El castellà a Catalunya – Cristina Illamola

castellanoLa situació (i la salut) del castellà a Catalunya ha estat sempre envoltada de diferents debats, sempre recurrents, però en aquesta ocasió en volem destacar un en especial: el del nivell de castellà que adquireixen els estudiants escolaritzats en el sistema educatiu de conjunció català, que s’avalua, entre d’altres, mitjançant les proves de competències bàsiques, PISA o a la selectivitat, i que es posa en dubte convocatòria rere convocatòria. Alhora aquestes ‘eines d’avaluació’ serveixen per fer comparacions, estadístiques i per assenyalar diferències que ja de base són poc contrastables. En són un exemple les conclusions que es van extreure a partir d’unes proves comunes a totes les autonomies que el Ministeri d’Educació va dur a terme els anys 2000 i 2003 constataven que

«…solo un 5% de alumnos catalanes transcribieron el texto sin faltas de ortografía mientras que un 12% lo consiguieron en el resto de España. Un 28% de alumnos catalanes cometieron solo 1 o 2 faltas, porcentaje que se eleva a casi el 40% en el resto del país. Por el contrario, un 9% de alumnos catalanes cometieron más de 10 faltas, el triple que el resto de alumnos españoles (3%). […] En el conocimiento de periodos, autores y obras de literatura española, la media obtenida por los alumnos catalanes fue de un 35% de aciertos frente al 79% de los alumnos del resto de España. Es decir, el nivel de los alumnos catalanes no llegó ni a la mitad del nivel de sus homólogos de la misma edad del resto de comunidades autónomas. »Read More »

Prejutgem en funció de la llengua? Les actituds lingüístiques dels joves universitaris de Barcelona i Palma – Anna Tudela

Les dades de les enquestes de les darreres dècades mostren que els coneixements de català han augmentat tant a Catalunya com a les Illes Balears. Tanmateix, aquest augment no es veu reflectit directament en els usos de la llengua catalana, cosa que indicaria que l’estancament a l’hora de fer servir el català no és una conseqüència del desconeixement, sinó que la causa d’aquest fet serien raons ideològiques, representacionals o actitudinals (Vila i Moreno, 2006). La tesi Les actituds lingüístiques dels joves universitaris de Barcelona i Palma se centra, precisament, en aquests últims factors, els actitudinals, que són decisius en la tria lingüística. Read More »

El català, llengua vehicular del sistema educatiu: límits i contradiccions d’aquesta afirmació – Pere Mayans

En general, a la societat catalana hi ha la idea més o menys compartida per tothom que el català és la llengua vehicular del sistema educatiu de Catalunya. Com se sap, d’aquesta qüestió, se n’ha fet una bandera política, tant per part dels defensors de la immersió lingüística en català (sic) com per part dels contraris a la priorització de la llengua en aquest àmbit, que defensen que l’espanyol també ha de ser llengua vehicular (amb propostes i models diferents, però línies educatives únicament en castellà, presència suposadament equilibrada de les dues llengües a l’escola…). En aquest article volem presentar els límits jurídics i alguns casos concrets que qüestionen que el català sigui realment, i en tots els centres del país, la llengua utilitzada normalment com a llengua vehicular.

Un primer aclariment terminològic

Cal, abans de tot, un primer aclariment: quan es parla d’immersió lingüística al nostre país, moltes vegades es confonen (ho fan, especialment, polítics, creadors d’opinió i periodistes) els termes i s’aplica el concepte al conjunt de l’ensenyament. Cal tenir clar, però, que, quan ens referim a la immersió lingüística, “només” parlem d’aquells contextos en què s’apliquen les metodologies pròpies d’aquest programa, basades en el tractament integrat de llengua i continguts, ja que bona part de l’alumnat desconeix la llengua vehicular del sistema educatiu. En contextos en què l’alumnat coneix, per contacte amb la família o amb l’entorn, la llengua catalana en cap cas parlaríem d’aplicació d’aquest programa, sinó que, senzillament, parlaríem d’ensenyament en català.Read More »

Per una nova política lingüística catalana – Rafel Torner

1. A desgrat d’expressions triomfalistes, com les del conseller de Cultura, Ferran Mascarell, que l’any 2014 va declarar que “[…] ens portarà [sic] un quinquenni o dos, però anem cap a la normalitat plena”, la realitat és que la llengua catalana, també al Principat de Catalunya, es troba, com a mínim, amb grans dificultats que n’afecten l’ús, el coneixement i la qualitat. [El mateix serveix per a l’occità a la Vall d’Aran; l’esment a l’occità val per a tot el text.] En els pròxims anys el català hauria de superar reptes molt importants i avançar en gairebé tots els àmbits d’ús, en alguns per a recuperar el terreny perdut, en altres per a consolidar-s’hi i en altres, senzillament, per a entrar-hi o no ser-hi residual. La política lingüística catalana (PLC) haurà d’incidir especialment en els àmbits de l’administració de justícia, l’ensenyament mitjà i universitari, l’empresa i el món laboral (un sector clau), el lleure juvenil, el cinema i altres consums culturals i la gestió de la immigració; es tracta d’àmbits molt importants en què l’ús del català és especialment feble o inestable. A més, el català hauria d’avançar com a llengua de comunicació intergrupal, cosa que implicaria una modificació progressiva de les normes socials d’ús de les llengües. Finalment, caldria també incidir en la qualitat de la llengua.

2. [Aquí, abans de continuar amb el fil d’aquest apunt, farem un excurs.] Potser devem bona part de les dificultats amb què es troba el català arreu del territori a un error d’apreciació en el moment fundacional de l’actual règim espanyol. En els anys de la Transició franquista a l’actual democràcia, i durant els anys següents, el catalanisme polític hegemònic –i el catalanisme cultural i lingüístic corresponent, a Catalunya i a la resta del territori– no va saber, o no va poder, preveure la gran influència que l’Estat que sorgia després de la dictadura acabaria exercint sobre la cultura i la identitat catalana, començant per la llengua. No cal dir, atesa la tradició espanyola en la matèria, en quina línia ha anat aquesta influència.Read More »

Estudi sobre la presència de les llengües en les converses al carrer, Barcelona 2012 – Albert Fabà i Anna Torrijos

La Direcció General de Política Lingüística i el Centre de Normalització Lingüística de Barcelona han analitzat la llengua de les converses als principals eixos comercials dels districtes de Barcelona. El resultat permet conèixer la variabilitat d’usos lingüístics a diversos carrers de Barcelona en funció d’una sèrie de variables observades. La metodologia que s’ha utilitzat és l’observació i el registre de la llengua de les persones que parlen pel carrer. El nombre total d’itineraris van ser 11, que responen als principals eixos comercials dels districtes de Barcelona, i el d’audicions, per tant, d’observacions anotades, ha estat de 3.940. Aquest nombre d’observacions varia des de les 520 (Raval) a les 233 (Muntaner), depenent de la quantitat de persones que hi transiten.Read More »