Aires nous a la política lingüística: VIII Jornada sobre Llengua i Societat als Territoris de Parla Catalana – Albert Fabà

De la I a la VIII Jornada sobre Llengua i  Societat als Territoris de Parla Catalana

L’any 2003 Treballs de Sociolingüística Catalana publicà un volum titulat “L’ús oral del català. Dades, reflexions i propostes”, que reflectia les ponències i les conclusions d’unes jornades organitzades pel Grup Català de Sociolingüística. Una de les propostes, expressada de forma breu i succinta, plantejava que “les dades utilitzades a les Jornades s’han centrat en Catalunya, però també caldria explotar dades d’altres territoris de l’àmbit lingüístic”. Dades escadusseres o directament inexistents, en aquell moment.

Per aquest motiu, mesos després quatre sociolingüistes (Francesc Xavier Vila, Joaquim Torres, Miquel Àngel Pradilla i Albert Fabà) s’adreçaren a Lluís Jou, que aleshores era director general de Política Lingüística, per plantejar-li un ambiciós i agosarat projecte: la promoció d’enquestes, amb qüestionaris homologables que en permetessin la comparació, a tots els territoris de parla catalana. La proposta fou acollida amb entusiasme i es concretà de la mà d’Ernest Querol, en aquell moment director de l’Institut de Sociolingüística Catalana. Fou l’inici de la sèrie que a Catalunya s’ha anomenat “Enquestes d’usos lingüístics a la població (EULP)” i que ja disposa de quatre edicions: 2003, 2008, 2013 i 2018.Llegeix més »

Jurilingüística III: Enfocaments Interdisciplinaris en l’Estudi de la Llengua i el Dret

Cartell Jurilingüística III: Enfocaments Interdisciplinaris en l'Estudi de la Llengua i el DretEl col·loqui Jurilingüística III: Enfocaments Interdisciplinaris en l’Estudi de la Llengua i el Dret tindrà lloc a la Universitat de Cambridge (Regne Unit) els dies 1 i 2 d’octubre de 2020. Després l’èxit de les dues primeres edicions, hem decidit donar continuïtat a aquest espai de reflexió sobre les relacions entre la llengua i el dret, tant les ja establertes com les que s’obren pas en investigacions i realitat socials emergents, tant des del punt de vista de la pràctica com des del de les mirades acadèmiques. En aquesta edició, els conferenciants convidats seran Xabier Arzoz (Universitat del País Basc), Michael Cronin (Trinity College Dublin), Estrella Montolío (Universitat de Barcelona) i Jacqueline Mowbray (Universitat de Sydney).Llegeix més »

Les obres de referència general per a la correcció i la traducció de textos – Josep M. Mestres i Mireia Trias

No fa gaires dècades, els correctors es formaven «en contacte» amb d’altres de més experts, que els ensenyaven i els esmenaven quan convenia perquè poguessin adquirir l’expertesa necessària per a esdevenir, al seu torn, mentors de correctors novells.

Actualment, els màsters i els cursos de postgrau que imparteixen les universitats i altres institucions públiques i privades d’arreu dels Països Catalans contribueixen a la formació teòrica i pràctica dels nous professionals de la correcció, ja que els graus universitaris de lingüística, filologia o traducció no proporcionen encara els coneixements específics per a assolir aquesta destresa.Llegeix més »

Som tan “raros” (i bojos) com ens pensem? 10 punts per explicar la situació sociolingüística catalana a l’exterior – Llorenç Comajoan

Sóc al pub The Last Drop a Edimburgh, rodejat de llum tènue i olor de llúpol. Al costat hi ha un parell de nois que parlen de política i sento que diuen alguna cosa de Catalonia i del seu darrer viatge que hi han fet. S’han estat uns dies a Barcelona, a casa d’en P i en R, que els han explicat que a Catalunya es parlen dues llengües, però que una és més important que l’altra, que una és local i l’altra global, que a l’escola s’ensenya principalment en una i que a molts pares això no els agrada, que la política interfereix en el tema de les llengües. I jo penso: bla, bla, bla. Intervinc? Demano una altra pinta i hi poso cullerada? Vull fer pedagogia? Què és fer pedagogia en aquests casos? La vida és massa curta?

Segurament que molts de nosaltres ens hem trobat en situacions semblants. Són casos en què dubtem si hem d’explicar(-nos) la situació sociolingüística de Catalunya i com ho hem de fer. Volem vendre el nostre model? Volem fer una explicació pretesament objectiva? Ens autoparodiem (à la Polònia)? El repte és doble si a sobre et dediques acadèmicament a tractar temes relacionats amb la sociolingüística de la llengua catalana. Una explicació a un pub no és el mateix que una explicació a una universitat, però en tots dos casos és possible que ens plantegem la mateix pregunta: Com expliquem la situació sociolingüística catalana al món?Llegeix més »

¿Desapareixeran de la nostra vida les faltes? (*) – Joan Costa

Fa uns quants mesos, Narcís Garolera va publicar a Els Marges (núm. 103) l’article “El català que ara es parla. La degradació de la llengua als mitjans de comunicació”. Arran de llegir-lo, passada la polèmica que hi va haver, se m’han reactivat unes reflexions sobre la relació que els catalanoparlants tenim amb les “faltes” de llengua. Aquestes reflexions intenten situar la qüestió de la incorrecció lingüística en el pla general del civisme i la solució dels problemes col·lectius: d’aquí el paral·lelisme amb la impossible eradicació dels excrements de gos als carrers.

En aquest sentit, la meva primera pregunta és si aconseguirem mai veure lliures d’excrements de gos els nostres carrers. Ja avanço que la meva conclusió és que no. Pensem en Barcelona. Posem que hi ha 10.000 gossos a la ciutat (dades que no he pogut confirmar). Cada gos ha de defecar almenys un cop al dia: això vol dir que cada dia s’acumulen als carrers almenys 10.000 deposicions. Llegeix més »