“La maldición de Babel”. Crónicas periodísticas del nacionalismo lingüístico español – Carmen Marimón Llorca
 Universidad de Alicante

eapcDeixa un comentari
Font: Viquipèdia

La presencia en la prensa y, en general, en los medios de comunicación, de noticias y artículos de opinión en los que se discuten distintos aspectos sobre las lenguas de España ha sido constante desde que, con la muerte del dictador, a partir de 1975, se pudo abordar libremente el asunto de la diversidad lingüística en el territorio español. Lo que, en un principio, fue mayoritariamente recibido desde los centros de poder epistémico y mediático como una oportunidad para devolver la dignidad y el espacio al catalán, el vasco, el gallego, pero también a variedades dialectales o históricas como el andaluz o el valenciano, entre otros, –es el caso de las primeras columnas sobre el tema de Fernando Lázaro Carreter, ya en 1976– fue paulatinamente problematizándose hasta convertirse, sobre todo a partir de los años 2000, en uno de los asuntos tratados con mayor visceralidad, irracionalidad y acientificismo de cuantos han poblado los medios de comunicación. A continuación reseño mi artículo “La maldición de Babel”. Crónicas periodísticas del nacionalismo lingüístico español, en el que traté estas cuestiones, a raíz de su publicación en el número 76 de la Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law.Llegeix més »

Ressenya de l’exposició “30 anys de Promoció Lingüística a l’UJI” – Maties Segura Sabater
 Tècnic lingüístic i comissari de l’exposició "30 de anys de promoció lingüística" a l’UJI

eapcDeixa un comentari

La Universitat Jaume I de Castelló (UJI) va inaugurar en el mes de setembre de 2021 l’exposició “30 anys de Promoció Lingüística”, la qual té un caràcter itinerant pels quatre centres de la Universitat durant tot el curs actual, 2021-2022, un curs que celebra el 30è aniversari.

Pensem que pot ser interessant anar acompanyant el passeig pels seus panells amb unes breus consideracions personals sobre la promoció, la dinamització o la mateixa normalització lingüística a l’UJI.

Des del mateix moment de la creació de la Universitat Jaume I de Castelló, al 1991, la comunitat universitària d’aleshores va tindre clar que aquesta havia de ser una universitat arrelada al medi i a les nostres comarques, que defensara els valors de la solidaritat, de la igualtat i de la pau i que havia de ser una universitat en valencià. Precisament, aquesta marca, universitat en valencià o, senzillament, en valencià, ha servit al llarg de les diverses campanyes de promoció com un leitmotiv, una declaració d’intencions respecte de la responsabilitat social de les institucions d’ensenyament i de recerca.Llegeix més »

Jean-Claude Corbeil (1932-2022): memòria i gratitud – Isidor Marí
 Sociolingüista

eapcDeixa un comentari
Jean-Claude Corbeil. Photo : Bruno Desjardins

El 25 de gener d’aquest any va desaparèixer un gran amic dels catalans, Jean-Claude Corbeil, principal artífex de la política lingüística quebequesa contemporània i lingüista eminent, especialment en el camp lexicogràfic i terminològic.[1] El seu traspàs ha estat objecte, lògicament, d’un gran nombre de reconeixements a Quebec mateix.[2] Els articles necrològics del diari quebequès de referència, Le Devoir, el qualifiquen de gran savi modest i infatigable al servei de la societat, generós, equànime i optimista; edificador i “desanglicitzador” del francès del Quebec, impulsor de les dues grans lleis lingüístiques de 1974 i 1977, i artífex principal de la francesització o francisation –l’adopció del francès en el món del treball. Diversos d’aquests articles destaquen, a més, l’especial vinculació que va tenir amb la política lingüística catalana.

És cert que aquest desenllaç era previsible a causa de la seva edat avançada, però no per això resulta menys lamentable per a tots aquells que vam tenir la sort de conèixer-lo i de poder compartir la seva expertesa i la seva amistat personal. Agraeixo a la Revista de Llengua i Dret que ofereixi la possibilitat de deixar constància del reconeixement que li devem i m’excuso si en aquestes notes, al cap de tants d’anys, oblido algun aspecte rellevant de la relació que va tenir amb Catalunya.Llegeix més »

La Linguistic Justice Society: una porta oberta a la col·laboració internacional i interdisciplinària en l’àmbit de la recerca sobre política lingüística – Sergi Morales-Gálvez
 Investigador postdoctoral Marie Sklodowska-Curie Department of Politics and Public Administration University of Limerick (Ireland) / Ollscoil Luimnigh (Ireland / Éire)

eapc1 comentari

Com haurien de regular la diversitat lingüística les nostres institucions polítiques democràtiques? Quins principis de justícia les haurien de guiar per gestionar la complexa i diversa realitat lingüística que ens envolta? Aquestes, i moltes altres preguntes, són al centre dels debats que proposa la justícia lingüística, una discussió acadèmica interdisciplinària que pretén establir criteris sobre com hauríem de gestionar la realitat lingüística de les nostres societats.

La justícia lingüística, com a subàrea que podríem situar preliminarment dins la disciplina de la filosofia política normativa, ha esdevingut una preocupació rellevant tant en l’àmbit de la recerca com en la vida política real a causa de nous reptes que afrontem com a societat: la qüestió de la diversitat i les identitats a les societats multiculturals fruit de les migracions o de l’existència de minories nacionals i pobles indígenes; el creixent predomini de l’anglès com a llengua franca global en alguns àmbits de les nostres vides; qüestions de dominació i d’injustícies estructurals; discussions sobre com i quan s’ha de reconèixer la diversitat lingüística en una era on la mobilitat està esdevenint la norma en alguns àmbits laborals; o quin rol juguen els accents i els dialectes en relació amb les llengües estàndard.Llegeix més »

L’Oficina de Drets Lingüístics de la Generalitat valenciana després de la Sentència 1357/2021 del Tribunal Suprem – Vicenta Tasa Fuster
 Professora de Dret Constitucional i codirectora de la Càtedra de Drets Lingüístics de la Universitat de València

eapcDeixa un comentari

El 22 de novembre de 2021 la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem feia pública la Sentència núm. 1357/2021, en resposta al recurs de cassació presentat per la Generalitat valenciana contra la Sentència de 22 de maig de 2020 del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, per la qual eren declarades contràries a dret parts nuclears del Decret 187/2017, de 24 de novembre, del Consell de la Generalitat, pel qual es regula el funcionament de l’Oficina de Drets Lingüístics (ODL).

D’aquesta manera, el Tribunal Suprem confirmava la decisió del TSJ valencià que havia anul·lat tots els articles i referències del Decret de creació de l’ODL valenciana referit a la recepció i la gestió de queixes i suggeriments que pogueren presentar-se per qualsevol persona privada o pública. La sentència del TSJ, ratificada pel TS, limitava les funcions i capacitat d’actuació de l’Oficina de Drets Lingüístics a l’assessorament i la informació a la ciutadania en totes aquelles consultes que hi haguera. En termes quantitatius, els articles 5,7,10, 11, 12, 13 i 14 del Decret eren anul·lats en la seva totalitat i els articles 4, 6, 8, 9 i 16 ho eren parcialment.

Llegeix més »