21 de febrer, Dia de la Llengua Materna. 2019 Any Internacional de les Llengües Autòctones: reconeixement i defensa de la diversitat lingüística – Mònica Perenya

“Les llengües autòctones són importants per al desenvolupament, la construcció de la pau i la reconciliació”, Any Internacional de les Llengües Autòctones 2019

“Les llengües són els instruments més poderosos per conservar i desenvolupar el nostre patrimoni, tant el tangible com l’intangible. Promoure-les i divulgar-les serveix, no només per preservar la diversitat lingüística i l’educació multilingüe, sinó per fer-nos conscients de la riquesa lingüística i cultural del món i per afavorir la solidaritat entre les persones i els pobles a través de la comprensió, la tolerància i el diàleg”, Nacions Unides, Dia de la Llengua Materna

Entre 1951 i 1952 a l’antic Bengala Oriental, avui Bangladesh, van tenir lloc diverses reivindicacions a favor de l’oficialització de la llengua bengalí. Tot i que el bengalí era parlat per la majoria de la població de Bengala Oriental, l’urdú era legalment l’única llengua nacional del domini del Pakistan. El dia 21 de febrer de 1952 diversos estudiants i activistes van ser tirotejats pels militars i la policia a la Universitat de Dacca. Cinc estudiants van morir i centenars de persones van resultar ferides.

Per recordar aquests fets, el novembre de 1999 la UNESCO va declarar el 21 de febrer Dia de la Llengua Materna amb l’objectiu de reconèixer el valor de la diversitat lingüística i cultural i promoure el plurilingüisme.

Les llengües tenen un paper fonamental en la vida quotidiana de les persones. No només perquè són l’eina bàsica per a la comunicació, l’educació, la integració social i el desenvolupament personal i col·lectiu, sinó també perquè és a través d’elles que salvaguardem i conservem la nostra identitat i el nostre patrimoni cultural, les nostres tradicions i els nostres records.Read More »

Velles i noves fronteres de la diversitat lingüística. Jornades internacionals Linguapax, 23 i 24 de novembre – Alícia Fuentes-Calle

Podríem dir, amb certa arbitrarietat com cada cop que cerquem moments fundacionals, que el clima mental favorable a la diversitat lingüística, tal com es manifesta avui encara en el to d’algunes entitats supervivents, va sorgir durant les darreres dècades del segle passat al caliu de discursos favorables a la preservació de la diversitat biològica del planeta. Va aparèixer llavors tot un vocabulari relatiu a espècies ‘en perill d’extinció’, així com als antídots – des dels més conservadors de la ‘preservació’ fins als més proactius de la ‘revitalització’. Aquest moviment va esdevenir una metàfora força productiva en altres àmbits, especialment en els d’interès directament antropològic, com ara la diversitat cultural i lingüística. Hi havia múltiples diversitats reivindicades per associació amb la biodiversitat (amb el perill inherent de fer-ne paral·lelismes abusius), i alhora el sorgiment d’una nova imaginació jurídica que començaria a parlar de drets lingüístics, mirant d’eixamplar l’horitzó dels drets humans declarats per l’Organització de les Nacions Unides a mitjan segle XX.

Linguapax va néixer, com altres entitats, en el si d’aquest clima favorable dins del context internacional i de vocació internacionalista; en el context de la UNESCO, en el seu cas. Per descomptat, vencent resistències i activant una acció intensa de sensibilització davant d’inèrcies conceptuals, polítiques i culturals que sempre són latents i que, cíclicament, es manifesten amb força renovada i formes canviants. I en part en funció de com cada moment i lloc resol el joc entre diversitat i identitat, conceptes entesos de manera molt diversa arreu.

Aquest moviment en defensa de la diversitat encaixava en unes coordenades geopolítiques determinades, que implicaven, necessàriament, una noció local de llengua. Si fem l’exercici de mirar més lluny, veurem com les llengües -en termes d’autors com Pennycook i Makoni- no deixen de ser invencions en un moment en què la verticalitat dels imperis va passar a l’estructuració horitzontal dels estats interdependents. Les llengües (com en part també molts estats de les perifèries del món) es poden entendre com a invencions pràctiques per organitzar i administrar la diversitat des de les metròpolis.Read More »

Simposi internacional Linguapax, Llengües i estatus. L’oficialitat importa? – Alícia Fuentes-Calle

linguapax_logo-250x300Els proppassats 24 i 25 de novembre Linguapax ha celebrat a l’EAPC el simposi internacional Llengües i estatus, l’oficialitat importa? La trobada ha comptat amb la participació de ponents de set països i l’assistència d’un públic nombrós i divers provinent tant de l’esfera de les polítiques públiques com de la (socio)lingüística acadèmica i activista.

Linguapax, entitat que treballa per a la preservació i promoció de la diversitat lingüística en l’àmbit internacional, explora com la diversitat lingüística incideix en diferents àmbits de la vida social, cultural i política. El simposi s’ha centrat en un aspecte específic d’aquest ventall: la regulació del fet lingüístic i el desplegament de polítiques adreçades a salvaguardar o promoure l’ús de les llengües en diferents àmbits.

Com avançàvem en la presentació de les sessions, el concepte d’oficialitat és el més àmpliament utilitzat pels textos constitucionals i legals a l’hora de regular l’estatus de les llengües. Aquest concepte, però, dèiem, ni és interpretat de manera única ni és l’única fórmula que els països fan servir per a consignar l’estatus jurídic de les llengües presents en el seu territori. La interpretació i efectes del concepte ‘oficialitat’ varia en funció de les coordenades juridicopolítiques de cada cas i, en darrer terme, de les ideologies lingüístiques que hi fan de substrat.

En aquest sentit, podríem dir, l’oficialitat importa, però no sempre en el mateix sentit ni per les mateixes raons, com les diverses contribucions al llarg del congrés ha fet palès.Read More »

Llengües i territoris – l’oficialitat importa? – Linguapax International

 

linguapaxLinguapax organitza per als propers 24 i 25 de novembre, conjuntament amb l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, el Simposi internacional Llengües i territoris – l’oficialitat importa?, on proposa plantejar com el marc legal i de polítiques lingüístiques pot contribuir a la protecció i promoció de les llengües pròpies.

Linguapax, entitat que treballa per a la preservació i promoció de la diversitat lingüística en l’àmbit internacional, ofereix un debat continu sobre com la diversitat lingüística incideix en diferents àmbits de la vida social, cultural i política i, de retruc, sobre quins són els efectes d’aquesta pluralitat en la convivència i l’organització de les societats.

El Simposi que presentem se centrarà en un aspecte específic d’aquest ventall: la regulació del fet lingüístic i el desplegament de polítiques adreçades a salvaguardar o promoure l’ús de les llengües en diferents àmbits.  Read More »

Protocolo para la garantía de los derechos lingüísticos: ejercicio de empoderamiento social – Paul Bilbao Sarria

 

Protokoloa-Irlanda20160323
Foto: Kontseilua

El reconocimiento de los derechos lingüísticos como derechos subjetivos ha sido foco de, no pocos, debates en cuanto su clasificación como derechos fundamentales, en contraposición de la idea de que sea más efectivo que su reconocimiento sea a través de la perspectiva o contenido lingüístico de otros derechos humanos y fundamentales. De todas maneras, sí es cierto que el reconocimiento de esos derechos ha sido arrinconado de los tratados internacionales de una manera casi sistemática.

Hace 23 años dentro del Comité de Traducción y Derechos Lingüísticos del PEN Internacional surgió la propuesta de escribir por primera vez una Declaración que recogiera esos derechos lingüísticos. A principios de 1994 se creó un comité organizador y ya en septiembre de este mismo año empezó el proceso de reflexión sobre la Declaración Universal de Derechos Lingüísticos cuando las entidades promotoras de la preparación de una Conferencia Mundial de Derechos Lingüísticos encargaron la redacción de la misma un equipo de expertos procedentes de diferentes disciplinas y campos de actuación. Como culminación de aquel proceso, esa Declaración fue presentada hace ahora veinte años con el apoyo de 61 ONG, 41 Centros PEN y 40 expertos en derecho lingüístico de todo el mundo.Read More »