L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) publicarà properament el número 80 de la Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, que contindrà una secció monogràfica titulada Llengua i neutralitat amb cinc articles acadèmics. La secció monogràfica examinarà fins a quin punt la neutralitat lingüística és una construcció discursiva que resulta de posicionaments polítics i interessos socioeconòmics creats, i de quina manera es construeix. Els cinc estudis analitzaran la llengua com a vehicle de pugnes sociopolítiques i lingüístiques en blocs lingüístics postcolonials, l’esperantisme a principis del segle XX, i les polítiques lingüístiques del Comitè Internacional de la Creu Roja i en dos estats oficialment multilingües, com són Suïssa i Sud-àfrica. Tot per mitjà d’un enfocament historiogràfic centrat en les tensions ideològiques, el treball lingüístic necessari per (re)produir la neutralitat lingüística i els processos de diferenciació i exclusió socials que en resulten.Llegeix més »
Etiqueta: llengües
L’esperanto, avui: qui el parla i per què? – Xavier Alcalde
El dia 21 de febrer se celebra el Dia Internacional de les Llengües Maternes, un moment particularment adequat per parlar de l’esperanto. I és que podríem considerar que els membres del moviment social creat entorn d’aquesta llengua són activistes per una comunicació igualitària i sense fronteres.
Ara fa un any vaig publicar un llibret sobre la història de l’esperanto i la seva relació amb l’anarquisme. Des de llavors n’he fet una desena de presentacions i pel que sembla encara hi ha interès pel tema —la propera serà al Casal Català de Tolosa. Cadascuna d’elles agafa una línia diferent, en funció de les preguntes dels assistents. És habitual que hi vingui gent encuriosida pel fenomen mateix de l’esperanto. Encara existeix? Hi ha molta gent que el parla? Com es pot aprendre? Hi ha literatura en esperanto? Quin sentit té aquesta llengua avui dia?
El món ha canviat molt. Fa 80 anys havies d’estar una mica despistat per fer aquestes preguntes. L’esperanto era quelcom habitual, fins al punt que moltes de les persones que llegeixen aquestes línies no són conscients que els seus avis o altres familiars d’aquella època probablement el parlaven o com a mínim l’havien estudiat.Llegeix més »
Jornada “Llengües, salut i crisis: més enllà de la covid” (28 de setembre, Escola d’Administració Pública de Catalunya)
El proper 28 de setembre, l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) organitza, a proposta del Consell de Redacció de la Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law (RLD), una jornada de reflexió i debat sobre “Llengües, salut i crisis: més enllà de la covid”. La jornada s’organitza amb motiu de la publicació recent del número 77 de l’RLD, que conté una secció monogràfica coordinada per Esther Monzó-Nebot i Eva Pons Parera dedicada precisament al tema de “Llengua i COVID-19”, i s’orienta a aprofundir en la reflexió oberta en el monogràfic i a ampliar-la a nous supòsits i contextos.Llegeix més »
Homologació europea dels certificats de llengua – Montserrat Serra
Des d’aquest mes de gener les proves oficials de català de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya ja estan del tot adaptades al Marc Europeu Comú de Referència per a les llengües: aprendre, ensenyar, avaluar. (MERC). Aquest és un document elaborat pel Consell d’Europa que estableix les bases d’un sistema europeu comú d’aprenentatge i avaluació de llengües. El Marc proporciona unes bases comunes per a la descripció d’objectius, continguts i mètodes per a l’aprenentatge de llengües, de manera que els cursos, els programes i les qualificacions expliciten d’una manera exhaustiva el que han d’aprendre a fer els aprenents de llengua a l’hora de comunicar-se i quins coneixements i habilitats han de desenvolupar per ser capaços d’actuar de manera efectiva. La descripció també inclou el context cultural en què s’utilitza la llengua.Llegeix més »