L’any 1985, la Revista de Llengua i Dret (núm. 6, desembre) va publicar un article de deu pàgines que contenia un intent d’assaig de classificació tipològica d’aquestes formes abreujades.
Penseu que, en aquell temps, hom confegia “llistes d’abreviatures” i parlava d’“abreviatures” per referir-se a qualsevol abreujament gràfic del que ara considerem abreviacions. Com que la confusió amb les abreviatures pròpiament dites pel que fa a l’etiqueta era evident i constant, calia buscar un terme que diferenciés la macroclasse de totes les formes abreujades de la classe de les que acaben en punt o en barra (pròpiament dites abreviatures). A més, dins les abreviatures, els dubtes eren múltiples: per on s’havien de tallar els mots per fer l’abreviatura?, podien dur marca de plural?, podien fer servir lletres volades?, com s’havien d’escriure les abreviatures dels tractaments de persona?Llegeix més »
La formació és un camí que no s’acaba mai. Es bifurca, fa pujades, després rampes costa avall i també revoltes difícils. T’hi has d’aturar, de tant en tant. No és un circuit agraït, de vegades. El 31 de maig va tenir lloc la vintena jornada de formació que organitza la SCATERM, societat filial de l’Institut d’Estudis Catalans que s’ocupa de la difusió de la terminologia i que propugna el debat sobre aspectes rellevants de l’actualitat pel que fa a l’ús dels llenguatges d’especialitat.
El pròxim 3 de desembre s’acaba el termini per a presentar al 
Els dies 31 de maig i 1 de juny es van celebrar a l’Institut d’Estudis Catalans les III Jornades sobre «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana». Aquesta activitat acadèmica ha estat organitzada per la Xarxa Cruscat amb la col·laboració de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya. Com és sabut, l’esmentat organisme de l’IEC té com a objectius prioritaris: (i) l’anàlisi dels coneixements, els usos i les representacions de la llengua catalana; (ii) la dinamització interna de la massa crítica que treballa al voltant de la disciplina sociolingüística; (iii) i la projecció exterior, això és, la internacionalització corporativa d’una tradició, la de la sociolingüística catalana, quasi invisible en el context mundial.