Sovint, quan pensem en persones amb sordesa, tenim un seguit d’idees preconcebudes que ens porten a equivocar-nos, a fer-nos una idea errònia del que suposa la sordesa i del perfil de les persones amb sordesa que conviuen amb nosaltres.
Això suposa que, per exemple, en l’àmbit de la justícia, quan cal posar mesures de suport a la comunicació per a les persones amb sordesa, ens equivoquem i no respectem els seus drets lingüístics i el seu dret a la informació i a la comunicació. Cal desmuntar algunes idees preconcebudes sobre la sordesa.
La primera idea que cal evitar és identificar persona amb sordesa amb persona que es comunica en llengua de signes.Llegeix més »
L’Administració de justícia constitueix fora de dubte l’àmbit que s’ha mostrat més impermeable al procés de normalització lingüística d’ençà que el català, com a llengua pròpia de les Illes Balears, adquirís, amb l’aprovació de l’Estatut d’autonomia, la condició d’idioma oficial. Aviat en farà quaranta anys.
Dades imprecises i un ús residual
No disposem de dades precises sobre l’ús real del català en actuacions judicials practicades a les Illes Balears. Tot i que l’article 563.2.c) de la Llei orgànica del poder judicial (LOPJ) estableix que el Consell General del Poder Judicial, en la ‘Memòria’ que anualment remet a les Corts Generals, ha d’incloure preceptivament, com a capítol específic, un “Informe sobre l’ús de les llengües cooficials en la justícia i, en particular, per part dels jutges i magistrats en l’exercici de les seves funcions”[1], ni en la de 2020 ni en la de 2021, corresponents als exercicis de 2019 i 2020, respectivament, no hi figura cap esment[2]. Tampoc en trobem cap indicació en les memòries del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, a diferència del que ocorre amb les del de Catalunya, que incorporen estadístiques sobre el nombre de resolucions judicials redactades en català a partir de la informació facilitada pel Departament de Justícia de la Generalitat.Llegeix més »
El 11 de marzo de este año se firmó en la sede de la Real Academia Española (RAE) el Protocolo general de colaboración para el fomento de un lenguaje jurídico moderno y accesible para la ciudadanía.
Esa firma constituye otro hito en un proceso de modernización de la lengua de la Administración que, en el ámbito español e hispanohablante, ha sido a épocas vacilante, pero cuya necesidad, no obstante, parece ir infiltrándose con tozudez tanto –como se ve– en el espíritu de las instituciones jurídicas, como en las reivindicaciones ciudadanas y en la agenda de las Políticas Públicas. Intentaré presentar a continuación los pasos más importantes de ese proceso, que sigue el ejemplo de procesos similares desarrollados hace ya décadas en otros países de nuestro entorno.
Empecemos por la reciente firma de este Protocolo por parte de los máximos representantes de las instituciones responsables de la Administración de Justicia: el presidente del Tribunal Supremo y del Consejo General del Poder Judicial, el ministro de Justicia, la fiscal general del Estado; la presidenta del Consejo General de la Abogacía Española, el presidente del Consejo General de Procuradores de España, el presidente del Consejo General de Graduados Sociales de España, el presidente de la Conferencia de Decanas y Decanos de Derecho de España y el vicepresidente de la Real Academia de Jurisprudencia y Legislación Española. Junto a ellos, el director de la RAE, la institución anfitriona. Sin duda, una muy nutrida y selecta representación de autoridades jurídicas. De manera un tanto sorprendente considerando el tema central del Protocolo (a saber: la comunicación de la Justicia a los administrados), no comparecía ni un solo lingüista (como se sabe, el actual director de la RAE es catedrático de Derecho Administrativo).Llegeix més »
Els drets lingüístics a l’àmbit judicial i les normes que els regulen[i] La normativa que recull els usos i els drets lingüístics a la justícia és el punt de partida per analitzar la situació del català en aquest àmbit. Comencem, doncs, amb una breu ressenya de la legislació bàsica aprovada en els àmbits europeu, estatal i autonòmic, amb una especial referència a l’Estatut d’autonomia de Catalunya de 2006.
La Carta europea de llengües regionals o minoritàries és una disposició que cal tenir especialment en compte. Va entrar en vigor l’any 1998 i, un cop ratificada per l’Estat, és vigent a Espanya a partir de l’1 d’agost de 2001. El text té rang de convenció i, doncs, forma part de l’ordenament jurídic intern. És, fonamentalment, una norma destinada a la protecció de les llengües minoritàries i, de retruc, dels drets lingüístics de les minories nacionals.Llegeix més »
Des de l’any 1975, amb la restauració de les institucions democràtiques a l’Estat espanyol, la normalització lingüística de la llengua catalana ha esdevingut un dels eixos principals en el procés de construcció nacional. Any rere any apareixen dades demolingüístiques que mostren la vitalitat, fortalesa i capacitat d’atracció que té el català. Tanmateix, tot i l’optimisme que generen les dades, encara hi ha sectors on la llengua catalana té poca presència i viu dificultats per assolir una certa normalitat. És el cas de l’Administració de justícia. Llegeix més »