L’Oficina de Drets Lingüístics de la Generalitat valenciana després de la Sentència 1357/2021 del Tribunal Suprem – Vicenta Tasa Fuster
Professora de Dret Constitucional i codirectora de la Càtedra de Drets Lingüístics de la Universitat de València

El 22 de novembre de 2021 la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem feia pública la Sentència núm. 1357/2021, en resposta al recurs de cassació presentat per la Generalitat valenciana contra la Sentència de 22 de maig de 2020 del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, per la qual eren declarades contràries a dret parts nuclears del Decret 187/2017, de 24 de novembre, del Consell de la Generalitat, pel qual es regula el funcionament de l’Oficina de Drets Lingüístics (ODL).

D’aquesta manera, el Tribunal Suprem confirmava la decisió del TSJ valencià que havia anul·lat tots els articles i referències del Decret de creació de l’ODL valenciana referit a la recepció i la gestió de queixes i suggeriments que pogueren presentar-se per qualsevol persona privada o pública. La sentència del TSJ, ratificada pel TS, limitava les funcions i capacitat d’actuació de l’Oficina de Drets Lingüístics a l’assessorament i la informació a la ciutadania en totes aquelles consultes que hi haguera. En termes quantitatius, els articles 5,7,10, 11, 12, 13 i 14 del Decret eren anul·lats en la seva totalitat i els articles 4, 6, 8, 9 i 16 ho eren parcialment.

Llegeix més »

L’XI Jornada sobre l’Ús del Català a la Justícia: “La Sentència del Suprem: un nou retrocés per a la llengua” – Anna Arnall Duch

El passat 18 de desembre la Comissió de Llengua del Consell de l’Advocacia Catalana (CICAC) va organitzar, amb el suport del Departament de Justícia i la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, l’XI Jornada sobre l’Ús del Català a la Justícia. Es tracta d’una trobada anual que té com a objectiu debatre sobre els usos lingüístics en els diversos àmbits que conformen la justícia (l’advocacia, la judicatura, la procuradoria), però en l’últim acte va defugir l’àmbit estricte de la justícia i es va centrar en la polèmica Sentència 634/2020, de 2 de juny, del Tribunal Suprem, una resolució amb efectes en àmbits més administratius que judicials, però que no deixa de repercutir en els usos lingüístics en l’àmbit jurídic general.Llegeix més »

L’Estat i el seu aparell, novament contra l’ús i la unitat — Alfons Esteve i Francesc Esteve

Fa uns quants dies va tenir una notable repercussió —i un saludable rebuig— en els mitjans i l’opinió pública la curiosa argumentació de l’Advocacia de l’Estat que exigia a la Generalitat Valenciana de comunicar-se amb Catalunya, les Illes Balears i la resta de l’àrea catalanoparlant només en castellà i no en la llengua pròpia. 

Segons l’Advocacia de l’Estat, el Govern valencià no hi podia utilitzar el valencià i hi havia de recórrer al castellà per la profunda raó que l’Estatut valencià i la Llei d’ús i ensenyament només parlen de valencià, denominació que no figura en cap altre estatut. Un argument d’una profunditat similar a impedir, per exemple, que el Govern d’Espanya pogués comunicar-se amb els d’Hondures o Costa Rica en castellà, perquè la Constitució espanyola parla de castellà i no d’espanyol per a referir-se a la llengua de l’Estat. Però aquest nominalisme exacerbat i aquesta manipulació literalista s’entendran millor si comprovem que es combinen amb un atac frontal a l’ús de la llengua pròpia, de manera que, si s’admeten les pretensions de l’Advocacia de l’Estat, el valencià quedarà relegat a una utilització oficial quasi ornamental.

Llegeix més »

L’ús del valencià en l’Administració de la Generalitat Valenciana – Ferran Bargues Estellés

El Ple del Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana, en sessió celebrada en dia 8 de març de 2017, va emetre dictamen sobre el Projecte de decret del Consell pel qual es regulen els usos institucionals i administratius de les llengües oficials en l’Administració de la Generalitat. El dictamen s’ha aprovat amb dos vots particulars.

El dictamen culmina el procediment d’elaboració d’un projecte que pretén normalitzar l’ús del valencià tant en l’Administració de la Generalitat com en tots els ens instrumentals que en depenen.

La clau del projecte està en l’article 4, que assenyala que el valencià “en serà la llengua destacada d’ús normal i general”, clar està, sense que açò supose cap limitació respecte a l’altra llengua cooficial.

A més, afig l’article que les referències que es fan al llarg del projecte a l’ús del valencià s’han d’entendre en aquest sentit: el valencià serà la llengua d’ús normal i general i no hi haurà cap restricció respecte al castellà. Per tant, cap imposició, cap exclusivitat. Cal insistir en aquest aspecte, perquè el dictamen sembla que no ho té en compte, com després veurem.

El dictamen no qüestiona aquesta declaració general si bé recomana, encara que no ho fa amb caràcter essencial, que s’elimine la paraula “destacada” per evitar termes que puguen dur a confusió. Per tant, podem considerar que el Consell Jurídic Consultiu està avalant l’aspecte central del projecte de decret.

Aquesta declaració general després es desenvolupa al llarg del projecte en aspectes concrets, alguns dels qual són qüestionats per l’òrgan consultiu.

No vull entrar en una anàlisi extensa del dictamen, però sí que vull centrar-me en dos aspectes que han tingut més ressò en la premsa.Llegeix més »

L’homologació de títols de competència lingüística en valencià – Immaculada Àngel Carbonell

rld_04La Generalitat Valenciana actualitza les proves per a l’obtenció dels certificats de coneixements de valencià i les equivalències d’aquests certificats amb altres titulacions.

El dia 23 de gener el conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, Vicent Marzà, i el director general de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme de la Generalitat Valenciana, Rubén Trenzano, presentaren els nous programes i els nous models de prova que certificarà la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià (JQCV).

Aquesta regulació s’incorpora en un projecte d’ordre que, a més, inclou les equivalències de títols i certificats lingüístics de tots els territoris que compartim la mateixa llengua.

L’ordre esmentada desplegarà el Decret 128/2016, de 7 d’octubre, del Consell, pel qual es regula la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià. Aquest decret, d’una banda, fixa una nova organització de les proves per a l’obtenció dels certificats de coneixements de valencià i, d’altra, estableix l’adequació dels programes i proves al document del Consell d’Europa publicat el 2001 anomenat Marc europeu comú de referència per a les llengües: aprendre, ensenyar, avaluar (MECR), que té per objectiu proporcionar unes bases comunes per a l’elaboració, entre altres, de programes de llengua i exàmens a tot Europa.Llegeix més »