Aires nous a la política lingüística: VIII Jornada sobre Llengua i Societat als Territoris de Parla Catalana – Albert Fabà

eapcDeixa un comentari

De la I a la VIII Jornada sobre Llengua i  Societat als Territoris de Parla Catalana

L’any 2003 Treballs de Sociolingüística Catalana publicà un volum titulat “L’ús oral del català. Dades, reflexions i propostes”, que reflectia les ponències i les conclusions d’unes jornades organitzades pel Grup Català de Sociolingüística. Una de les propostes, expressada de forma breu i succinta, plantejava que “les dades utilitzades a les Jornades s’han centrat en Catalunya, però també caldria explotar dades d’altres territoris de l’àmbit lingüístic”. Dades escadusseres o directament inexistents, en aquell moment.

Per aquest motiu, mesos després quatre sociolingüistes (Francesc Xavier Vila, Joaquim Torres, Miquel Àngel Pradilla i Albert Fabà) s’adreçaren a Lluís Jou, que aleshores era director general de Política Lingüística, per plantejar-li un ambiciós i agosarat projecte: la promoció d’enquestes, amb qüestionaris homologables que en permetessin la comparació, a tots els territoris de parla catalana. La proposta fou acollida amb entusiasme i es concretà de la mà d’Ernest Querol, en aquell moment director de l’Institut de Sociolingüística Catalana. Fou l’inici de la sèrie que a Catalunya s’ha anomenat “Enquestes d’usos lingüístics a la població (EULP)” i que ja disposa de quatre edicions: 2003, 2008, 2013 i 2018.Llegeix més »

Avançament de sumari de la Revista de Llengua i Dret número 76

eapcDeixa un comentari

Logotip Revista Llengua i Dret

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) publicarà properament el número 76 de la Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, que conté una secció monogràfica amb set articles aplegats sota el títol El bilingüisme de sentit únic a l’Estat espanyol. El número també inclou quatre articles més que es distribueixen en les seccions de llenguatge administratiu i jurídic, i de política lingüística i sociolingüística; dues notes; les tradicionals cròniques legislatives i jurisprudencials, per territoris; i dues recensions.

La secció monogràfica d’aquest número ha estat coordinada per Juan Jiménez-Salcedo i Rémi Carbonneau, i analitza les polítiques lingüístiques de l’Estat espanyol a partir del concepte de bilingüisme de sentit únic proposat pel politòleg canadenc Jean Laponce. A més d’un article introductori a càrrec dels coordinadors, la secció inclou estudis sobre ideologia, jerarquia i jurisprudència constitucional a Espanya; sobre la llengua asturiana; sobre el cas de les llengües no oficials; sobre les cròniques periodístiques del nacionalisme espanyol; sobre els discursos d’oposició a la normalització del català a l’ensenyament; i sobre els discursos de deslegitimació del basc.

La secció de llenguatge administratiu i jurídic inclou un estudi sobre la representació de la dona i els usos lingüístics, un altre sobre la popularització del discurs jurídic en línia i un altre sobre la semàntica de la vulnerabilitat dels migrants. La secció de política lingüística i sociolingüística conté un estudi sobre les ideologies lingüístiques envers el català i el castellà a Catalunya i les Illes Balears. I el número presenta també dues notes, una sobre la figura del traductor i intèrpret jurat a Espanya i Bèlgica i l’altra sobre el lèxic jurídic dels jutges àrbitres a la València del segle XIV.

Finalment, aquest número inclou catorze cròniques legislatives i jurisprudencials, amb novetats normatives que afecten els usos, els drets lingüístics i el règim jurídic de les llengües de diferents territoris de l’Estat espanyol i la Unió Europea. Pel que fa a les ressenyes, les obres que s’analitzen són El castellà a la Catalunya contemporània: història d’una bilingüització, de Mireia Galindo, Carles Rosselló i Francesc Bernat; i Llengua i dialectes: esperances per al català, el gallec i el basc, d’Emili Boix-Fuster i Maria-Pilar Perea (eds.).

Avancem, a continuació, els continguts dels estudis i notes del número amb els títols i els resums de cada text.

Llegeix més »

Demografia sanitària i reptes per a la llengua catalana al sistema de salut de Catalunya – Jordi Pere i Mas
 Servei de Planificació Lingüística. Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya

eapc2 comentaris
Font: Issac Planella. Llicència BY-NC-ND 4.0.

Demografia i context
Segons l’Enquesta d’usos lingüístics de la població, en el període 2003-2018 l’ús exclusiu del català dels usuaris dels serveis sanitaris amb el personal mèdic experimenta un descens, més accentuat de 2003 a 2013 i més lleuger de 2013 a 2018. Així, passa d’un 38,1% el 2003 a un 27,8% el 2013 i a un 26,4% el 2018, i se situa gairebé deu punts per sota respecte a l’ús del català per la població com a llengua habitual (Pere Mas, J., 2021).[1]Llegeix més »

Creacion deth Conselh Consultatiu der Aranés – Jordi Suïls Subirà
 Coordinador deth Conselh Consultatiu der Aranés

eapcDeixa un comentari
Font: Viquipèdia Jordiferrer, llicència CC BY-SA 3.0

Eth 17 de seteme deth 2021 se presentèc en Arties eth Conselh Consultatiu der Aranés (CCA), organ creat peth Conselh Generau d’Aran entà ajudar a afrontar era situacion sociau dificila en qué se tròbe er occitan d’Aran. Ei un organ d’assessoracion e consultacion en matèria de politica e planificacion lingüistiques adscrit ar airau de Cultura e Lengua deth Conselh Generau d’Aran.

Estructura deth CCA
Ei integrat per persones especialistes en aqueres matèries (ara madeish son nau persones), ja sigue coma trabalhadores d’aqueth airau en Conselh Generau madeish, ja sigue coma coneishedores, pr’amor dera sua experiéncia en aqueth terren, o coma especialistes academicianes ena sociolingüistica aranesa, occitana, o d’auti contèxtes de minorizacion. Er airau de trabalh deth Conselh Consultatiu der Aranés se definís enes sues tòques, que descriuem ara seguida.Llegeix més »

“Linguistic justice against multiculturalism?”, conferència de Philippe van Parijs, a Girona – Joan Vergés Gifra
 Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani - Universitat de Girona

eapcDeixa un comentari
Font: Viquipèdia Sven Cirock, llicència CC BY 4.0

El passat 14 d’octubre, i aprofitant que era un dels ponents convidats al Symposium on Rawls, que va tenir lloc a la Universitat de Girona per commemorar el centenari del naixement del filòsof nord-americà, Philippe van Parijs va pronunciar al Centre Cultural La Mercè la conferència “Linguistic justice against multiculturalism?”. El contingut principal de la xerrada va quedar un pèl lluny del problema que el títol de la conferència anunciava. Al final, certament, hi va fer referència. Però va ser, això, al final i de pressa. La part del lleó se la va endur l’explicació del que va intentar fer a Linguistic Justice (2011), el llibre que ha convertit P. van Parijs en un dels fundadors de la subdisciplina homònima que en aquests últims deu anys ha guanyat carta de naturalesa en el sempre embullat univers del pensament polític. Val a dir que es tractava d’una conferència per al públic en general, no pas un seminari acadèmic.Llegeix més »