La libre circulación y residencia en la UE: ¿un pilar de la integración europea de camino a la desintegración? – Elena Ruiz-Cortés

""Los operadores jurídicos están habituados a lidiar con desigualdades a diario. Su pan de cada día es ver cómo las leyes, que están pensadas para proteger a los ciudadanos, en ocasiones, los desprotegen y los sitúan en posiciones desiguales. Por su parte, la ciudadanía, a través de los medios de comunicación, conoce aquellas más sonadas y sangrantes, convirtiéndose en una verdad tangible tan solo cuando les toca vivirlas de cerca. Es indiscutible que las desigualdades son una realidad poliédrica, aunque también lo es que hay ciertos campos en los que parecen tomar preponderancia, como ocurre con el campo migratorio. A pesar de que, en ocasiones, los ciudadanos europeos observamos desde la distancia muchas de ellas, no debemos dejarnos embaucar por las narrativas que presentan los desafíos derivados de las migraciones internacionales como un problema con tintes de otredad; como un problema que afecta a otros y que otros deben resolver. De hecho, no solo aquellos que tengan memoria lo saben, sino que el tiempo se ha encargado de recordárnoslo forzando a muchos europeos a inmigrar en los últimos años. Esto supone que, a pesar de que algunos se esfuercen por crear una representación mental determinada del inmigrante en el imaginario común, la carga social, normalmente peyorativa, que se le otorga al término la impone la sociedad, no la lengua. En definitiva, inmigrar es “Llegar a un país extranjero para radicarse en él” (RAE), y por ende, inmigrante es la persona que lo hace; incluidos los europeos.Llegeix més »

Do I need to speak English to read Swiss legislation? – Paolo Canavese

Anglicisms in Swiss institutional communication
Switzerland is often considered a linguistic El Dorado, and for good reason. It is a small country in the heart of Europe, with roughly 8.5 million inhabitants and four languages carrying the status of “national language”: German, French, Italian and Romansh. Federal institutions are required by law to communicate in all of these languages. Not only do people have the right to address any federal authority in the national language of their choice and get a reply in the same language, but official publications are also made available—simultaneously and in their entirety—in German, French and Italian, the three “official languages.”Llegeix més »

El català a Europa: 40 anys d’il·lusió i d’erosió – Antoni Torras Estruch

Després de segles de persecució, decadència i arraconament, els responsables contemporanis del foment i de la tutela de la llengua catalana no acaben/m de deslliurar-la d’un sostre de vidre imponent: la qüestió de l’oficialitat europea, que s’interposa entre el seu present extremament dinàmic, tot i que sota pressió, i el seu futur esponerós.

La llengua catalana és la pròpia i oficial de Catalunya (pròpia juntament amb l’occità, aranès a l’Aran, i oficial juntament amb el castellà i amb l’aranès a tot el Principat). A més, és oficial i/o parlada a d’altres comunitats autònomes administrades per Espanya i a 3 estats europeus més). Malgrat aquesta condició, no està inclosa entre les llengües de la UE que compten amb el triple estatut de llengua dels tractats, llengua oficial i de treball de la UE. Tanmateix, l’article 6.3 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya (2006) obliga formalment la Generalitat i l’Estat espanyol a fer les gestions necessàries per reconduir aquesta situació.Llegeix més »

El aragonés: el largo camino hacia una grafía oficial – Francho Beltrán Audera

El aragonés: de dónde venimos
Actualmente la lengua aragonesa se conserva, mermada y empobrecida, en el norte de Aragón. Sus fronteras lingüísticas por el sur y el oeste están muy difuminadas a causa de la castellanización; por el este, la transición gradual del aragonés al catalán se hace a través del ribagorzano, mientras que por el norte la frontera administrativa conforma también los límites con el occitano.

Con unos 25.000 hablantes potenciales, el aragonés está considerado por el Atlas Interactivo UNESCO de las Lenguas en Peligro en el Mundo como una lengua en peligro de desaparición, dado el proceso de pérdida de transmisión de la lengua de padres a hijos.

No obstante, en las últimas décadas se aprecia un progreso evidente, tanto en lo que respecta al estudio y conocimiento del aragonés, como en lo relativo a su cultivo literario, enseñanza, difusión y consideración social, destacando la labor realizada desde el mundo asociativo e institucional.Llegeix més »

La situació del portuguès d’Olivença el 2021 – Manuel Jesús Sánchez Fernández

Foto del Castell d'Olivença
Autoria: Alfons024 (2006). Castell d’Olivença. Recuperat de Wikimedia Commons

Introducció
Avui, a Olivença i Táliga (província de Badajoz), gairebé només es parla l’espanyol o castellà. El portuguès, a les aldees (Villarreal/Vila Real, San Benito de la Contienda/São Bento da Contenda, Santo Domingo de Guzmán/São Domingo de Gusmão i San Jorge de Alor/São Jorge da Lor) encara són lusoparlants els habitants de 75 o més anys. A Olivença i als pobles de colonització (San Francisco i San Rafael), podem calcular que els de 85 anys. És a dir, quasi està extingit. Això succeeix, si fa no fa, als altres enclavaments de llengua portuguesa que hi ha a Espanya.

Només és viva l’anomenada fala de Jálima/Xálima i el gallec (a Galícia, a una part d’Astúries i a alguns llocs lleonesos, com per exemple a la comarca del Bierzo). La fala i el gallec els parlen els nens. En canvi, el portuguès fa uns setanta anys que no el parlen, els nens.

Llegeix més »