La transcendència política del fet lingüístic i el seu caràcter evolutiu

La celebració dels primers quaranta anys de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, aprovat mitjançant la Llei orgànica 2/1983, de 25 de febrer, és un bon moment per fer balanç del procés de formació i de la regulació del fet lingüístic en el context de l’autogovern. Durant aquest temps, el règim jurídic de la llengua catalana ha passat per diverses etapes d’evolució i millora, impulsades per les previsions estatutàries i per la Llei de Normalització Lingüística de 1986, que han permès avançar en l’ús social de la llengua catalana. Però, també, ha viscut moments de retrocessos i estacaments.

La transcendència política del fet lingüístic i el seu caràcter evolutiu s’ha fet palesa a les Illes Balears de forma molt marcada. Les competències lingüístiques de la comunitat autònoma abasten una matèria especialment sensible, en gran mesura condicionada per la conjuntura política, estatal i autonòmica. Trencant la continuïtat dels progressos en el tractament legal del català, a partir de la VI legislatura (2003-2007) s’han viscut etapes d’alternança en funció de les majories parlamentàries. Depenent del signe polític del Govern, s’ha arribat a posar en qüestió la necessitat de continuar el procés normalitzador o s’ha construït un context més propici per a l’ús i el foment de la llengua catalana. Aquesta situació s’ha visualitzat, de forma clara, amb al pas de la VIII legislatura (2011-2015) –de replantejament dels principis i regles fonamentals del model lingüístic– al retorn, en les dues darreres legislatures, a un camí iniciat amb l’Estatut d’autonomia de 1983 i la Llei de Normalització Lingüística de 1986.Llegeix més »