El grec és parlat com a llengua primera per la immensa majoria de la població al territori de la República de Grècia. Com a idiomes autòctons s’hi afegeixen el turc, dues llengües derivades del protoromanès, dues varietats de filiació albanesa, el romaní i dues llengües eslaves: el pomac i l’eslau macedoni. Els idiomes minoritaris a Grècia perviuen amb vitalitat variable malgrat una imponent tendència uniformitzant.
La diversitat lingüística al territori grec, afavorida per la marcada fragmentació del relleu del país –i de tots els Balcans– eminentment muntanyós i geològicament complex, és antiga i s’ha documentat a bastament a l’època bizantina i otomana, però ha minvat força respecte dels primers decenis de l’Estat grec.Llegeix més »
La situación de la lengua asturiana en la enseñanza no universitaria presenta luces y sombras como consecuencia, entre otras razones, de su singular estatuto jurídico: lengua reconocida estatutariamente, pero sin oficialidad, y cuyo marco jurídico se plasma en la Ley 1/1998, de 23 de marzo, de uso y promoción, que reconoce el derecho de todos los ciudadanos a emplear el asturiano y a expresarse en él, de palabra y por escrito (art. 4.1); y que se tendrá por válido a todos los efectos el uso del asturiano en las comunicaciones orales o escritas de los ciudadanos con el Principado de Asturias (art. 4.2) (derechos que se extienden al gallego-asturiano en su ámbito territorial).Llegeix més »
Infografia “Les llengües a Internet”. Creada per Sandra Rius. Llicència: CC by-nc-sa
Prop del 40% de la població mundial té accés a Internet. Connectar-se a la Xarxa, ja sigui des de casa, la feina, des de la tauleta digital o des del mòbil s’ha convertit en una rutina d’allò més habitual. Cada dia hi cerquem informació, hi publiquem dades i ens hi comuniquem. Però, en quina llengua ho fem? Com ha variat la presència de les llengües a Internet des dels seus inicis? Quina influència hi han tingut els internautes en tot plegat? Tot seguit us proposo fer una ullada a l’evolució del World Wide Web en relació amb el multilingüisme i l’activisme lingüístic.
El web 1.0: Internet ja és aquí!
A l’inici, Internet parlava bàsicament en anglès. La xarxa virtual havia estat, fins llavors, restringida a enginyers i militars d’origen nordamericà, i l’ús majoritari de l’anglès com a llengua vehicular era el més predictible.
A mitjan dels 80, Internet s’introduí progressivament a moltes llars que ja disposaven d’un ordinador personal. A finals dels 90, al voltant d’un 5% de la població del planeta ja podia accedir a un nou mitjà d’informació lliure i sense normatives, que permetia consultar dades de les biblioteques, o bé enviar i rebre correus sense necessitat de paper. En el cas de les comunicacions interpersonals (correu electrònic o xat), les llengües vehiculars eren, en la mesura que ho permetia la tecnologia dels teclats, les dels participants. Però per a la cerca d’informació, l’anglès seguia essent indispensable si hom volia trobar el que buscava. Érem, doncs, davant d’una primera barrera lingüística per a milers d’usuaris potencials de la Xarxa. Llegeix més »
Os últimos datos sobre o uso do galego feitos públicos polo Instituto Galego de Estatística (IGE), a partir da Enquisa de Condicións de Vida das Familias de 2013, certifican a percepción xeral sobre o uso da lingua galega na xente nova: a da perda acelerada do idioma nos últimos anos. De non se aplicaren as medidas axeitadas canto antes, e de non chegarse a un acordo xeral e global para o mantemento do galego como lingua viva, esa liña descendente pode ir cara ao deixarmos de ser. Llegeix més »
Un dels temes que més debat ha generat en l’anomenat procés de transició nacional català ha estat la discussió sobre l’estatus de les llengües en una futura Catalunya independent. Aquest article pretén oferir una visió panoràmica que permeti veure en perspectiva totes les aportacions que s’han produït en els darrers tres anys, ja que és difícil tenir-ne una visió conjunta per la seva durada i multiplicitat d’opinadors. I diem visió panoràmica perquè el corpus d’articles que s’han anat publicant sobre el tema consta, en aquests moments, de 290 entrades (entre articles a la premsa, blogs, conferències, debats i entrevistes), consultables cronològicament aquí i aquí; dimensió que provoca que aquest escrit només pugui aspirar a fer-ne una pinzellada. El debat es revifa amb més força cada vegada que s’acosten eleccions, així que previsiblement en tornarem a sentir a parlar ben aviat.Llegeix més »
El grec és parlat com a llengua primera per la immensa majoria de la població al territori de la República de Grècia. Com a idiomes autòctons s’hi afegeixen el turc, dues llengües derivades del protoromanès, dues varietats de filiació albanesa, el romaní i dues llengües eslaves: el pomac i l’eslau macedoni. Els idiomes minoritaris a Grècia perviuen amb vitalitat variable malgrat una imponent tendència uniformitzant.
