell de Redacció en aquesta secció, i al Sr. Albert Rossich, que s’incorpora al Consell Assessor, un Consell imprescindible dins del Comitè Editorial de la nostra Revista. Envio també des d’aquí una salutació afectuosa als amics i amigues cronistes, de la dedicació i el rigor dels quals en sóc testimoni.

A partir d’ara ens proposem de continuar impulsant aquest projecte compartit, des de la nova responsabilitat, amb la feina i la implicació de tots els membres del Consell de Redacció i de la secretària de la Revista, Elvira Riera, qui ha facilitat al màxim aquesta etapa breu de relleu en la Direcció. Avui, els objectius fundacionals de la Revista són plenament vigents, tot i que el repte de la internacionalització, l’evolució de les disciplines que abraça la Revista i el panorama canviant de les publicacions obliguen a una actualització constant de l’aspecte acadèmic i a la cerca d’estratègies per tal mantenir-la com a revista de referència en aquells àmbits. Alhora, aquesta adaptació necessària respon a un altre dels signes d’identitat de la Revista, la qual des d’un bon principi s’ha caracteritzat per mantenir una trajectòria paral·lela a l’evolució política i social de la llengua i de l’estudi científic de les realitats multilingües.

Contribuir al coneixement, el debat i la divulgació al conjunt de la societat en tot el que afecta la llengua catalana i, més en general, el respecte dels drets lingüístics i la salvaguarda i gestió adequada de la diversitat lingüística no és –penso que tampoc per a molts dels nostres lectors– una tasca més, sinó que, manllevant el terme emprat per Antoni Milian, es tracta d’una pruïja que ens empeny en l’aspecte personal i professional. Per tot això, voldria dir-vos que resto a la vostra disposició per vehicular i tractar de portar a terme aquelles iniciatives que ajudin a l’acompliment dels objectius i a la millora d’aquest projecte col·lectiu que és la Revista. És, sobretot, aquesta il·lusió compartida allò que ens esperona en iniciar aquesta nova etapa.

Rebeu una salutació ben cordial.

Eva Pons Parera
Professora titular de dret constitucional de la Universitat de Barcelona