Introducción
El Paraguay es un país ubicado en América del Sur, que limita con Argentina, Bolivia y Brasil. Constitucionalmente (art. 1), se configura como un Estado social de derecho, unitario, indivisible y descentralizado. Políticamente, está dividido en 17 departamentos. Su población actual es de, aproximadamente, 7.353.000 de habitantes.[i] En este país sudamericano, la diversidad lingüística ha sido negada por varios siglos; pese a que el guaraní fue, por largo período de la vida independiente,[ii] la lengua casi única, el castellano ha sido asumido por el Estado nación como único idioma del sistema educativo y de la Administración. En la actualidad, como resultado de políticas lingüísticas colonialistas y unilingüistas, y a pesar de los sustantivos avances en las legislaciones para la oficialización del guaraní, esta lengua está sufriendo un acelerado proceso de desplazamiento por el castellano. En este escrito se aborda el marco jurídico actual de las políticas lingüísticas paraguayas; se abordan más detenidamente las normativas orientadas a la normalización del uso de la lengua propia del país: el guaraní.Llegeix més »
Etiqueta: llengües minoritzades
La lengua guaraní en Paraguay: marco jurídico actual – Miguel Ángel Verón
Le français, seule langue de l’Assemblée de Corse ? – Sébastien Quenot
Saisi par le Préfet de Corse, le 9 mars 2023, le tribunal administratif de Bastia a annulé le règlement intérieur de l’Assemblée de Corse pourtant adopté à l’unanimité des 63 conseillers territoriaux le 16 décembre 2021.
Le motif avancé par l’Etat et son représentant en Corse repose sur un principe fondamental qui traverse tous les régimes politiques de la France, de l’Ancien régime monarchique précédant la Révolution française à la Ve République contemporaine. Depuis 1992, il est même gravé dans le marbre de la Constitution et dans un pays qui sacralise le monolinguisme, il s’énonce comme un psaume. « La langue de la République est le français ». Le singulier de l’énoncé n’admet point l’existence d’autres singularités. L’acception si insolite de l’universalisme français se fait au détriment de l’acceptation de la diversité linguistique de la France. La communauté politique surplombe les communautés linguistiques jusqu’à obtenir leur assimilation après un laminage aussi absolu que résolu visant à faire du français la seule langue de la Corse.Llegeix més »
Avançament de sumari de la Revista de Llengua i Dret número 78
L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) publicarà aquest desembre el número 78 de la Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, que conté una secció monogràfica amb vuit articles aplegats sota el títol Traducció i interpretació jurídiques en el món de la tecnologia. El número també inclou tres articles més, un de cada una de les seccions de la Revista; dues notes; les tradicionals cròniques legislatives i jurisprudencials, per territoris; i tres recensions.
La secció monogràfica d’aquest número analitza críticament els usos i les possibilitats de les tecnologies de la traducció i la interpretació (TI) en contextos jurídics, amb un èmfasi especial en llengües que han sofert històricament la manca de recursos econòmics, institucionals i textuals. Amb la coordinació externa dels professors Christopher D. Mellinger i Jeffrey Killman i la col·laboració de la membre del Consell de Redacció de la Revista, Esther Monzó-Nebot, el número s’articula en tres àmbits principals: la confecció d’eines de traducció automàtica (TA), l’avaluació dels sistemes de TA amb estudis quasiexperimentals que destaquen la interacció entre persones i sistemes automàtics i la incorporació d’eines de TA i traducció assistida per ordinador (TAO) en la formació en TI jurídiques. Les llengües que es treballen en els estudis recollits són el bosnià/serbi/croata, l’irlandès, l’islandès, el noruec bokmål, el zapoteca, el chinanteca, el mixteca, elcuicatec, el gallec i el grec, a més de l’espanyol i l’anglès.Llegeix més »
Éducation, langues minorisées et plurilinguisme : compte-rendu du colloque de Mons (1-2 septembre 2022) – Jean-Rémi Carbonneau, Juan Jiménez-Salcedo et Marie Leroy
À partir de la deuxième moitié du XXe siècle, les langues historiquement minorisées ont bénéficié d’un zeitgeist plus favorable, lequel a conduit à la mise en place de politiques actives de revitalisation un peu partout dans le monde. Ces politiques ont permis bien plus que la simple “ survie ” de langues pour la plupart menacées de disparition, comme le montrent des exemples de politiques ambitieuses au Québec ou en Catalogne. Parallèlement, des stratégies de promotion du plurilinguisme élaborées par divers acteurs institutionnels, notamment celles du Conseil de l’Europe, ont contribué dans plusieurs pays à rendre socialement et politiquement acceptable la diversité linguistique et à lui conférer une légitimité vis-à-vis du monolinguisme d’État imposé par les groupes dominants. L’école joue un rôle essentiel de cette promotion car elle assure la connaissance des langues minorisées et contribue à leur généralisation en tant que moyens de communication utiles et productifs. Il est donc important que ces langues soient apprises dans l’enceinte de l’école, mais aussi qu’elles soient utilisées pour véhiculer tant les savoirs et compétences linguistiques que la multiplicité des visions du monde qui est au fondement de l’idée même de diversité culturelle, si chère au XXIe siècle.Llegeix més »
Taula rodona “Reclaiming New Speakers, Revisiting Old Authenticities: Basque, Catalan and Galician in 2022” – Eva Codó
El passat dia 6 d’octubre va tenir lloc la taula rodona “Reclaiming New Speakers, Revisiting Old Authenticities: Basque, Catalan and Galician in 2022”, organitzada en línia per la Comissió d’Investigació de l’Associació d’Estudis sobre Discurs i Societat (EDiSo), conjuntament amb el Programa Culture, Language and Social Practice (CLASP) de la Universitat de Colorado Boulder. La taula va comptar amb la participació de tres díades d’acadèmics (una per a cadascuna de les tres minories lingüístiques). Josep Soler Carbonell, membre del Consell de Redacció de la Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, va encarregar-se de la introducció, conducció i moderació del debat. L’acte va suscitar un gran interès, com ho demostra l’elevat nombre de participants (més d’un centenar), ubicats en diferents contextos geogràfics i acadèmics, sobretot d’Europa i Amèrica.Llegeix més »