Llengües i territoris – l’oficialitat importa? – Linguapax International

 

linguapaxLinguapax organitza per als propers 24 i 25 de novembre, conjuntament amb l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, el Simposi internacional Llengües i territoris – l’oficialitat importa?, on proposa plantejar com el marc legal i de polítiques lingüístiques pot contribuir a la protecció i promoció de les llengües pròpies.

Linguapax, entitat que treballa per a la preservació i promoció de la diversitat lingüística en l’àmbit internacional, ofereix un debat continu sobre com la diversitat lingüística incideix en diferents àmbits de la vida social, cultural i política i, de retruc, sobre quins són els efectes d’aquesta pluralitat en la convivència i l’organització de les societats.

El Simposi que presentem se centrarà en un aspecte específic d’aquest ventall: la regulació del fet lingüístic i el desplegament de polítiques adreçades a salvaguardar o promoure l’ús de les llengües en diferents àmbits.  

Observem com la majoria de països del món inclouen clàusules lingüístiques en les seves constitucions i com el concepte d’oficialitat és el més àmpliament utilitzat pels textos constitucionals i legals a l’hora de regular l’estatus de les llengües. Aquest concepte, però, ni és interpretat de manera única ni és l’única fórmula que els països fan servir per a consignar l’estatus jurídic de les llengües presents en el seu territori.

Aquest Simposi oferirà una visió panoràmica que tindrà en compte aquesta variació possible, tot just només esbossada, en un àmbit que, de manera periòdica, genera debats en l’esfera mediàtica a partir d’assumpcions estrictament locals.

El debat plantejarà, doncs, com el marc legal i de polítiques lingüístiques pot contribuir a la protecció i promoció de les llengües pròpies a partir d’experiències plurals i alhora comparables en una selecció de països: Eslovènia, Finlàndia, Índia, Malta, Paraguai, Sud-àfrica i Suïssa.

Es tracta d’entorns amb situacions lingüístiques diverses que han estat gestionades a través de diferents aproximacions a un petit conjunt d’eines de política lingüística.

En el cas d’Eslovènia, comptarem amb la professora Albina Nećak-Lük, promotora del sistema d’educació bilingüe, qui ha participat en el disseny de la política lingüística del país.

En el cas de Finlàndia será presentat per Markku Suksi, professor de dret públic a l’Åbo Akademi University.

Ganesh Devy descriurà la situació del multilingüisme d’Índia i els trets característics de la seva regulació. Devy, fundador i director del Bhasha Research and Publication Center, de Vadodara i de l’Adivasi Academy a Tejgadh, Gujarat, va coordinar l’enquesta de població i llengües de l’Índia el 2010.

Sudàfrica i el reconeixement constitucional del seu multilingüisme oficial serà objecte de la presentació del professor. Matthias Brenzinger, director del CALDI (Centre per a la Diversitat Lingüística d’Àfrica) a la University of Cape Town.

El ventall de presentacions serà completat per les intervencions dels professors Borg (University of Malta), Miguel Ángel Verón Gómez (director de l’associació Yvy Marãe’ỹ i exdirector de planificació lingüística del govern de Paraguai) i Nicolas Schmitt (Institut du Fédéralisme de l’Université de Fribourg, Suïssa).

Els ponents exposaran les diverses situacions territorials i jurídiques a partir d’un seguit de qüestions-guia que permetran la comparació entre els casos presentats. En destaquem les següents:

  • Com es forgen els consensos al voltant de la determinació de l’estatus de les llengües?
  • Quin sentit s’atorga a l’estatus d’oficialitat o a d’altres estatus jurídics de les llengües previstos en les constitucions o les normes legals?
  • Quina és la incidència real o pràctica del marc legal d’oficialització o de reconeixement d’altres estatus a les llengües en la configuració de la realitat lingüística, a partir del seu desplegament i aplicació pràctica per part dels agents polítics i socials?
  • En quins principis, inclosos els no legalment previstos, i a través de quines formes d’intervenció, es manifesten les polítiques lingüístiques dels poders públics?
  • Quin és, si n’hi ha, el grau de distància entre el marc legal de protecció de les llengües i les pràctiques dels agents polítics i socials implicats en la protecció de les llengües i quines raons poden contribuir a explicar-lo?
  • Quin tipus d’interacció o fórmules de col·laboració establertes entre els poders públics i els agents socials poden contribuir als objectius de preservació de les llengües?

Linguapax International
Més informació i inscripcions

 

2 thoughts on “Llengües i territoris – l’oficialitat importa? – Linguapax International

  1. […] Com avançàvem en la presentació de les sessions, el concepte d’oficialitat és el més àmpliament utilitzat pels textos constitucionals i legals a l’hora de regular l’estatus de les llengües. Aquest concepte, però, dèiem, ni és interpretat de manera única ni és l’única fórmula que els països fan servir per a consignar l’estatus jurídic de les llengües presents en el seu territori. La interpretació i efectes del concepte ‘oficialitat’ varia en funció de les coordenades juridicopolítiques de cada cas i, en darrer terme, de les ideologies lingüístiques que hi fan de substrat. […]

    M'agrada

  2. […] Com avançàvem en la presentació de les sessions, el concepte d’oficialitat és el més àmpliament utilitzat pels textos constitucionals i legals a l’hora de regular l’estatus de les llengües. Aquest concepte, però, dèiem, ni és interpretat de manera única ni és l’única fórmula que els països fan servir per a consignar l’estatus jurídic de les llengües presents en el seu territori. La interpretació i efectes del concepte ‘oficialitat’ varia en funció de les coordenades juridicopolítiques de cada cas i, en darrer terme, de les ideologies lingüístiques que hi fan de substrat. […]

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s