L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) publicarà properament el número 80 de la Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, que contindrà una secció monogràfica titulada Llengua i neutralitat amb cinc articles acadèmics. La secció monogràfica examinarà fins a quin punt la neutralitat lingüística és una construcció discursiva que resulta de posicionaments polítics i interessos socioeconòmics creats, i de quina manera es construeix. Els cinc estudis analitzaran la llengua com a vehicle de pugnes sociopolítiques i lingüístiques en blocs lingüístics postcolonials, l’esperantisme a principis del segle XX, i les polítiques lingüístiques del Comitè Internacional de la Creu Roja i en dos estats oficialment multilingües, com són Suïssa i Sud-àfrica. Tot per mitjà d’un enfocament historiogràfic centrat en les tensions ideològiques, el treball lingüístic necessari per (re)produir la neutralitat lingüística i els processos de diferenciació i exclusió socials que en resulten.Llegeix més »
Categoria: llengua
Cinc llengües en situació extrema a la perifèria britànica: panoràmica i reflexió – Santi Arbós
En la zona perifèrica de la Gran Bretanya, ens fixem en cinc varietats lingüístiques (còrnic, manx, jerseiès, guernseiès i norn) que a hores d’ara han gairebé desaparegut o es troben entre l’agonia i algun tipus de retorn a l’ús, davant la supremacia legal i demogràfica de l’anglès. En un món cada cop més global i enfrontades a la llengua més internacional, en aquest apunt exposarem les característiques i l’estat actual d’aquestes varietats, i reflexionarem sobre les seves opcions de pervivència.Llegeix més »
What future for the Indigenous languages in Canada? – Étienne Cossette-Lefebvre
I. Introduction
There are between 53 and 70 Indigenous languages in Canada. It is undeniable that these languages contribute to the richness of the linguistic heritage of Canada.[i] Unfortunately, a majority of them are now in a state of decline or endangerment (Report of the Royal Commission on Aboriginal Peoples, vol. 3, Gathering Strength, at pp. 564-569). In 1991, a study showed that in 69 % of First Nations communities, Indigenous languages were “declining”, “endangered”, or in a “critical” state. Indigenous languages were considered “enduring” in 18 % of First Nations communities, and “flourishing” in only 12 % of these communities. The only “viable” Indigenous languages were Cree, Ojibwee, and Inuktitut (Task Force on Aboriginal Languages and Cultures, Towards a New Beginning: A Foundational Report for a Strategy to Revitalize First Nation, Inuit and Métis Languages and Cultures, at pp. 34-35; Gabriel Poliquin, “La protection d’une vitalité fragile : Les droits linguistiques autochtones en vertu de l’article 35” (2013) 58:3 McGill LJ 573, at p. 576; Naiomi Metallic, “Becoming a Language Warrior” in Marie Battiste, ed, Living Treaties: Narrating Mi’kmaw Treaty Relations (Sydney, NS: Cape Breton University Press, 2016) 241, at pp. 244-245; Naiomi Metallic, “Les droits linguistiques des peuples autochtones” in Michel Bastarache & Michel Doucet, eds, Les droits linguistiques au Canada, 3rd ed (Cowansville, QC: Yvon Blais, 2013) 891, at p. 900).Llegeix més »
La gestió de les fronteres de grup i la diasporització: el cas dels hongaresos a Catalunya – Gergely Szabó
Una experiència comuna del segle XXI és que “tot el món sembla estar en moviment”, com Mimi Sheller i John Urry (2006) diuen al principi del seu article quan parlen del nou paradigma d’aproximació a la globalització. En aquest sentit, tothom (o almenys, molta gent) es mou o pot imaginar que es mou gràcies a les noves tecnologies. Tots pensem en els beneficis i els inconvenients d’aquests moviments, i la majoria de la gent es preocupa per l’efecte d’aquesta mobilitat sobre les seves identitats, que també inclouen les identitats lingüístiques. Uns dels col·lectius més exposats a aquestes preocupacions són els que viuen en grups diaspòrics.[i]
Proteggere l’italiano per legge: autarchia culturale o democrazia linguistica? L’esperienza svizzera – Antonio Bianco
Recentemente in Italia si è sviluppato un intenso dibattito in materia di politica linguistica scaturito dalla pubblicazione di due proposte di legge: il disegno di legge costituzionale 337, presentato nel novembre 2022 e finalizzato all’inserimento di un comma nella Costituzione che riconosca l’italiano come lingua ufficiale della Repubblica italiana, e la proposta di legge C-734 (Disposizioni per la tutela e la promozione della lingua italiana e istituzione del Comitato per la tutela, la promozione e la valorizzazione della lingua italiana) presentata nel dicembre 2022. Quest’ultima è stata oggetto di riflessione del seminario “Proteggere l’italiano per legge: autarchia culturale o democrazia linguistica? L’esperienza svizzera”, organizzato dal Gruppo di Studio sulle Politiche Linguistiche della Società di Linguistica Italiana, il 31 maggio 2023, e il cui contenuto è riassunto in questo articolo. Al seminario hanno partecipato Angela Ferrari (Università di Basilea), Sabine Christopher (OLSI, Osservatorio Linguistico della Svizzera Italiana) e Verio Pini (Presidente di Coscienza Svizzera).Llegeix més »