Autor: xarxes

Barrera o passaport per a la integració?: ideologies lingüístiques dels japonesos residents a Catalunya – Makiko Fukuda

xarxes1 comentari

Nubol de paraulesRKN: «Em pensava que el català era una mena de dialecte…»

MKT: «Sí, sí.»

MNN: «Però [castellà i català] són ben diferents, oi?»

(Dona, 1 any a Barcelona; Dona, 2 anys a Barcelona; Dona 4 mesos a Barcelona)

MKT: «Això és un engany, oi que sí?! Dins d’un mateix país, d’Espanya!! Si un mateix rei governa aquest país, almenys, hauria de ser una mateixa llengua.»  (Dona, 2 anys a Barcelona)

Aquestes són les actituds lingüístiques inicials d’unes dones japoneses que van arribar a Barcelona a causa de la feina dels seus cònjuges. Les tres tenen com a tret comú que són membres “passavolants” de la població japonesa a Catalunya, que solen arribar poc informats de la societat d’acollida. En general, els japonesos són enviats al seu nou lloc de feina al cap de poc temps després d’haver rebut el comunicat oficial sobre el seu trasllat i, a més a més, en molts casos, no els deixen triar la destinació.Llegeix més »

Informe sobre els drets lingüístics a Catalunya del Síndic de Greuges – Maria Jesús Larios

xarxes1 comentari

L’Informe sobre els drets lingüístics a Catalunya del Síndic de Greuges, presentat el mes de setembre de l’any 2014, va ser debatut al Parlament de Catalunya el passat dilluns 23 de febrer.

Aquest document sorgeix de l’experiència acumulada al Síndic de Greuges amb relació a la tasca de defensa dels drets lingüístics. S’escau, a més, que la institució forma part, des del mes de març de l’any 2014, de l’Associació Internacional de Comissionats de Llengua. En aquest informe, com en la resta d’informes monogràfics que duu a terme la institució de defensa dels drets, es recullen les aportacions fetes any rere any als informes anuals del Síndic presentats i debatuts al Parlament de Catalunya, i també les consideracions expressades en queixes i actuacions d’ofici i informes específics sobre altres matèries presentades en aquest període. Llegeix més »

Llengua i sobiranisme. Una anàlisi sociolingüística sobre les dades del CEO (Centre d’Estudis d’Opinió) – Albert Fabà i Joaquim Torres

xarxes2 comentaris

En els darrers anys s’ha produït a Catalunya un veritable terratrèmol, a la seva vida política i social, que es basa en la irrupció d’un ampli moviment de reivindicació de la independència del país, com la millor manera de respondre a l’ofensiva neocentralista del govern espanyol, presidit pel Partit Popular. Aquest corrent d’opinió sempre ha estat present a Catalunya, però la novetat ha estat la seva conversió, en els darrers temps, en l’opció majoritària.

Una bona manera d’apreciar aquest fet és observar l’evolució de les respostes a la pregunta dels baròmetres d’opinió política (BOP) del CEO (Centre d’Estudis d’Opinió) sobre les preferències dels enquestats pel que fa a l’articulació entre Catalunya i Espanya. Així, es podia triar si Catalunya havia de ser un estat independent, o bé un estat dins una Espanya federal, una comunitat autònoma o una regió d’Espanya.Llegeix més »

Joshua A. Fishman (1926-2015) – Emili Boix

xarxes1 comentari

Era, em sembla, un congrés el 1998 sobre Pompeu Fabra a Tarragona, on convidaren Fishman. Em va pertocar, amb molt de gust, seure al seu costat, i al costat d’un dels seus fills que l’acompanyava, a l’hora de dinar. En recordo dues coses de la conversa amable d’aquell savi: (1) Fishman havia volat des de Nova York evitant de fer canvi d’avió a Frankfurt (el record terrible de l’holocaust nazi encara era ben viu i li ho impedia): i (2) el seu fill declarava parlar gairebé gens el jiddisch, [1] malgrat la lleialtat extraordinària del seu pare per la llengua de les seves arrels. Aquests fonaments jueus són inseparables de la seva llarga carrera científica que acaba de tancar-se.Llegeix més »

Les obres de referència general per a la correcció i la traducció de textos – Josep M. Mestres i Mireia Trias

xarxesDeixa un comentari

No fa gaires dècades, els correctors es formaven «en contacte» amb d’altres de més experts, que els ensenyaven i els esmenaven quan convenia perquè poguessin adquirir l’expertesa necessària per a esdevenir, al seu torn, mentors de correctors novells.

Actualment, els màsters i els cursos de postgrau que imparteixen les universitats i altres institucions públiques i privades d’arreu dels Països Catalans contribueixen a la formació teòrica i pràctica dels nous professionals de la correcció, ja que els graus universitaris de lingüística, filologia o traducció no proporcionen encara els coneixements específics per a assolir aquesta destresa.Llegeix més »