La introducció de l’article salat en els programes formals de la radiotelevisió balear – Antoni Nadal

El proppassat 22 d’abril el Ple del Parlament de les Illes Balears va aprovar per 32 vots a favor (Grup Parlamentari Popular) i 20 en contra (Grup Parlamentari Socialista, Grup Parlamentari Més i la diputada formenterenca) el Mandat marc de l’Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears. Aquest Mandat marc és l’instrument normatiu previst en l’article 5 de la Llei de l’Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears, mitjançant el qual s’estableixen els objectius que ha d’assolir el servei públic de ràdio i televisió (de comunicació audiovisual).

Segons l’article 9 del Mandat, el model de llengua de l’Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears, tant a la televisió com a la ràdio, ha de reflectir les modalitats lingüístiques pròpies del català de les Illes Balears. S’ha de seguir un model amb el qual se sentin identificats tots els parlants de les Illes i que alhora serveixi d’element cohesionador de tot el territori balear. Larticle esmentat possibilita que els mitjans de comunicació públics de les Illes emetin a partir dara els informatius i altres programes de registre formal en un català dialectal, especialment amb la introducció de larticle salat –dús col·loquial– en aquests registres. El Partit Popular de les Illes Balears propugna aquest canvi de model lingüístic i els grupuscles anticatalanistes lhan ovacionat (qüestió que no tractarem aquí).Read More »

En defensa del model lingüístic escolar de Catalunya – Mercè Corretja

Aquest mes de gener s’ha reobert amb força la batalla judicial sobre el model lingüístic escolar de Catalunya que es va iniciar després de la Sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut d’autonomia de Catalunya. A dues sentències del Tribunal Suprem de 15 i 17 de gener, s’hi han afegit cinc interlocutòries del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de 30 de gener. Les primeres confirmen dues interlocutòries anteriors del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que requereixen la Conselleria d’Ensenyament perquè adopti les “mesures necessàries” per adaptar el sistema d’ensenyament lingüístic, pel que fa als fills dels recurrents, a la “nova situació creada per la declaració de la Sentència 31/2010, del Tribunal Constitucional, que considera també el castellà com a llengua vehicular de l’ensenyament a Catalunya, juntament amb el català”. Les cinc interlocutòries recents del Tribunal català fixen com a mesures cautelars un percentatge del 25% d’ús del castellà com a llengua vehicular, el qual s’haurà d’impartir a més en una àrea, matèria o assignatura no lingüística curricular de caràcter troncal o anàleg, en els cursos i classes als quals assisteixin els fills/filles dels recurrents i requereixen directament els directors dels centres afectats perquè donin compliment a les mesures cautelars adoptades pel Tribunal.

Actualment, el model vigent a Catalunya és el de conjunció lingüística, amb dues llengües vehiculars però amb predomini d’una d’elles, el català, model que fins ara ha donat molt bons resultats tant pel que fa als coneixements lingüístics dels alumnes (en els dos idiomes oficials a Catalunya), com també pel que fa a garantir la cohesió social, ja que ha permès que a Catalunya, amb independència de l’origen geogràfic de les persones, la societat sigui bilingüe i la llengua fins ara no hagi estat una barrera social.

De l’etapa anterior a l’Estatut d’autonomia de 2006, cal destacar la unanimitat del Tribunal Constitucional i del Tribunal Suprem en la defensa del model. La Sentència del Tribunal Constitucional de 1994 va avalar la Llei de normalització lingüística, negant l’existència d’un dret genèric dels pares a escollir la llengua en què han de rebre l’educació llurs fills (dret que, d’altra banda, no està recollit en cap tractat ni instrument internacional), va subratllar la competència de l’Administració educativa catalana per a la definició del model lingüístic escolar i va declarar la constitucionalitat d’un model en què el centre de gravetat és la llengua catalana, sempre que es garanteixin el coneixement i ús dels dos idiomes oficials en finalitzar l’educació obligatòria.Read More »