El grau de normalització lingüística del català a l’Administració de justícia a les Illes Balears, on el personal segueix essent gestionat pel Ministeri de Justícia, és, per dir-ho d’una manera senzilla, molt baix (tret de casos puntuals i excepcionals, sobretot d’òrgans ubicats a Mallorca i Menorca). I, si bé les administracions públiques territorials illenques (el Govern de les Illes Balears, els quatre consells insulars i els ens locals) actuen a tot l’arxipèlag, com a norma general, en català, i els lletrats que les defensen solen actuar també en aquesta llengua, les parts privades ho fan quasi sempre en castellà, i el personal al servei de l’Administració de justícia i el sistema en si ho fa, per defecte, també en castellà.

Si això ocorre a les Balears “estrictes”, a Eivissa i Formentera, és a dir, a les Pitiüses, aquest grau de normalització lingüística del català a l’Administració de justícia és encara més baix o, directament, inexistent, tret d’algun exemple d’actuació puntual als jutjats de pau i d’intervenció de les administracions públiques (representades pels dos consells insulars i els ajuntaments de l’illa d’Eivissa) als jutjats professionals que hi ha a la ciutat d’Eivissa. Tanmateix, el paisatge lingüístic que hom hi copsa és el d’un ús minúscul del català en l’actuació judicial, amb l’afegit que encara ho palesa més, per facta concludentia, del que succeeix a les Pitiüses. D’altra banda, els òrgans judicials que tenen el control de les administracions públiques territorials illenques –la jurisdicció contenciosa administrativa pròpiament dita– només existeixen a la ciutat de Palma, capital de l’illa de Mallorca, i són comuns per a tot l’arxipèlag. Es tracta dels tres i únics jutjats contenciosos administratius i de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, que tampoc no té seccions.

Aquest és el panorama. Aquesta és la realitat tan poc fructífera, malgrat algun avenç.

Emperò hi ha un àmbit, malgrat el que hem dit, en què, d’acord amb la Constitució i l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, la presència del català ha de ser incontestable, plena, irrefutable i no subjecta a cap tipus de debat o de polèmica (o d’incompliment manifest), perquè així està resolt al més alt nivell possible per la normativa estatutària i lingüística balear des de l’any 1983 i 1986, respectivament: la de l’ús exclusiu de la toponímia en llengua catalana, com a única forma oficial, per a designar tots els topònims illencs.

Així es desprèn de la Llei 3/1986, de 29 d’abril, de normalització lingüística a les Illes Balears. I d’aquesta ens interessa l’importantíssim article 14, del qual es deriva el següent, en la seua redacció actual:

1. Els topònims de les Illes Balears tenen com a única forma oficial la catalana.

2. Correspon al Govern de la comunitat autònoma o als consells insulars, d’acord amb l’assessorament de la Universitat de les Illes Balears, determinar els noms oficials dels municipis, territoris, nuclis de població, vies de comunicació interurbanes en general i topònims de la comunitat autònoma. Els noms de les vies urbanes han d’ésser determinats pels ajuntaments corresponents, també amb l’assessorament esmentat, donant preferència a la toponímia popular tradicional i als elements culturals autòctons.

3. Aquestes denominacions són les legals a tots els efectes i la retolació ha de concordar amb elles. El Govern de la comunitat autònoma ha de reglamentar la normalització de la retolació pública, respectant, en tots els casos, les normes internacionals que l’Estat hagi subscrit. 

A aquesta disposició s’hi suma el fet que, per dicció expressa de l’Estatut d’autonomia, segons la redacció derivada de la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer (article 1.2), el nom de la comunitat autònoma no té altra forma oficial, s’escriga en català, s’escriga en castellà, que la catalana: Illes Balears. En un sentit similar, el topònim oficial per a designar Eivissa ha de ser sempre en català, i no Ibiza, segons que es deriva de la Llei 16/2019, de 8 d’abril, de l’estatut especial de capitalitat de la ciutat d’Eivissa. I tant quan es tracta de designar l’illa com la ciutat que n’és capital. En efecte, la versió castellana de la Llei, ben correctament, s’hi refereix així: “Ley 16/2019, de 8 de abril, del Estatuto Especial de Capitalidad de la Ciudad de Eivissa”, i el nom de l’illa hi apareix també exclusivament en català.

L’obligació de donar compliment a aquest règim lingüisticotoponímic és imperativa per a tots, ja siga en període no electoral o en període electoral –que és el cas que descriu aquest apunt. I allò “normal” seria apreciar/constatar que, efectivament, s’hi dona compliment. Doncs bé, no ho acaba de ser; en absolut. Encara més, en el període electoral que acabem de viure, tot i que ens trobam davant d’una matèria “intocable” i que les juntes electorals (conformades per membres del poder judicial, pel personal de l’Administració de justícia i per membres polítics) haurien d’acomplir de plano amb plena facilitat i agilitat i sense cap controvèrsia, resulta que aquest règim s’ha incomplit de manera manifesta de cara a les Pitiüses, en particular a propòsit de la informació relativa a l’illa de Formentera. Tot seguit ho descrivim.

En efecte, el passat 18 d’abril de 2023 la Junta Electoral Provincial (JEP) de les Illes Balears, a partir de la informació elaborada per la Junta Electoral de Zona (JEZ) d’Eivissa i Formentera (i per les altres juntes electorals de zona, a Mallorca i a Menorca), va publicar al Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB, núm. 49) l’anunci núm. 3458, on –a la presumpta versió catalana– es contenia el que pretenia ser la Relació de locals oficials i llocs públics d’ús gratuït reservats pels Ajuntaments per a la celebració d’actes de campanya electoral, per a les properes Eleccions Municipals a celebrar el proper dia 28 de maig de 2023 (p. 20231 a 20248). Així mateix, l’esmentat BOIB publicava l’anunci núm. 3458, on –a la versió castellana– sí que es contenia la Relación de locales oficiales y lugares de públicos de uso gratuito reservados por los Ayuntamientos para la celebración de actos de campaña electoral, para las próximas Elecciones Municipales a celebrar el próximo día 28 de mayo de 2023 (p. 20522 a 20539). En els següents enllaços es pot accedir a la versió en català i en castellà d’aquests anuncis.

Si bé del règim constitucional i estatutari se’n deriva la doble oficialitat del castellà i del català a les Illes Balears i, per al cas que tractam, per a l’illa de Formentera (i també per a l’illa d’Eivissa), en tots els ordres administratius, i les regles “més que intocables” relatives a la toponímia, la presumpta versió catalana de la relació era exclusivament un simple i mer títol, el transcrit, i prou, perquè la resta –un total de 17 pàgines– aparegué escrit tot en castellà (amb alguna cosa, provinent de Menorca, en català, però molt poc). A més, pel que feia a Formentera (municipi/illa amb un règim especial institucional previst a l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears), el text era ple de citacions toponímiques manifestament errònies, inexactes i radicalment contràries a la tradició toponímica de l’illa i del nomenclàtor oficial urbà [aprovat pel Ple del Consell Insular amb data 26 de juny de 2020; BOIB núm. 131, de 25 de juliol de 2020, dia de Sant Jaume, Diada de Formentera, localitzable aquí: en català i en castellà]; de traducció feta, segurament, per cercadors d’internet, i pròpiament no es podia dir que el text estàs publicat en català, perquè el català hi era inexistent (només la toponímia, en els casos que era correcta, i poca cosa més). Però el fons, ben al contrari, sí que estava ben explicat en castellà (també amb errors toponímics, per no incloure els correctes). Això va obligar, sota la direcció i assessorament jurídic de l’autor d’aquest apunt, a dictar un Decret per la Presidència del Consell Insular, amb data 19 d’abril de 2023, on es formulà una reclamació davant l’esmentada JEP de les Illes Balears (i se’n va donar compte a la JEZ d’Eivissa i Formentera) en el sentit de:

a) Exigir el reconeixement de la naturalesa jurídica especial del Consell Insular de Formentera, en matèria electoral, perquè pròpiament ja no existeix un ajuntament a Formentera, sinó que està dissolt en el primer, tot i que les eleccions siguin municipals, però amb vista a constituir el Consell Insular de Formentera, com a institució única i consecutiva, sense parangó en el dret balear i en tot el dret espanyol (només equiparable, en part, també en matèria electoral, a les ciutats de Ceuta i Melilla, tot i que puga semblar estrany).

b) Exigir el dictat d’un text que donàs la mateixa informació sobre el fet de les eleccions (i el que aquestes comporten, per a una difusió massiva) en llengua catalana, de la mateixa manera que es feia en llengua castellana, perquè publicar només el títol en català i la resta en castellà –en la presumpta versió catalana– era/és un subterfugi de publicació aparentment bilingüe, però que es comportava com una matussera simulació o pretext d’haver fet la publicació en les dues llengües, quan això és radicalment fals i contrari al règim jurídic d’oficialitat de les llengües a l’arxipèlag.

c) Considerar que l’Administració electoral encapçalada per les respectives juntes electorals –les de zona i la provincial, que aquí actuen– també queden subjectes al règim constitucional i estatutari de doble oficialitat de les llengües, català i castellà, però no a l’ús minúscul –o testimonial– del català, per sortir del pas i prou. I, igualment, complir de ple la normativa toponímica illenca oficial (que només té el català com a forma pròpia per als topònims, segons l’esmentada llei de normalització lingüística de 1986). I no el fet d’inventar-se un pretès règim d’excepció lingüística, per a publicar edictes al BOIB, basat en el caràcter judicial o judicialitzat de la qüestió electoral (per mor de la intervenció de les juntes electorals), que exoneraria de publicar els textos en català i que només ho permetria en castellà.

En aquest sentit, l’actuació debatuda o tractada té un objecte plenament administratiu i un objecte merament declaratiu, gens conflictiu ni causa de controvèrsia, ja que reprodueix textos que s’han enviat a les juntes electorals, sense majors complicacions, ni tampoc presenta dificultats per a publicar-se en català, perquè s’han enviat en aquesta llengua.

I no obstant això, i fins i tot en el cas que hom pogués considerar-ho com a matèria judicialitzada o judicial, l’Administració electoral a les Illes Balears (i Pitiüses) i les respectives juntes electorals continuen estant obligades a fer la publicació de manera sencera en català i no a fer-la, com va passar, en una versió castellana completa i en una versió en català que només recollia el català en el títol i punt, amb discriminació patent, flagrant, de l’oficialitat plena del català com a llengua pròpia de les Illes Balears pel que fa al contingut pròpiament dit. I així es manifestà que es desprèn de l’article 231.2 de la Llei orgànica del poder judicial (per més inaplicat que l’esmentat principi estigui a Eivissa i Formentera, i que s’incompleixi de manera manifesta), que diu: “Los Jueces, Magistrados, Fiscales, Secretarios y demás funcionarios de Juzgados y Tribunales podrán usar también la lengua oficial propia de la Comunidad Autónoma, si ninguna de las partes se opusiere, alegando desconocimiento de ella que pudiere producir indefensión”.

Així mateix, en l’esmentat Decret es va fer referència a l’article 9.1.c.i. de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries, que diu:

Artículo 9. Justicia. 1. Las Partes se comprometen, por lo que se refiere a las circunscripciones de las autoridades judiciales en las que el número de personas que allí residan y hablen las lenguas regionales o minoritarias justifique las medidas específicas siguientes, según sea la situación de cada una de esas lenguas y a condición de que el Juez no considere que la utilización de las posibilidades ofrecidas por el presente párrafo constituye un obstáculo para la buena administración de la justicia: […]

c) en los procedimientos ante las jurisdicciones competentes en materia administrativa:

i ) asegurar que los órganos jurisdiccionales, a solicitud de una de las Partes, lleven el procedimiento en las lenguas regionales o minoritarias.

Finalment, en el Decret també es fa referència als articles 4 i 35 de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears:

d) Exigir la immediata correcció de les formes emprades –en castellà o en pseudo-bilingüe– de cara a l’esment de determinats noms de lloc de Formentera que atemptaven, de manera inaudita i sorprenent, i en qualsevol cas manifestament il·legal, contra la toponímia oficial de l’illa i la seua tradició secular en matèria designativa, amb una traducció al castellà dels topònims que comportà estar davant d’una actuació materialment d’espoli cultural, de tot punt inadmissible de la llengua catalana (prohibida per l’article 46 en relació al 149.1.28a de la Constitució), del Nomenclàtor designatiu oficial de l’illa i de la seua riquesa com a patrimoni immaterial de caire intangible i identitari. Per això s’exigia una esmena immediata i sense cap demora, i es defensava la necessitat que s’actuàs amb la major cura i atenció per tal que una tal aberració no es tornàs a repetir mai més. Es tracta de topònims inventats o recreats o traduïts que tot seguit referenciam:

FORMENTERA

ESPACIOS PÚBLICOS habilitados para la celebración de actos de campaña electoral

– COLEGIO PÚBLICO MAESTRO ([sic], per MESTRE) LLUÍS ANDREU, AVENIDA DE PORTO-SALÈ, SAN FRANCISCO ([sic], per SANT FRANCESC).

– COLEGIO PÚBLICO SANT FERRAN, CALLE DE TARRAGONA, SANT FERRAN. (COLEGIO VIEJO)

– COLEGIO PÚBLICO EL PILAR DE LA MUELA ([sic], per LA MOLA), EL PILAR

Además, únicamente por actos de campaña electoral, quedará habilitada también la SALA POLIVALENTE DE LA CASA DEL PUEBLO DE LA MUELA ([sic], per LA MOLA),

Los horarios para la CELEBRACIÓN DE ACTOS DE CAMPAÑA ELECTORAL, son:

De lunes a viernes: de 19.00 h a 24.00 h.

Sábados, domingos y festivos: de 10.00 h a 24.00 h.

Aquesta versió és segurament resultat de fer traduccions a la babalà, sense control ni supervisió ni lectura general una volta acabada de fer, amb la utilització de cercadors i traductors massius d’internet del català al castellà, sense atenció a la matèria que implica la toponímia. En efecte, amb una simple ullada i comprovació s’hauria vist el despropòsit que hom publicava al BOIB i que també afectava, pel que a simple vista s’aprecia, determinats noms de lloc de l’illa d’Eivissa, on en exercici de l’acció pública prevista als articles 1.4 i 3.2 de la Llei 12/1998, de 21 de desembre, del patrimoni històric de les Illes Balears, en la redacció derivada de la Llei 18/2019, de 8 d’abril, de salvaguarda del patrimoni cultural immaterial de les Illes Balears, inclosa la toponímia i plena solidaritat també es va indicar que era obligada la seua esmena i correcció.

Esperàvem que, immediatament, l’Administració electoral, encapçalada per les respectives juntes electorals, complís la legalitat vigent i emparàs Formentera i la seua toponímia vertadera i no deturpada, i en cas contrari es manifestava que seria necessari atenir-se, de manera incontestable, a les impugnacions corresponents davant els òrgans del poder judicial, en defensa del que l’ordenament jurídic té establert i que, aquí, s’havia incomplit de manera manifesta.

La resposta per part de la JEP de les Illes Balears l’hem tengut el dia 21 d’abril de 2023, publicada al BOIB núm. 52, de 25 d’abril de 2023, on es conté l’anunci núm. 3720, on –a la versió catalana– s’inclou la “Correcció de la relació de llocs i locals públics reservats pel Consell Insular de Formentera per als actes de campanya electoral de les eleccions municipals del proper dia 28 de maig de 2023 publicats al BOIB núm. 49 de data 18 d’abril de 2023” (p. 21712 i 21713) i, així mateix, l’esmentat BOIB publica l’anunci núm. 3720 on –a la versió castellana– s’inclou la “Corrección de la relación de lugares y locales públicos reservados por el Consell Insular de Formentera para los actos de campaña electoral de las elecciones municipales del próximo día 28 de mayo de 2023 publicados en el BOIB nº 49 de fecha 18 de abril de 2023” (p. 22033 i 22034). En els següents enllaços les persones interessades poden accedir a la versió en català i en castellà d’aquests anuncis.

En aqueixos anuncis s’ha estimat/acceptat bona part del que Formentera reclamava: la publicació en català i en castellà (si bé, i tot s’ha de dir, no de manera completa o exhaustiva, però sí, tanmateix, el fons de l’assumpte principal, de la matèria electoral difosa), així com la naturalesa jurídica especial del Consell Insular de Formentera, també de cara a les eleccions locals i, als efectes del que ara ens interessa, la correcció plena de totes les citacions toponímiques inventades, traduïdes o contrafetes. No de cara a l’illa d’Eivissa, emperò, com hom apuntava des de Formentera, on alguns errors persisteixen i no s’han esmenat, ni sembla que ningú s’hagi queixat.

De manera que ja queda evidenciat que si hom “està al damunt” de coses com aquestes de la legalitat lingüística i toponímica en període electoral (i fora) i no les deixa passar i no les considera insignificants o menors, s’acaben aconseguint algunes fites o, per millor dir, s’assoleixen petites fites en la matèria de la normalització lingüística (o en l’intent de normalitzar el català, en el nostre cas a les Illes Balears, igualment aplicable a d’altres comunitats autònomes i a la Comunitat Foral de Navarra, amb un règim de doble oficialitat lingüística). Però és més que necessari no descuidar-se’n; ni deixar-ho estar o oblidar-se’n. “Estar-hi al damunt” sovent és massa pesat i poc àgil, quan és una qüestió que les administracions públiques –també, per tant, l’Administració electoral, en el vessant administratiu i, sobretot, judicial– haurien de fer d’ofici, sense major complicació. Haurien de donar exemple d’estricte compliment, acurat i correcte, de la legalitat vigent, que també existeix en matèria lingüística i toponímica i a tots abasta i a tots obliga. I no és ni retòrica barata, ni soft law, ni res paregut, sinó autèntic hard law.

Ángel Custodio Navarro Sánchez
Secretari habilitat nacional del Consell Insular de Formentera, vocal del Consell Assessor de Dret Civil de les Illes Balears i vocal del Consell Assessor de Patrimoni Immaterial de les Illes Balears