Comentari de la Sentències del Tribunal Constitucional de 20 de febrer de 2018, que declara inconstitucional el sistema per determinar la proporció entre llengües vehiculars en l’àmbit de l’educació previst a la LOMCE – Neus París Domènech i Gerard Blanchar Roca

El sistema de distribució de competències entre l’Estat i la Generalitat de Catalunya també es va veure afectat per aquesta reforma. Per això no ha de sorprendre que la LOMQE fos objecte d’un recurs d’inconstitucionalitat presentat pel Govern de la Generalitat, que afectava moltes de les modificacions introduïdes per la reforma.

El recurs va tenir per objecte aspectes importants del sistema educatiu universitari i no universitari. En el sistema educatiu no universitari, la reforma havia incidit en:

  • La nova ordenació de les diferents etapes educatives i la nova delimitació de les àrees que integren aquestes etapes, que estableix règims diferents per a les assignatures troncals, les específiques i les de lliure configuració autonòmica.
  • La realització d’avaluacions al final de cada etapa, centrades en gran part en les assignatures troncals.
  • Les nombroses remissions a futurs reglaments que ha d’aprovar l’Estat, als quals, abans de ser adoptats, ja es confereix el caràcter de norma bàsica. Aquestes remissions a futurs reglaments estatals, en molts casos la LOMQE les preveu sense predeterminar els criteris que haurà de desenvolupar el reglament i, per tant, el recurs les considerava remissions en blanc que no s’ajusten al requisit formal de la legislació bàsica estatal, d’acord amb el qual ha de ser la mateixa llei bàsica qui configuri els criteris bàsics.

En el sistema universitari, la incidència de la reforma va ser més limitada i afectava:

  • El sistema d’accés als ensenyaments universitaris, que deixa la Generalitat sense un espai propi de regulació i, per tant, el recurs entenia que vulnera les competències normatives de la Generalitat de Catalunya.
  • La nova regulació centralitzada del sistema de gestió de les beques i ajuts a l’estudi, que contradiu la doctrina establerta pel Tribunal Constitucional en les sentències 188/2001 i 212/2005, que van reconèixer la competència de la Generalitat per a gestionar i concedir les beques a Catalunya.

Read More »

El moment de la llengua? Algunes previsions sobre el paper públic dels debats lingüístics durant el curs 2015-16 (sobretot a Catalunya) – F. Xavier Vila

Comença un nou curs

El curs 2015-2016 ha començat amb una cita electoral, la del 27S, en la qual es posava damunt de la taula el futur del més gran dels territoris catalanòfons. Un cop passades les eleccions i apaivagat el soroll mediàtic destinat a condicionar la lectura de qui havia guanyat la contesa, la victòria electoral de les forces independentistes permet augurar que aquestes intentaran tirar endavant els seus plans de desconnexió i de construcció de la República catalana. No és difícil d’intuir que aquest procés tindrà transcendència per a la llengua. La qüestió és: de quina manera es materialitzarà això durant aquest curs?Read More »

Nou curs escolar, nous i vells reptes lingüístics – F. Xavier Vila

Comença un nou curs, i milers d’infants, professionals i progenitors (re)prenen el camí cap als seus centres escolars. A més del neguit pel desconegut, l’alegria pel retrobament i la il·lusió per les novetats, com cada any, als territoris de llengua catalana, el nou curs també arriba carregat de reptes politicolingüístics que fan que la ja prou complexa tasca pedagògica tingui un plus, sovint no benvingut, de dificultats externes a l’escola.

En realitat, no és pas que els conflictes i les polèmiques s’hagin esvaït durant l’estiu. Ben al contrari, igual com el curs anterior, també els darrers mesos han estat moguts en el camp de la llengua i l’escola. [1] A Madrid, l’11 de juliol, i desoint les peticions fetes sobretot des de Catalunya, el Govern d’Espanya va aprovar el Reial Decret que permet demanar una “compensació” de 6.000 € —o fins i tot més, si així es jutja oportú des de l’Administració central (art. 5.2)— als pares que, residint en una comunitat autònoma amb més d’una llengua oficial, desitgin educació bàsica en castellà per als seus fills. Read More »