L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) publicarà aquest desembre el número 78 de la Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, que conté una secció monogràfica amb vuit articles aplegats sota el títol Traducció i interpretació jurídiques en el món de la tecnologia. El número també inclou tres articles més, un de cada una de les seccions de la Revista; dues notes; les tradicionals cròniques legislatives i jurisprudencials, per territoris; i tres recensions.
La secció monogràfica d’aquest número analitza críticament els usos i les possibilitats de les tecnologies de la traducció i la interpretació (TI) en contextos jurídics, amb un èmfasi especial en llengües que han sofert històricament la manca de recursos econòmics, institucionals i textuals. Amb la coordinació externa dels professors Christopher D. Mellinger i Jeffrey Killman i la col·laboració de la membre del Consell de Redacció de la Revista, Esther Monzó-Nebot, el número s’articula en tres àmbits principals: la confecció d’eines de traducció automàtica (TA), l’avaluació dels sistemes de TA amb estudis quasiexperimentals que destaquen la interacció entre persones i sistemes automàtics i la incorporació d’eines de TA i traducció assistida per ordinador (TAO) en la formació en TI jurídiques. Les llengües que es treballen en els estudis recollits són el bosnià/serbi/croata, l’irlandès, l’islandès, el noruec bokmål, el zapoteca, el chinanteca, el mixteca, elcuicatec, el gallec i el grec, a més de l’espanyol i l’anglès.Llegeix més »
El lenguaje jurídico, observado desde la perspectiva de un usuario no jurista, se suele percibir como una lengua arcaica y rimbombante cuyo uso y comprensión se limita a un círculo limitado; esta percepción no solo se detecta, sino que además se acepta como algo natural y casi necesario. Al final, el usuario no experto va a recibir un resumen de lo que le afecta interpretado y explicado en lenguaje llano por un jurista, generando una dinámica que la sociedad ha aceptado como suficiente. Pero ¿qué ocurre cuando esa interpretación y explicación tienen que pasar previamente por la interpretación de un intermediario, un traductor, al estar el texto original en otra lengua? ¿Qué efectos tiene sobre el documento que recibe el jurista el hecho de que el traductor tenga que filtrar para sí el lenguaje jurídico de dicho texto para poder trasvasarlo a su registro original en otra lengua? Si el traductor no es jurista también, ¿cómo gestiona las características propias del complejo lenguaje jurídico, especialmente al verse implicados dos sistemas lingüísticos y legales diferentes?
La traducció i la interpretació jurídiques en el món de la tecnologia
Dins de les activitats del 19è Congrés Internacional de l’Associació Europea de Llengües per a Finalitats Específiques (AELFE), que tindrà lloc entre el 8 i 10 de juliol de 2020, es celebrarà el simposi temàtic “Multilingualism in EU Institutions and EU Law”, el qual pretén reunir investigadors del camp del dret i la lingüística, i disciplines relacionades, com la traducció, la sociolingüística i la política lingüística, amb la finalitat de promoure recerca interdisciplinar, des d’una perspectiva jurídico-lingüística. Concretament, s’investigarà com crear una integració jurídica i econòmica de la UE i alhora com aconseguir la certesa jurídica i lingüística en el dret europeu, respectant les diferents cultures i llengües de cada estat membre.