L’XI Jornada sobre l’Ús del Català a la Justícia: “La Sentència del Suprem: un nou retrocés per a la llengua” – Anna Arnall Duch

El passat 18 de desembre la Comissió de Llengua del Consell de l’Advocacia Catalana (CICAC) va organitzar, amb el suport del Departament de Justícia i la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, l’XI Jornada sobre l’Ús del Català a la Justícia. Es tracta d’una trobada anual que té com a objectiu debatre sobre els usos lingüístics en els diversos àmbits que conformen la justícia (l’advocacia, la judicatura, la procuradoria), però en l’últim acte va defugir l’àmbit estricte de la justícia i es va centrar en la polèmica Sentència 634/2020, de 2 de juny, del Tribunal Suprem, una resolució amb efectes en àmbits més administratius que judicials, però que no deixa de repercutir en els usos lingüístics en l’àmbit jurídic general.Llegeix més »

El coneixement de la llengua oficial pròpia en funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional. A propòsit de la Sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana de 14 d’octubre de 2020 – Ángel C. Navarro

Ajuntament de València
Autoria: Diego Delso, llicència CC-BY-SA

El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat  Valenciana (TSJCV) anul·la l’exigència del títol elemental de coneixements del valencià per a accedir a la borsa de treball interina de secretaris i interventors al territori valencià. En aquest apunt faig unes reflexions generals sobre l’exigència del coneixement de les llengües oficials distintes del castellà als funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional.

La Sentència de la Secció 2a de la Sala Contenciosa Administrativa del TSJCV de 14 d’octubre declara la nul·litat de l’article 4.2 del Decret 154/2016, de 21 d’octubre, de la Generalitat Valenciana, pel qual es regula el procediment de selecció de funcionaris interins i es creen les borses de treball per a la provisió interina de llocs de treball reservats a personal funcionari amb habilitació de caràcter nacional al territori de la Comunitat Valenciana. Aquest precepte establia com a requisit acreditar un nivell de coneixement de valencià. La mateixa Sentència també anul·la la convocatòria concreta del certificat B1/elemental del coneixement del valencià efectuada per la Direcció General d’Administració Local, que depèn del Govern valencià, segons Resolució de 2 de març de 2017.Llegeix més »

Un any del judici del procés: on queden els drets lingüístics? – Agustí Pou

Ara fa un any que es va dictar l’anomenada Sentència del procés (STS 459/2019, de 14 d’octubre), que posava fi a la causa oberta contra les persones que van liderar les actuacions a favor del referèndum de l’1 d’octubre i les accions polítiques i jurídiques favorables a la independència de Catalunya.

Entre els diferents aspectes del judici, la llengua ocupa un lloc que, si bé no central, sí que acaba sent significatiu i recurrent. Les decisions que el Tribunal va adoptant sobre les incidències lingüístiques plantejades per les parts van perfilant essencialment la visió que l’òrgan judicial té sobre dos aspectes: els drets lingüístics que al·leguen les persones encausades i l’estatus del català dins l’Estat espanyol. El conjunt de qüestions relacionades amb la llengua en el marc del procediment pivoten sobre aquests dos temes o en són una derivada. Per aprofundir sobre el judici i la Sentència, podeu consultar la crònica de jurisprudència de la Revista dels núm. 71 (pàg. 333-335) i núm. 73 (pàg. 250-259), els elements principals de les quals exposem en aquest apunt.Llegeix més »

La STC d’11 d’abril de 2019 sobre la Llei d’educació de Catalunya i la seva repercussió sobre el model lingüístic a l’escola catalana – Susana Marín Dios

Una sentència sobrevalorada, que no pacifica la qüestió i que ens deixa a les portes de nous embats entorn a l’ús del català com a llengua vehicular

La Sentència del Tribunal Constitucional (STC) d’11 d’abril de 2019 acaba de resoldre —amb considerable retard, això sí— el recurs presentat contra diversos preceptes de la Llei 12/2009, de 10 de juliol, d’educació de Catalunya (LEC). Cada vegada que el model educatiu —i els seus fonaments legals o reglamentaris— és objecte de revisió constitucional o jurisdiccional, ha reviscut el debat jurídic, però també el mediàtic i el social, sobre un marc normatiu tan rellevant per a la vida de les persones. No debades, la Sentència que ens proposem examinar conté diversos pronunciaments sobre una qüestió tan controvertida com el règim lingüístic a l’educació i la utilització del català com a llengua vehicular en l’ensenyament.

Ara bé: realment, la Sentència suposa un “blindatge” respecte de la immersió lingüística a l’escola catalana com s’han apressat a assenyalar els mitjans de comunicació? Més encara, és l’objecte d’aquesta sentència el model lingüístic a l’escola? Respondre adequadament aquestes preguntes exigiria, probablement, contextualitzar de forma exhaustiva aquesta Sentència, i posar-la en relació no només amb el marc normatiu sinó amb la seva evolució, i sobretot amb la jurisprudència constitucional i ordinària sobre els drets i deures lingüístics, en l’educació i en altres àmbits. No obstant, per no sobreeixir dels marges raonables del que ha de ser aquest apunt, em remeto al magnífic estudi del Dr. Joan Ridao Martín, publicat en aquesta mateixa revista (1) i que descriu amb precisió l’escenari jurídic, la seva evolució a la llum dels canvis normatius i jurisprudencials i el balanç que cal extreure’n en el moment actual.Llegeix més »

El Tribunal Supremo se olvida de su jurisprudencia sobre las lenguas oficiales y el artículo 3 de la Constitución – Alba Nogueira López

La sentencia del Tribunal Supremo 190/2019, de 19 de febrero, resuelve un recurso de casación interpuesto por el Ayuntamiento de Lugo frente a la Sentencia del Tribunal Superior de Justicia de Galicia de 18 de febrero de 2016, sobre la Ordenanza del uso del gallego en la Administración municipal, en la que se habían anulado un conjunto significativo de preceptos de la citada ordenanza, siendo parte recurrida la Asociación Galicia-Bilingüe.

La Sentencia del Tribunal Supremo ratifica en todos sus extremos la decisión del TSJ y lo hace con parecida parquedad en la argumentación jurídica, desconocimiento de la legislación vigente y apartamiento de las propias decisiones (recientes) de la misma Sala. Se podría decir que es una sentencia tan militante en su interpretación contraria a la normalización de las lenguas propias distintas del castellano, como tosca en su fundamentación jurídica.

Comienza la Sentencia ratificando la anulación del artículo inicial que establecía que el gallego “es idioma oficial del Excmo. Ayuntamiento”, lo cual, como recordaba la representación letrada del Ayuntamiento, carecería del matiz de exclusividad que tendría, en cambio, afirmar que “es el idioma oficial”. El TS aduce que, si bien la literalidad no niega al castellano, lo que “se pretende, concretamente con la no mención expresa del castellano como lengua oficial, es crear al menos un estado de inseguridad en la ciudadanía sobre la posibilidad de usar el castellano en sus relaciones con el Ayuntamiento de Lugo”. Resulta, cuanto menos exagerado, afirmar que la ciudadanía pueda verse arrojada a un “estado de inseguridad” por esa expresión de la ordenanza, como si esta fuera a dotarse de más fuerza o conocimiento público que las previsiones que amparan la doble oficialidad de la Constitución, el Estatuto de Autonomía y la Ley de Normalización Lingüística.Llegeix més »