L’any 1985, la Revista de Llengua i Dret (núm. 6, desembre) va publicar un article de deu pàgines que contenia un intent d’assaig de classificació tipològica d’aquestes formes abreujades.
Penseu que, en aquell temps, hom confegia “llistes d’abreviatures” i parlava d’“abreviatures” per referir-se a qualsevol abreujament gràfic del que ara considerem abreviacions. Com que la confusió amb les abreviatures pròpiament dites pel que fa a l’etiqueta era evident i constant, calia buscar un terme que diferenciés la macroclasse de totes les formes abreujades de la classe de les que acaben en punt o en barra (pròpiament dites abreviatures). A més, dins les abreviatures, els dubtes eren múltiples: per on s’havien de tallar els mots per fer l’abreviatura?, podien dur marca de plural?, podien fer servir lletres volades?, com s’havien d’escriure les abreviatures dels tractaments de persona?Llegeix més »
La formació és un camí que no s’acaba mai. Es bifurca, fa pujades, després rampes costa avall i també revoltes difícils. T’hi has d’aturar, de tant en tant. No és un circuit agraït, de vegades. El 31 de maig va tenir lloc la vintena jornada de formació que organitza la SCATERM, societat filial de l’Institut d’Estudis Catalans que s’ocupa de la difusió de la terminologia i que propugna el debat sobre aspectes rellevants de l’actualitat pel que fa a l’ús dels llenguatges d’especialitat.
Tenint en compte que els humans s’han estat organitzant políticament durant mil·lennis, sobta que l’estudi de les ideologies, com a conjunts d’idees que guien les accions dels individus, continuï sent relativament marginal en les disciplines socials. Una explicació plausible es basa precisament en el poder de la ideologia per disfressar-se en els quefers diaris, en els discursos legitimats, en els marcs de pensament, d’interpretació i d’acció (Foucault, 1975, 1982; Steger, 2008; Žižek, 2012; Geertz, 2013). Una altra explicació de la invisibilitat de la ideologia és la neutralitat amb què es presenten les institucions per assegurar-se l’acceptació relativa de les diverses identitats que convivim en els espais socials (vegeu, per exemple, Ellsworth; Rehmann, 2013).