Etiqueta: jurisprudència

La Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 2949/2025 sobre el règim lingüístic del sistema educatiu no universitari: l’enèsim sotrac jurisdiccional al model lingüístic educatiu de Catalunya – Josep Martí i Pons

eapcDeixa un comentari
Foto del Palau de la Justícia, carrer Almogàvers
Font: commons.wikimedia.org

La Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 2949/2025 (Sala Contenciosa Administrativa, Secció Cinquena), de 8 de setembre de 2025 (Recurs 1333/2024)  és l’última resolució dictada per aquest Tribunal que torna a afeblir i desdibuixar el tradicional model lingüístic de l’escola catalana implantat des dels anys 80. Aquesta sentència resol un recurs contenciós administratiu d’una entitat, en el marc del procediment especial per a la protecció dels drets fonamentals, interposat contra el Decret 91/2024, de 14 de maig, del règim lingüístic del sistema educatiu no universitari (DOGC, núm. 9164, 16.05.2024)[i]

La judicialització de les decisions sobre el model lingüístic educatiu català no és un fenomen nou. Tanmateix, des de la Sentència del Tribunal Constitucional 31/2010, de 28 de juny de 2010 sobre l’Estatut d’autonomia de Catalunya (EAC), s’han anat succeint resolucions jurisdiccionals que, de mica en mica, l’han anat erosionant. Per entendre la situació convé fer unes pinzellades del context jurídic conformat des de la STC 31/2010.

Llegeix més »

Anónimos y plagiadores bajo la lupa – Mireia Hernández

eapcDeixa un comentari
Autor: Andrys. Font: Pixabay

En la antigüedad, se corroboraba la autenticidad de un documento basándose en la veracidad de su contenido y en el testimonio de los testigos; de hecho, el alegato de un reputado ciudadano romano llevaba al traste las intenciones de cualquier delincuente; tanto es así, que la oratoria ciceroniana convenció al auditorio que, indudablemente, Catilina sí era un conspirador. Y aquella acusación le valió al orador una fama inigualable, alcanzando el título de Pater patriae. Pero no siempre la palabra era fiable ni las prebendas del testigo, suficientes. Se requerían lacres en la misiva real y un sello de un león rampante junto a la rúbrica para dar fe que su contenido era veraz. Pero aquellos precintos también podían ser manipulados, de ahí que la tarea de los expertos en caligrafía fue, desde tiempos inmemorables, confirmar que un documento pertenecía o no al sujeto cuya autoría se presumía.Llegeix més »

La negativa judicial a traduir al castellà una resolució en llengua pròpia oficial no sempre es pot considerar causa d’indefensió: exposició d’un cas recent – Maria Ballester Cardell

eapc2 comentaris
Martell de jutge
Font: Pexels. Autoria: Sora Shimazaki

El 19 d’abril de 2023 el Ple del Tribunal Constitucional emet la sentència que desestima el recurs d’empara contra sengles resolucions judicials redactades en català que deneguen la seva traducció al castellà sol·licitada per l’ara demandant. La rellevància del cas ja es fa palesa amb el reconeixement explícit per part de l’alt tribunal de l’escàs tractament que ha tingut, en l’àmbit de la jurisdicció d’empara constitucional, la qüestió sobre l’ús de les llengües oficials diferents del castellà en l’Administració de justícia. A més, i aquest fet també és destacat, la controvèrsia s’ha resolt mitjançant una sentència del Ple del Tribunal que acorda, a proposta de la Sala Primera, obtenir el coneixement del recurs d’empara formulat.Llegeix més »

El Minority Safepack per a la promoció de les minories lingüístiques a Europa: 10 anys de litigi jurídic i polític sense treva – Vicent Climent-Ferrando

eapc1 comentari

«Les accions de la UE per promoure les llengües regionals o minoritàries són suficients i no en calen de complementàries». Aquesta era la principal conclusió, el passat 9 de novembre de 2022, de la sentència T-158/21 del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), en resposta a la demanda presentada pel Minority Safepack. Un milió de signatures per a la diversitat a Europa, la Iniciativa Ciutadana Europea (ICE) que proposava a la Comissió Europea l’adopció d’un paquet de mesures a favor de les minories lingüístiques a Europa. Un cop dur a la promoció de les llengües amb més necessitat de protecció a Europa i un litigi polític i jurídic que començava fa ara 10 anys (vegeu també l’apunt del 3 de febrer de l’any passat publicat pel mateix autor). Fem una repassada dels fets:Llegeix més »

Els límits dictats pels tribunals a la política lingüística valenciana – Cristòfol Badenes Goterris
 Estudi de les sentències que van afectar els decrets 9/2017 i 61/2017

eapcDeixa un comentari
Autor: Pere López. Wikimedia Commons. Llicència CC-BY-SA-3.0

1. Introducció

Des del 2015, amb l’arribada al poder del Govern del Botànic −format pel Partit Socialista del País Valencià (PSPV) i Compromís, amb el suport extern de Podem−, es va donar un impuls a les polítiques lingüístiques favorables a l’ús del valencià. Aquestes actuacions van afectar diferents àmbits i, com ja havia succeït en etapes anteriors, van generar crítiques i reaccions en diferents sectors de la societat −tant per excés com per defecte. En concret, dues de les mesures més ambicioses en matèria lingüística van ser les dutes a terme en educació –Decret 9/2017,[1] conegut com a Decret de plurilingüisme– i en l’Administració pública –Decret 61/2017, d’usos institucionals i administratius.[2] D’una banda, el Decret 9/2017 implicava un canvi total del model lingüístic educatiu que afectava tot l’alumnat de centres educatius no universitaris. D’altra banda, el Decret 61/2017 va ser la primera regulació normativa, coherent i completa dels usos que desenvolupava les competències de la Generalitat en matèria d’autoorganització lingüística (Boix, 2020, p. 41).

Ambdós reglaments, a més de ser respostos amb certa crítica, van ser impugnats i parcialment anul·lats per la Secció Quarta de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) –les sentències sobre el Decret 61/2017 van ser objecte de diferents recursos de cassació que la Secció Quarta de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem (TS) va desestimar. Tot allò exposat fa interessant analitzar els límits que van dictar els tribunals a la política lingüística valenciana. D’aquesta manera es podrà observar quin és el marge d’actuació autonòmic per al foment de la llengua pròpia.Llegeix més »