Los demostrativos como deícticos en los contratos: pugna de estrategias en traducción – Leticia Moreno-Pérez

El lenguaje jurídico, observado desde la perspectiva de un usuario no jurista, se suele percibir como una lengua arcaica y rimbombante cuyo uso y comprensión se limita a un círculo limitado; esta percepción no solo se detecta, sino que además se acepta como algo natural y casi necesario. Al final, el usuario no experto va a recibir un resumen de lo que le afecta interpretado y explicado en lenguaje llano por un jurista, generando una dinámica que la sociedad ha aceptado como suficiente. Pero ¿qué ocurre cuando esa interpretación y explicación tienen que pasar previamente por la interpretación de un intermediario, un traductor, al estar el texto original en otra lengua? ¿Qué efectos tiene sobre el documento que recibe el jurista el hecho de que el traductor tenga que filtrar para sí el lenguaje jurídico de dicho texto para poder trasvasarlo a su registro original en otra lengua? Si el traductor no es jurista también, ¿cómo gestiona las características propias del complejo lenguaje jurídico, especialmente al verse implicados dos sistemas lingüísticos y legales diferentes?Llegeix més »

Crida d’articles/Call for papers/ Convocatoria de artículos: La traducció i la interpretació jurídiques en el món de la tecnologia

" "La traducció i la interpretació jurídiques en el món de la tecnologia

Editors convidats: Jeffrey Killman i Christopher D. Mellinger, campus de Charlotte de la University of North Carolina (UNCC)

La ubiqüitat de la tecnologia i els ben pregonats avantatges que comporta generen frecs potencials en els entorns jurídics i reguladors on es desenvolupen activitats de traducció i d’interpretació. La capacitat de la tecnologia per influir, limitar o alterar la pràctica i la qualitat del treball de la traducció i la interpretació ha esdevingut una font de preocupació que ha donat lloc a una adopció lleugerament més lenta en el camp jurídic. Malgrat els avenços tecnològics, les inquietuds poden persistir, en especial si considerem l’amplitud de la gamma de tecnologies sempre en expansió que tenen al seu abast les parts dels negocis jurídics i els traductors i intèrprets que permeten les trobades plurilingües. A més, hi ha factors socioeconòmics i polítics que introdueixen complexitats en les possibilitats actuals atenent no només a les eines que s’utilitzen, sinó a com, quan i per què.Llegeix més »

Simposi “Multilingüisme a les Institucions i al Dret de la UE”: convocatòria de comunicacions. Vilanova i la Geltrú, juliol 2020 – Elisabet Arnó

Dins de les activitats del 19è Congrés Internacional de l’Associació Europea de Llengües per a Finalitats Específiques (AELFE), que tindrà lloc entre el 8 i 10 de juliol de 2020, es celebrarà el simposi temàtic “Multilingualism in EU Institutions and EU Law”, el qual pretén reunir investigadors del camp del dret i la lingüística, i disciplines relacionades, com la traducció, la sociolingüística i la política lingüística, amb la finalitat de promoure recerca interdisciplinar, des d’una perspectiva jurídico-lingüística. Concretament, s’investigarà com crear una integració jurídica i econòmica de la UE i alhora com aconseguir la certesa jurídica i lingüística en el dret europeu, respectant les diferents cultures i llengües de cada estat membre.Llegeix més »