La veu de la paciència puja un altre turó: la traducció i la representació d’Amanda Gorman – Esther Monzó Nebot

El 10 de març, el diari Ara publicava una notícia sobre l’elecció de traductor al català per al poema «The Hill We Climb» que la poetessa americana Amanda Gorman va llegir el 20 de gener de 2021 durant la investidura de Joe Biden com a president dels Estats Units d’Amèrica. Des de l’agència editorial que gestiona els drets intel·lectuals de Gorman, es va demanar una traductora dona amb perfil activista i, si era possible, d’ascendència afroamericana. Unes setmanes abans, la mateixa demanda per a la traducció a l’holandès del mateix poema de Gorman apareixia a The Guardian destacant que la traductora, en aquest cas, una persona blanca no binària, havia decidit deixar la traducció pels comentaris de les activistes que no entenien com una traductora no racialitzada es presentava com la «traductora ideal» per a una autora racialitzada, com havia manifestat l’editorial holandesa sobre l’autora (que no traductora) Marieke Lucas Rijneveld.Llegeix més »

La libre circulación y residencia en la UE: ¿un pilar de la integración europea de camino a la desintegración? – Elena Ruiz-Cortés

""Los operadores jurídicos están habituados a lidiar con desigualdades a diario. Su pan de cada día es ver cómo las leyes, que están pensadas para proteger a los ciudadanos, en ocasiones, los desprotegen y los sitúan en posiciones desiguales. Por su parte, la ciudadanía, a través de los medios de comunicación, conoce aquellas más sonadas y sangrantes, convirtiéndose en una verdad tangible tan solo cuando les toca vivirlas de cerca. Es indiscutible que las desigualdades son una realidad poliédrica, aunque también lo es que hay ciertos campos en los que parecen tomar preponderancia, como ocurre con el campo migratorio. A pesar de que, en ocasiones, los ciudadanos europeos observamos desde la distancia muchas de ellas, no debemos dejarnos embaucar por las narrativas que presentan los desafíos derivados de las migraciones internacionales como un problema con tintes de otredad; como un problema que afecta a otros y que otros deben resolver. De hecho, no solo aquellos que tengan memoria lo saben, sino que el tiempo se ha encargado de recordárnoslo forzando a muchos europeos a inmigrar en los últimos años. Esto supone que, a pesar de que algunos se esfuercen por crear una representación mental determinada del inmigrante en el imaginario común, la carga social, normalmente peyorativa, que se le otorga al término la impone la sociedad, no la lengua. En definitiva, inmigrar es “Llegar a un país extranjero para radicarse en él” (RAE), y por ende, inmigrante es la persona que lo hace; incluidos los europeos.Llegeix més »

What is the role of interpreters in the questioning of minors? Conclusions from the first research project on interpreter-mediated questioning of minors – Heidi Salaets and Katalin Balogh

In 2019, we celebrate the 30th anniversary of the United Nations Convention on the Rights of the Child. It may be appropriate to dwell upon the question of how these rights have been respected or neglected in the past 30 years.

Of course, this rather ambitious endeavour cannot be undertaken in a short blog post, but it can serve as a starting point to draw attention to the research we – as interpreters, interpreter trainers and researchers – have conducted concerning interpreter-mediated questioning of minors.Llegeix més »

La terminologia jurídica en català a Europa – Mercè Vàzquez, Antoni Oliver i Georgina Ubide

Bandera de la UELa Unió Europea compta amb un important volum de documentació especialitzada de dret comunitari que està disponible en les 24 llengües oficials i que s’anomena cabal comunitari (acquis communitaire). Concretament es tracta del conjunt de drets i obligacions que vinculen els estats membres de la Unió Europea i que els estats candidats han d’acceptar en entrar a formar part de la Unió. Aquest cabal comunitari s’ha convertit en un referent destacat per a tots els estats membres de la Unió Europea des del punt de vista de la legislació comunitària i també ha esdevingut una eina clau per a construir una gran base de dades terminològica multilingüe, el IATE (InterActive Terminology for Europe). La construcció del IATE ha estat possible gràcies a la feina conjunta de diferents institucions de la Unió Europea. Les incorporacions terminològiques que es fan al IATE són coordinades des de la Unitat de Coordinació Terminològica (TermCoord) del Parlament Europeu. Aquesta base de dades va veure la llum l’any 2004, moment en què era únicament disponible per a les institucions europees, i a partir de l’any 2007 ja fou accessible per al públic en general. Actualment conté 1,2 milions d’entrades, té aproximadament 8 milions de termes en les 24 llengües oficials de la Unió Europea i rep una mitjana de 50 milions de consultes l’any.Llegeix més »

Nou decret sobre traducció i interpretació jurades en català – Sever Salvador

La regulació de la traducció i la interpretació jurades en català va començar fa vint-i-cinc anys amb el Decret 87/1994. L’any 2000 es va promulgar un segon decret, el Decret 119/2000, que actualitzava l’anterior. L’actualització incloïa el doble sentit de les traduccions. Si abans era d’altres llengües al català ara s’hi deia que era d’altres llengües al català i viceversa. També s’incrementava la titulació mínima exigida per presentar-se a les proves: es passava del títol de batxiller al títol de diplomat. Si abans les proves conduïen a la consecució d’un certificat acreditatiu, ara portaven a la consecució d’una habilitació professional per exercir la traducció i la interpretació jurades. S’hi fixava el caràcter oficial de les traduccions i les interpretacions i l’obligació de certificar la fidelitat i l’exactitud de les actuacions. També s’hi explicitaven els continguts de cada prova.

Divuit anys més tard, ha calgut fer una tercera actualització, materialitzada l’any passat, concretament el 28 de juny, amb la publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (núm. 7652), de l’actual Decret 129/2018, de la traducció i la interpretació jurades. Són dues les raons que motiven la modificació del decret anterior, el de l’any 2000:

  • L’adequació a la nova estructura i configuració de la formació universitària en traducció i interpretació, d’acord amb els criteris de l’espai europeu d’educació superior (estudis de grau actuals versus estudis de llicenciatura) i el sistema europeu de transferència de crèdits (crèdits ECTS —European Credit Transfer System— versus crèdits BOE). Dos sistemes de crèdits diferents.

Cal recordar que la principal via d’accés a l’habilitació per a la traducció o la interpretació jurades és l’homologació dels estudis universitaris, alhora que es constatava que el Decret 119/2000 no permetia habilitar les persones que tenien un grau universitari. Tenint en compte que el Decret 119/2000 considerava els títols de llicenciatura i els crèdits BOE (un crèdit BOE era equivalent a 10 hores lectives; un crèdit ECTS són 25 hores repartides entre hores lectives, de tutoria i de feina individual), amb el nou decret es van establir, d’acord amb les universitats, els requisits específics actuals per a l’habilitació de les persones que posseeixen títols oficials de grau.Llegeix més »