Des de l’any 1975, amb la restauració de les institucions democràtiques a l’Estat espanyol, la normalització lingüística de la llengua catalana ha esdevingut un dels eixos principals en el procés de construcció nacional. Any rere any apareixen dades demolingüístiques que mostren la vitalitat, fortalesa i capacitat d’atracció que té el català. Tanmateix, tot i l’optimisme que generen les dades, encara hi ha sectors on la llengua catalana té poca presència i viu dificultats per assolir una certa normalitat. És el cas de l’Administració de justícia. Llegeix més »
Etiqueta: català
Som tan “raros” (i bojos) com ens pensem? 10 punts per explicar la situació sociolingüística catalana a l’exterior – Llorenç Comajoan
Sóc al pub The Last Drop a Edimburgh, rodejat de llum tènue i olor de llúpol. Al costat hi ha un parell de nois que parlen de política i sento que diuen alguna cosa de Catalonia i del seu darrer viatge que hi han fet. S’han estat uns dies a Barcelona, a casa d’en P i en R, que els han explicat que a Catalunya es parlen dues llengües, però que una és més important que l’altra, que una és local i l’altra global, que a l’escola s’ensenya principalment en una i que a molts pares això no els agrada, que la política interfereix en el tema de les llengües. I jo penso: bla, bla, bla. Intervinc? Demano una altra pinta i hi poso cullerada? Vull fer pedagogia? Què és fer pedagogia en aquests casos? La vida és massa curta?
Segurament que molts de nosaltres ens hem trobat en situacions semblants. Són casos en què dubtem si hem d’explicar(-nos) la situació sociolingüística de Catalunya i com ho hem de fer. Volem vendre el nostre model? Volem fer una explicació pretesament objectiva? Ens autoparodiem (à la Polònia)? El repte és doble si a sobre et dediques acadèmicament a tractar temes relacionats amb la sociolingüística de la llengua catalana. Una explicació a un pub no és el mateix que una explicació a una universitat, però en tots dos casos és possible que ens plantegem la mateix pregunta: Com expliquem la situació sociolingüística catalana al món?Llegeix més »
Nou curs escolar, nous i vells reptes lingüístics – F. Xavier Vila
Comença un nou curs, i milers d’infants, professionals i progenitors (re)prenen el camí cap als seus centres escolars. A més del neguit pel desconegut, l’alegria pel retrobament i la il·lusió per les novetats, com cada any, als territoris de llengua catalana, el nou curs també arriba carregat de reptes politicolingüístics que fan que la ja prou complexa tasca pedagògica tingui un plus, sovint no benvingut, de dificultats externes a l’escola.
En realitat, no és pas que els conflictes i les polèmiques s’hagin esvaït durant l’estiu. Ben al contrari, igual com el curs anterior, també els darrers mesos han estat moguts en el camp de la llengua i l’escola. [1] A Madrid, l’11 de juliol, i desoint les peticions fetes sobretot des de Catalunya, el Govern d’Espanya va aprovar el Reial Decret que permet demanar una “compensació” de 6.000 € —o fins i tot més, si així es jutja oportú des de l’Administració central (art. 5.2)— als pares que, residint en una comunitat autònoma amb més d’una llengua oficial, desitgin educació bàsica en castellà per als seus fills. Llegeix més »
La territorialitat lingüística, jornada organitzada pel Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades de la Universitat de Barcelona i la Universitat de Kioto – Pere Comellas
El 21 de febrer de 2014 va tenir lloc a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona una jornada prou singular. Amb el títol de La territorialitat lingüística, quatre investigadors japonesos van exposar i debatre davant d’un públic d’estudiants i d’especialistes una sèrie de qüestions relacionades amb la relació entre llengua i territori. La singularitat de la Jornada, coorganitzada pel Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA) de la Universitat de Barcelona i la Universitat de Kioto, tenia com a mínim dues dimensions. La primera, el fet que els ponents fossin quatre acadèmics japonesos, circumstància no especialment freqüent, si més no en l’àmbit de la lingüística, i que va motivar la presència institucional de la Dra. Àngels Pelegrin, vicerectora de Política Internacional per Àsia Oriental. La segona, que les llengües utilitzades, tant en les ponències com en els debats, van ser l’occità, el francès, el català, l’esperanto i el japonès. L’organització comptava amb un traductor consecutiu de l’esperanto al català, l’esperantista Ferriol Macip, i el professor Noboyuki Tukahara, un dels ponents i organitzador de l’acte per part de la Universitat de Kioto, es va encarregar de la traducció consecutiva japonès-català i català-japonès.Llegeix més »
Europe’s leading language activist organisation set to meet in Valencia – Davyth Hicks [EN] [FR]
Europe’s leading regional or minority language organisation, the European Language Equality Network, will be holding its Steering Committee meeting in Valencia on Saturday May 24th
The meeting will be hosted by Acció Cultural del País Valencià (ACPV) and gathers the leading advocacy organisations for regional or minority languages from across Europe.Llegeix més »