De la I a la VIII Jornada sobre Llengua i  Societat als Territoris de Parla Catalana

L’any 2003 Treballs de Sociolingüística Catalana publicà un volum titulat “L’ús oral del català. Dades, reflexions i propostes”, que reflectia les ponències i les conclusions d’unes jornades organitzades pel Grup Català de Sociolingüística. Una de les propostes, expressada de forma breu i succinta, plantejava que “les dades utilitzades a les Jornades s’han centrat en Catalunya, però també caldria explotar dades d’altres territoris de l’àmbit lingüístic”. Dades escadusseres o directament inexistents, en aquell moment.

Per aquest motiu, mesos després quatre sociolingüistes (Francesc Xavier Vila, Joaquim Torres, Miquel Àngel Pradilla i Albert Fabà) s’adreçaren a Lluís Jou, que aleshores era director general de Política Lingüística, per plantejar-li un ambiciós i agosarat projecte: la promoció d’enquestes, amb qüestionaris homologables que en permetessin la comparació, a tots els territoris de parla catalana. La proposta fou acollida amb entusiasme i es concretà de la mà d’Ernest Querol, en aquell moment director de l’Institut de Sociolingüística Catalana. Fou l’inici de la sèrie que a Catalunya s’ha anomenat “Enquestes d’usos lingüístics a la població (EULP)” i que ja disposa de quatre edicions: 2003, 2008, 2013 i 2018.

Els resultats de les enquestes es publicaren al llibre Llengua i societat als territoris de parla catalana a l’inici del segle XXI. La presentació de la publicació encetà la sèrie de jornades del mateix nom que s’inicià l’any 2007. Ara ja en portem vuit. La darrera es va realitzar a l’Ateneu Barcelonès el passat 22 d’octubre amb el lema “L’aprenentatge del català: de l’aula als entorns d’ús”. Era especial, ja que ens tornàvem a retrobar, cara a cara, després de molts mesos de no poder-ho fer, arran de la pandèmia. Tanmateix, també es va retransmetre en línia.

Un diagnòstic sobre la salut del català

Les idees centrals de la jornada foren dues: elaborar la política lingüística de forma compartida amb el màxim d’agents socials, i la necessitat, d’acord amb el títol, que les accions adreçades a impulsar el coneixement del català i el seu ús, arreu, estiguin plenament interconnectades.

Natàlia Garriga, consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, va inaugurar la jornada fent referència a l’objectiu de recuperar els amplis consensos sobre la política lingüística que es produïren als anys vuitanta del segle passat, ara mitjançant la promoció d’un Pacte Nacional per la Llengua, que ja va rebre recentment el suport d’un 85% dels diputats del Parlament, en una moció aprovada en el darrer Ple.

Intervingueren posteriorment els representants de Política Lingüística dels territoris de parla catalana: el director de Política Lingüística del Govern d’Andorra, Joan Sans; el director general de Política Lingüística i Multilingüisme de la Generalitat Valenciana, Rubén Trenzano; la directora general de Política Lingüística del Govern de les Illes Balears, Beatriu Defior, així com el secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, F. Xavier Vila.

La darrera intervenció era molt esperada, atès el nomenament força recent del secretari. Vila feu un ampli recorregut per la dinàmica sociolingüística del país, sense deixar de banda les circumstàncies delicades que s’han produït a les darreres dècades pel que fa a la salut del català. Un marc polític i jurídic que ens permet avançar en alguns aspectes, però clarament insuficient, en molts d’altres. Unes tendències demogràfiques molt complexes. Els dèficits importants, respecte al català, en el món de les noves tecnologies de la comunicació, i molt especialment en el camp de l’audiovisual.  Canvis culturals força importants com el creixement d’un individualisme extrem o el desenvolupament d’un cosmopolitisme desarrelat, poc favorable a considerar la importància de les llengües locals. O un creixement del supremacisme castellà a l’Estat espanyol.

Certament, per la banda dels guanys, se sap que els parlants nadius transmeten el català sense interrupció i fins i tot es guanyen catalanoparlants inicials, en el cas de moltes parelles mixtes, però aquests mecanismes de transmissió lingüística s’han afeblit, segons el secretari de Política Lingüística. Per contrarestar aquestes tendències cal reactivar diversos mecanismes d’integració lingüística. En definitiva, s’han de reforçar tant l’adopció com l’ús de la llengua a base de crear situacions de pràctica real, la qual cosa vincula més clarament l’aprenentatge del català i la dinamització lingüística. “Entre tots, la intel·ligència col·lectiva que tenim és formidable”, conclogué Vila.

Integrar l’aprenentatge i el foment de l’ús del català

A partir d’aleshores es van presentar una sèrie d’estudis i reflexions, sempre vinculats amb la idea que presidia la jornada, la necessitat d’integrar l’aprenentatge i el foment de l’ús del català. És obvi que, perquè hi hagi ús d’una llengua, aquesta s’ha de conèixer mínimament i que, per tant, s’han d’esmerçar esforços i recursos per incrementar-ne el coneixement. Però també sabem que conèixer una llengua no implica per força que aquesta s’usi arreu, que és de fet l’objectiu que hom vol aconseguir. D’aquí prové la importància de desenvolupar aquesta perspectiva.

La primera mesa d’aquest bloc tingué dos apartats: un de més teòric sobre l’aprenentatge orientat a l´ús i un altre d’experiències del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) vinculades al projecte ÈLIA (Estratègies de Llengua i Aprenentatge). En el primer van intervenir Avel·lí Flors-Mas (CUSC), que va exposar dades de l’EULP 2018 sobre “qui aprèn català a Catalunya més enllà de l’edat escolar”; Maite Puigdevall (UOC), que va postular “l’activació de l’ús del català en espais segurs”, i Marina Masseguer (CUSC), que es referí a les “bones pràctiques dels aprenents de català reeixits: contextos, motivacions i estratègies”.

En el segon, a càrrec de Carme Bové (CPNL) i Àngels Guerrero (Secretaria de Política Lingüística) es passà revista a diversos projectes innovadors que es derivaren del projecte ÈLIA: curs Ep! Escolta i Parla per a aprenents no alfabetitzats, materials de conversa en format digital, Fils de conversa, A classe no et deixis el mòbil o sessions síncrones a Teams. També es van comentar algunes millores del CPNL, com la inscripció als cursos en línia o el disseny de sessions de sensibilització adreçades als treballadors de l’Administració pública, i la creació de l’exposició “Quan parles fas màgia”, que ha tingut molt bona acollida arreu.

Després, tècnics de les Illes Balears (Laia Carrera), el País Valencià (Imma Àngel Carbonell, Sandra Almela i Vicent Tortosa) i el Govern d’Andorra (Marta Pujol) presentaren diverses experiències sobre la temàtica de la jornada, mentre que Edurne Ramon, de la Direcció de Promoció de l’Eusquera del Govern Basc explicà el projecte Euskaraldia.

Euskaraldia El motiu d’aquesta experiència és intentar incidir en el fet que els avenços que s’han produït en el coneixement del basc (sobretot a la comunitat autònoma basca) en les darreres dècades no han conduït a un augment de la mateixa magnitud en el seu ús lingüístic. Perquè pugui haver-hi ús, una llengua s’ha de conèixer, però que se sàpiga parlar no implica que s’usi efectivament en la majoria d’àmbits. L’experiència, en la qual participen milers de persones a centenars de municipis de tot Euskal Herria (Euskadi, Navarra i Euskadi Nord) té una durada limitada i es tracta que els participants adoptin dos tipus de compromisos. D’una banda, els qui el saben parlar amb un mínim de fluïdesa es comprometen a mantenir l’eusquera en les converses amb interlocutors que l’entenen. I de l’altra, els qui només l’entenen adopten el compromís d’acceptar que els hi parlin, encara que ells no ho puguin fer encara. Tant els uns com els altres s’identifiquen amb unes xapes, que en faciliten les interaccions. Una bona manera de remoure hàbits que tenim molt interioritzats.

Finalment, a la darrera mesa de la jornada, Carles de Rosselló, cap del Servei de Foment de l’ús del CPNL, va situar les actuacions del Consorci per dinamitzar l’ús de la llengua com a propòsit essencial de l’organització i aposta estratègica per incrementar l’ús diari del català.

Una voluntat que es concreta a través dels diferents projectes exposats a la Jornada, com “L’ús oral: de l’aula al carrer”, presentat per Anna Valls (CNL de Barcelona), que té l’objectiu d’augmentar l’ús oral del català fora de l’aula, tant d’alumnes del CPNL com de participants de Voluntariat per la llengua (VxL). Per aconseguir-ho proposa un mètode innovador i original, que consisteix en tres sessions virtuals o presencials, adreçades a diferents destinataris, segons la franja de percentatge d’ús de la llengua que declaren (menys d’un 25 %, entre un 25 i un 75 % o més del 75 %).

A continuació, Alexandra Sans (CNL L’Heura de Santa Coloma de Gramenet) va presentar el projecte de les Pràctiques lingüístiques als comerços, que consisteix en tres visites a establiments col·laboradors del VxL per part dels alumnes que acaben el nivell bàsic, per tal que hi puguin mantenir una conversa en català, gràcies als aspectes adquirits a classe, i que aquesta pràctica serveixi com a exercici avaluable del curs.

En la mateixa línia del treball en xarxa amb el teixit comercial i de proximitat, el projecte Comerços aprenents, presentat per Núria Sala (CNL del Vallès Oriental) posa el focus en els comerços regentats per personal amb poca competència lingüística en català, amb l’objectiu d’incrementar la presència del català en les converses d’interacció inicials amb la clientela i com a llengua d’adequació oral. El projecte, que s’adapta al màxim a les necessitats dels comerciants, organitza deu sessions presencials de 15 minuts, amb un tècnic de normalització lingüística que es desplaça a l’establiment comercial. L’experiència pilot d’aquest projecte s’ha desenvolupat en diferents comerços de barri i amb personal de les franquícies de Condis Express. Han valorat molt positivament el projecte tant les empreses implicades com els comerciants i els tècnics del Consorci.

Per acabar, en l’apartat d’Experiències d’aprenentatge no formal, Anna Gallego (coordinadora del Voluntariat per la llengua) va exposar múltiples iniciatives generades al Consorci al voltant de l’ús de la llengua, i especialment en relació amb el programa de Voluntariat per la llengua. L’objectiu d’aquestes propostes és doble: d’una banda, trobar espais de motivació que permetin als aprenents fer servir el català amb confiança i tranquil·litat i, de l’altra, incorporar-los a les xarxes socials catalanoparlants, tant virtuals com presencials. Així, com a experiències d’aprenentatge no formal, destaquen els clubs de lectura, les tertúlies virtuals a partir de continguts en català d’influenciadors de referència i les diferents propostes organitzades en xarxa amb altres entitats socioculturals del territori, com és el cas de Tàndem Cultural, promogut per Òmnium Cultural, que permet als aprenents practicar la llengua i accedir gratuïtament a espectacles en català.

A les tres tocades, ja fora de l’horari previst, els participants celebraren la brevetat amb què Xavier Vila tancà la jornada, amb un càlid agraïment a tothom per la seva presència.

 

Albert Fabà
Sociolingüista