Aquest mes de juny es publica el número 73 de la Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, que incorpora nou estudis distribuïts en les seccions habituals de llenguatge jurídic i administratiu, política lingüística i sociolingüística, i dret lingüístic; dues notes; les tradicionals cròniques de dret lingüístic per territoris que, en aquest número, abracen tot el període de l’any 2019, i quatre recensions.

Una part dels articles publicats en aquest número s’emmarquen en l’última línia d’estudis que s’ha incorporat a la Revista i que té com a objectiu analitzar els reptes que la transformació digital de la societat i de les institucions planteja a les llengües (especialment a les llengües de dimensió demolingüística mitjana, les llengües minoritzades i les llengües sense estat). Els articles que responen a aquesta línia són un estudi que analitza els reptes dels sistemes de traducció automàtica per a llengües menors i fa referència a llengües com el bretó, el sami septentrional, l’aragonès i l’occità, entre d’altres; un estudi que aprofundeix en les tecnologies lingüístiques existents en el cas de l’alguerès, i dues notes: una nota que exposa el present i futur de la Viquipèdia i l’altra que aborda els reptes per garantir la vitalitat del català a les tecnologies.

Pel que fa a les ressenyes, les obres que s’analitzen són From language shift to language revitalization and sustainability. A complexity approach to linguistic ecology, d’Albert Bastardas; Legal linguistics beyond borders: language and law, de Friedemann Vogel; Estudi lexicomètric contrastiu dels estatuts d’autonomia de 1932, 1979 i 2006, d’Albert Morales, i Manual de introducción a la traducción e interpretación en centros penitenciaros. Curso básico, de Carmen Valero Garcés, Bianca Vitalaru i Raquel Lázaro Gutiérrez.

Estudis

SECCIÓ DE LLENGUATGE ADMINISTRATIU I JURÍDIC

1 Construir sistemes de traducció automàtica per a llengües menors: reptes i oportunitats
Mikel L. Forcada

La creació de sistemes de traducció automàtica per a llengües desfavorides, que anomenaré llengües menors, presenta diversos reptes alhora que obri la porta a noves oportunitats. Després de definir conceptes preliminars com ara els de llengua menor i traducció automàtica, i d’explicar breument els tipus de traducció automàtica existents, els usos més comuns, el tipus de dades en què es basen, i els drets d’ús i les llicències del programari i de les dades de traducció automàtica, es discuteixen els reptes a què s’enfronta la construcció de sistemes de traducció automàtica i els possibles efectes sobre l’estatus de la llengua menor, usant com a exemples sis llengües menors d’Europa.

2 La deixis en la traducción de los textos contractuales (inglés-español): el caso de los determinantes demostrativos
Leticia Moreno-Pérez

El presente estudio de carácter descriptivo tiene como objetivo analizar el modo en que se gestionan los determinantes demostrativos como elementos deícticos en la traducción de los textos contractuales. La hipótesis de partida, que surge en parte de los resultados mostrados por estudios previos del transgénero de la traducción de los contratos (Monzó, 2002), es que en las traducciones existe interferencia (Toury, 1995) en el trasvase de las relaciones de cohesión creadas por estas partículas, motivada en parte por la influencia del texto origen sobre el meta, también en la traducción jurídica (Ferrán Larraz, 2004). Para avalar o rechazar la hipótesis, se establecerán los patrones de uso de los determinantes demostrativos en su faceta de marcadores anafóricos en el género de los contratos en las culturas origen (inglés) y meta (español) mediante el análisis de un corpus comparable para, sobre los hallazgos encontrados, analizar un corpus paralelo de originales y sus traducciones que permita observar si existe, y a qué nivel, interferencia en el transgénero resultante, o si la conducta de estos marcadores encuentra razones distintas. Los resultados permitirán reflexionar sobre la relevancia de este fenómeno en la traducción en el contexto jurídico de los contratos.

3 Lèxic i fraseologia juridicoadministratius en els manuals de consells del segle XVII
Joaquim Martí Mestre

L’objectiu d’aquest treball és provar, a través d’algunes mostres concretes del nivell lexicosemàntic, l’interés de la documentació històrica de l’escrivania municipal de València, i més en concret dels manuals de consells, per a l’estudi de l’evolució de la llengua catalana al País Valencià al llarg de l’època foral, i especialment per a l’estudi del llenguatge juridicoadministratiu. Aquesta documentació, a pesar del seu valor, a penes ha estat aprofitada pels filòlegs, i menys encara en el període corresponent a l’edat moderna, en el qual es centra aquest treball. En aquest article es recullen i estudien diversos mots i significats no registrats en els diccionaris històrics i etimològics catalans, així com locucions i expressions usades en el llenguatge juridicoadministratiu del segle XVII.

SECCIÓ D’ESTUDIS DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA I SOCIOLINGÜÍSTICA

4 L’ús del català entre els millennials de Catalunya: el pes diluït de l’origen lingüístic
Natxo Sorolla i Aveŀlí Flors-Mas

L’objectiu d’aquest treball és dilucidar, mitjançant l’anàlisi de dades demolingüístiques, quins factors condicionen l’ús del català entre la població jove de Catalunya a partir de dades de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població a Catalunya de 2013. Els resultats generals indiquen que els membres de la generació Y o millennials catalans fan un ús del català similar al del conjunt de la població de Catalunya, a l’entorn de 0,4 sobre un total d’1. Per la seua banda, els resultats d’una anàlisi multivariable (regressió múltiple i anàlisi de camins) mostren que la llengua d’identificació és la variable més associada amb l’ús lingüístic dels jóvens de Catalunya. L’anàlisi subratlla, doncs, la importància explicativa de la dimensió actitudinal i afectiva per damunt de variables més estructurals com la llengua inicial o el coneixement oral declarat del català. Clouen l’article algunes reflexions sobre les implicacions dels resultats per a les polítiques de promoció del català a Catalunya.

5 El centre i la perifèria de la llengua catalana als llibres d’estil: Catalunya i les Illes Balears
Rosa Maria Calafat Vila

Aquest article vol analitzar fins a quin punt la política lingüística de l’Estat, amb l’espanyol com a única llengua oficial, afecta el contínuum lingüístic català en les propostes prescrites en els llibres d’estil per als mitjans de comunicació de les televisions autonòmiques de Catalunya i de les Illes Balears. Ens centram en l’observació de la llengua de segona oralitat —“oralitat mediatitzada des de la telepresència i la teleabsència” (Gifreu, 2003: 142)— que prescriuen els següents llibres d’estil: per una banda, el Llibre d’estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (recurs en línia); per l’altra, el Llibre d’estil per als mitjans de comunicació orals i escrits (2005) i el Llibre d’estil d’IB3 (2006), per als mitjans illencs. Analitzam els continguts lingüístics i sociolingüístics d’aquestes obres. Establim fins a quin punt la varietat diafàsica als mitjans de comunicació ampliaria els seus recursos expressius a partir de l’espanyol, fonamentalment en els registres d’alta oralitat, pseudocol·loquial, que funcionen per als espais de ficció i d’humor; i, per altra banda, com aquesta varietat funcional, en recórrer a la varietat diatòpica per crear lèxic audiovisual, restringiria les solucions proposades a les demarcacions autonòmiques i, àdhuc, subautonòmiques a les quals es dirigeix. Alhora, esmentam les possibles conseqüències sociolingüístiques d’aquesta fragmentació autonòmica.

6 Tecnologies lingüístiques per a llengües minoritzades: el cas de l’alguerès
Adrià Martín Mor i Francesc Ballone

La tecnologia pot jugar un rol decisiu en els processos de normalització lingüística. La creació de recursos lingüístics —amb el potencial formatiu o de disseminació que comporten, especialment en llengües en procés d’estandardització— és una possibilitat que cal tenir present en dissenyar estratègies per a la normalització. Aquest article se proposa contribuir al procés de normalització de l’alguerès, varietat parlada a l’Alguer (Sardenya) per unes dotze mil persones, mitjançant una anàlisi de les obres de consulta digitals i dels recursos lingüístics existents. En la primera part se proporcionen dades sobre el context sociolingüístic i se fa un estat de la qüestió sobre el procés d’estandardització de l’alguerès. La segona part mira d’identificar, amb referències a altres comunitats lingüístiques en situacions similars, accions en l’àmbit tecnològic que podrien dur-se a terme en paral·lel al procés d’estandardització de l’alguerès.

SECCIÓ DE DRET LINGÜÍSTIC

7 Inmersión lingüística y Constitución: una perspectiva francesa
Eneritz Zabalaeta Apaolaza

El modelo pedagógico de la enseñanza de una de las lenguas regionales por inmersión lingüística lleva impartiéndose desde hace 50 años en Francia. La creación de varios centros escolares que imparten dicha enseñanza y su desarrollo han proporcionado debates jurídicos variados e importantes. Hoy en día, la inmersión lingüística vive una situación paradójica entre un veto a su integración en la escuela pública y un reconocimiento y una financiación estatal de su labor en la escuela privada. Esta situación demuestra el precario equilibrio en el que se encuentra el modelo lingüístico y escolar francés, dividido entre la afirmación del principio del monolingüismo francés de la educación, por un lado, y la necesidad de responder a las necesidades de las escuelas que implantan la inmersión lingüística por el otro.

8 Llengua a l’escola catalana durant la II República: marc normatiu d’una acció prioritària de govern
Anna Maria Pla Boix

L’article revisa críticament la regulació jurídica dels usos lingüístics en l’ensenyament a Catalunya en el període històric de la II República. L’anàlisi de les disposicions normatives es completa amb una revisió més politològica, centrada a prendre en consideració el context sociopolític del moment i el sentit dels arguments esgrimits en els debats polítics que varen propiciar diverses iniciatives parlamentàries i governamentals d’incidència en la matèria.

NOTES

Somien els viquipedistes en enciclopèdies elèctriques? Present i futur de la Viquipèdia i el rol de la comunitat catalanoparlant
Àlex Hinojo      

Aquest article aborda la situació actual i futura de la Viquipèdia, el rol i el pes específic de la comunitat catalanoparlant i les oportunitats i els riscos tecnològics, així com una proposta de possibles línies de treball futures.

Softcatalà: nous reptes per garantir la vitalitat del català a les tecnologies
Marc Riera Irigoyen, Xavier Ivars Ribes, Pere Orga Esteve, Joan Montané Camacho, Jordi Mas Hernández, Artur Vicedo Cremades

Aquest article presenta les necessitats actuals en l’àmbit digital per garantir la vitalitat de les llengües minoritzades i sense estat, com el català, en les tecnologies més recents i futures, des del punt de vista de la tasca de Softcatalà amb el català en el programari lliure. En primer lloc, es descriuen una sèrie de tecnologies lingüístiques existents i en desenvolupament de l’associació i el seu funcionament bàsic. A continuació, es parla de la necessitat d’alliberar dades amb formats estàndard i oberts per promoure l’aparició de noves iniciatives i l’aprofitament de recursos. Finalment, es tracta la importància de la legislació sobre la situació de la llengua a la tecnologia.