Saberes, lengua, feminismo: una posible crónica – Onintza Legorburu Larrea y Jone M. Hernández García

Font: Unsplash. Autoria: Miguel Bruna

Una especie de inercia nos empuja a pensar que la lengua es un elemento al margen de los debates sobre género y feminismo. Así, si alguien piensa en modos de acabar con las desigualdades de género o desterrar estereotipos de género, es probable que la atención a la lengua no figure entre las prioridades. Igualmente, en contextos en los que existe una lengua minorizada no es habitual que el activismo (socio)lingüístico busque colaboración con el feminismo. De hecho, si quienes firmamos este texto, hablantes de euskara e investigadoras interesadas en su proceso de revitalización, tuviéramos que contar los foros en los que –en los últimos cuarenta años– lengua (euskara) y feminismo han ocupado el centro de la reflexión, es probable que no necesitáramos más que los dedos de una mano. Pero las ausencias no tienen por qué ser sinónimo de falta de relevancia, es más, pueden ser un indicador de todo lo contrario. No en vano, el conocimiento feminista tiene ya una larga experiencia desentrañando silencios e invisibilidades.Llegeix més »

Contribucions del Diccionari de la mediació a l’abecé dels ADR – Maria Navas i Aura Esther Vilalta

Autoria: Yagi Studio. Font: Unsplash

Els éssers humans som éssers socials que ens necessitem els uns als altres per viure i, de vegades, també per sobreviure. Com a éssers relacionals, la convivència és inherent a la nostra condició humana i la comunicació esdevé una necessitat bàsica. Sembla que aquesta necessitat, derivada del nostre caràcter gregari, és, precisament, la que ens va diferenciar dels grans primats i va propiciar el desenvolupament del llenguatge en els humans.

Tots sabem que les relacions humanes ens permeten crear connexions emocionalment significatives, desenvolupar habilitats socials i trobar un sentit de pertinença i suport en la nostra vida. No podem ignorar, però, que igualment tots hem experimentat que la interacció dels uns amb els altres malauradament també pot ser una font de conflictes quan es fan prevaler les diferències i els interessos personals, quan hi ha falta de flexibilitat o desequilibri de poder, o quan la comunicació és deficient.Llegeix més »

Criminalística i ciències forenses – Elisabeth Casademont i Dolors Montes

Autoria: Immo Wegmann. Font: Unsplash

‘Forensics’: més enllà de les sèries

Si sentim els termes forensics o forensic és fàcil que ens vinguin al cap escenes de crims de sèries o pel·lícules: imatges d’empremtes dactilars, mostres d’ADN, aparells de laboratori sofisticats, cintes d’abalisament… Tanmateix, a què fan referència aquests anglicismes? I com n’hem de dir en català?

El Consell Supervisor del TERMCAT, l’òrgan que s’ocupa de la normalització de la terminologia catalana, ha estudiat recentment aquestes formes i ha constatat que en català s’utilitzen amb un significat vacil·lant. De vegades, referides a una disciplina; de vegades, a un tipus d’anàlisi; de vegades, a un informe, etc.Llegeix més »

Les abreviacions: on som, després de tants anys? – Josep M. Mestres i Josefina Guillén

Les dues publicacions, on es pot veure la portada, dretes a una taula una al costat de l'altra.
Primera edició (març 1992) i segona edició (setembre 2001, revisada i ampliada) del Diccionari d’abreviacions.

L’any 1985, la Revista de Llengua i Dret (núm. 6, desembre) va publicar un article de deu pàgines que contenia un intent d’assaig de classificació tipològica d’aquestes formes abreujades.

Penseu que, en aquell temps, hom confegia “llistes d’abreviatures” i parlava d’“abreviatures” per referir-se a qualsevol abreujament gràfic del que ara considerem abreviacions. Com que la confusió amb les abreviatures pròpiament dites pel que fa a l’etiqueta era evident i constant, calia buscar un terme que diferenciés la macroclasse de totes les formes abreujades de la classe de les que acaben en punt o en barra (pròpiament dites abreviatures). A més, dins les abreviatures, els dubtes eren múltiples: per on s’havien de tallar els mots per fer l’abreviatura?, podien dur marca de plural?, podien fer servir lletres volades?, com s’havien d’escriure les abreviatures dels tractaments de persona?Llegeix més »

La terminologia en l’educació: entre la innovació i l’abús. Crònica de la XX Jornada de la Societat Catalana de Terminologia (SCATERM) – Teresa Tort Videllet

La formació és un camí que no s’acaba mai. Es bifurca, fa pujades, després rampes costa avall i també revoltes difícils. T’hi has d’aturar, de tant en tant. No és un circuit agraït, de vegades. El 31 de maig va tenir lloc la vintena jornada de formació que organitza la SCATERM, societat filial de l’Institut d’Estudis Catalans que s’ocupa de la difusió de la terminologia i que propugna el debat sobre aspectes rellevants de l’actualitat pel que fa a l’ús dels llenguatges d’especialitat.

En aquesta ocasió, el tema triat va ser els termes en l’àmbit pedagògic, ja que es percep un descontentament general en els entorns educatius, que afecta fins i tot els aspectes relacionats amb la nomenclatura que cal usar per designar els conceptes didàctics. No hi ha calma als centres educatius; ni als llibres, tampoc. Us expliquem com va anar.Llegeix més »