La polèmica sobre les diferents maneres d’anomenar les persones i el que hi ha en joc
Per entendre què hi ha en joc en la polèmica sobre llengua i gènere cal que tinguem present que ens trobem davant d’un cas clar de debat lingüístic i ideològic. És a dir, un debat on hi ha diversos actors que hi participen i on cadascú, des de la seva posició interessada (vull dir: socialment no neutra), fa la seva aportació, amb un argumentari concret per mirar de convèncer el públic, això és: qui mira, escolta o segueix el debat amb menor o major proximitat. Hi ha qui defensa els seus arguments des d’una posició acadèmica (per exemple, i amb menció especial, des de la lingüística), hi ha qui ho fa des de posicions polítiques o institucionals (potser amb menys intervencions explícites en el debat i amb més actuacions de facto), o hi ha qui ho fa des de posicions més activistes (defensant uns usos lingüístics que s’entenen com a necessaris per redreçar situacions de discriminació social per raó de gènere o per reflectir realitats socials canviants).Llegeix més »
Categoria: General
Llengua i gènere, un debat lingüístic i ideològic clàssic – Josep Soler
Jornada “Llengües, salut i crisis: més enllà de la covid” (28 de setembre, Escola d’Administració Pública de Catalunya)
El proper 28 de setembre, l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) organitza, a proposta del Consell de Redacció de la Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law (RLD), una jornada de reflexió i debat sobre “Llengües, salut i crisis: més enllà de la covid”. La jornada s’organitza amb motiu de la publicació recent del número 77 de l’RLD, que conté una secció monogràfica coordinada per Esther Monzó-Nebot i Eva Pons Parera dedicada precisament al tema de “Llengua i COVID-19”, i s’orienta a aprofundir en la reflexió oberta en el monogràfic i a ampliar-la a nous supòsits i contextos.Llegeix més »
La nova legislació de la comunicació audiovisual i el català: més enllà de les quotes – Raül Digón Martín
1 Introducció
Els darrers anys, l’aparició de plataformes globals de serveis de comunicació audiovisual lineal i de catàleg a petició (Netflix, Movistar, HBO, Disney+, etc.) i de plataformes d’intercanvi de vídeos (com ara YouTube o Tik Tok) ha marcat tot un canvi de paradigma en el mercat de la comunicació audiovisual (Fita i Caba, 2022). Es tracta d’un nou model que articula l’oferta de programes informatius o de lleure en llengües de consum massiu, amb una presència residual d’altres idiomes, com ara les llengües oficials diferents del castellà a Espanya. En aquest context, l’esperada transposició de la Directiva (UE) 2018/1808 del Parlament Europeu i del Consell de 14 de novembre de 2018[1] a l‘ordenament jurídic espanyol[2] ha suscitat una intensa polèmica i crítiques en defensa del català i altres llengües minoritzades, així com protestes dels productors independents.
D’ençà dels tràmits d’audiència de l’avantprojecte inicial, la llarga tramitació fins a l’aprovació al Congrés del Projecte de Llei general de comunicació audiovisual i el seu trasllat al Senat, que l’ha aprovat sense modificacions, ha estat solcada per múltiples al·legacions i propostes d’esmenes. Així, diverses entitats partidàries de la pluralitat lingüística a l’audiovisual han reclamat una presència significativa de continguts en llengües oficials com el català, el gallec o l’eusquera per part dels grans prestadors de serveis; una contribució financera per a la producció audiovisual en aquests idiomes; el reconeixement de facultats de control i supervisió sobre les plataformes d’intercanvi de vídeos i els serveis de comunicació audiovisual televisiu per part dels ens autonòmics competents, i que els prestadors no només contribueixin a finançar RTVE, sinó també altres serveis públics audiovisuals.Llegeix més »
Ressenya del llibre “Demandas lingüísticas y conflicto político en España” – Daniel Cetrà
El llibre Demandas lingüísticas y conflicto político en España (2021), escrit per Andrea C. Bianculli, Jacint Jordana, i Mónica Ferrín, és una contribució rica i valuosa a la literatura acadèmica sobre les controvèrsies lingüístiques a Espanya. Des de la pàgina web del Centro de Estudios Políticos y Constitucionales us el podeu descarregar gratuïtament.
De què tracta el llibre?
Els autors es plantegen la pregunta següent: sota quines condicions sorgeixen a Espanya demandes lingüístiques i conflictes polítics de caràcter lingüístic? Volen esbrinar quan es mantenen estables els equilibris a les comunitats multilingües (en el sentit d’acceptació àmplia de l’statu quo) i quan esdevenen inestables.Llegeix més »
La terminologia a peu de carrer. Reptes després de 40 anys de normalització lingüística – Teresa Tort Videllet
A la Sala Pere i Joan Coromines que hi ha a la planta baixa del claustre de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) va tenir lloc el 26 de maig la primera jornada de formació presencial organitzada per la Junta actual de la Societat Catalana de Terminologia (SCATERM). En els dos últims anys, s’ha ofert tres jornades de formació sobre terminologia, però aquesta era especial pel nombre de ponents i per la possibilitat de tornar a compartir un mateix espai físic. El tema també era rellevant: fer balanç de les accions de difusió de la terminologia pròpia del comerç, la restauració i els esports dutes a terme per serveis lingüístics de diferents punts del domini lingüístic: les Illes Balears, Andorra, el País Valencià i Catalunya. I, alhora, valorar la implantació dels termes difosos.
Les benvingudes oficials són l’entremès d’aquest tipus d’actes. En aquesta ocasió, la benvinguda va anar a càrrec d’Ester Bonet, la presidenta de la SCATERM, i de Nicolau Dols, president de la Secció Filològica de l’IEC. En el seu parlament, Dols va recordar l’advertència que conté Els viatges de Gulliver sobre el perill que les paraules corroeixin el sistema respiratori, ja que aquesta Jornada representava ben bé tot el contrari: una celebració del poder de la llengua.Llegeix més »