L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) publicarà aquest desembre el número 78 de la Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, que conté una secció monogràfica amb vuit articles aplegats sota el títol Traducció i interpretació jurídiques en el món de la tecnologia. El número també inclou tres articles més, un de cada una de les seccions de la Revista; dues notes; les tradicionals cròniques legislatives i jurisprudencials, per territoris; i tres recensions.
La secció monogràfica d’aquest número analitza críticament els usos i les possibilitats de les tecnologies de la traducció i la interpretació (TI) en contextos jurídics, amb un èmfasi especial en llengües que han sofert històricament la manca de recursos econòmics, institucionals i textuals. Amb la coordinació externa dels professors Christopher D. Mellinger i Jeffrey Killman i la col·laboració de la membre del Consell de Redacció de la Revista, Esther Monzó-Nebot, el número s’articula en tres àmbits principals: la confecció d’eines de traducció automàtica (TA), l’avaluació dels sistemes de TA amb estudis quasiexperimentals que destaquen la interacció entre persones i sistemes automàtics i la incorporació d’eines de TA i traducció assistida per ordinador (TAO) en la formació en TI jurídiques. Les llengües que es treballen en els estudis recollits són el bosnià/serbi/croata, l’irlandès, l’islandès, el noruec bokmål, el zapoteca, el chinanteca, el mixteca, elcuicatec, el gallec i el grec, a més de l’espanyol i l’anglès.Llegeix més »
À partir de la deuxième moitié du XXe siècle, les langues historiquement minorisées ont bénéficié d’un zeitgeist plus favorable, lequel a conduit à la mise en place de politiques actives de revitalisation un peu partout dans le monde. Ces politiques ont permis bien plus que la simple “ survie ” de langues pour la plupart menacées de disparition, comme le montrent des exemples de politiques ambitieuses au Québec ou en Catalogne. Parallèlement, des stratégies de promotion du plurilinguisme élaborées par divers acteurs institutionnels, notamment celles du Conseil de l’Europe, ont contribué dans plusieurs pays à rendre socialement et politiquement acceptable la diversité linguistique et à lui conférer une légitimité vis-à-vis du monolinguisme d’État imposé par les groupes dominants. L’école joue un rôle essentiel de cette promotion car elle assure la connaissance des langues minorisées et contribue à leur généralisation en tant que moyens de communication utiles et productifs. Il est donc important que ces langues soient apprises dans l’enceinte de l’école, mais aussi qu’elles soient utilisées pour véhiculer tant les savoirs et compétences linguistiques que la multiplicité des visions du monde qui est au fondement de l’idée même de diversité culturelle, si chère au XXIe siècle.
