La normativa del català: opcionalitat i variabilitat
La publicació de la Gramàtica de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (GIEC) l’any 2016 va suposar un punt d’inflexió per a la normativa del català perquè, entre altres raons, va introduir la variabilitat i l’opcionalitat. Això vol dir que l’usuari ha de tenir en compte la variació dialectal i de registre a l’hora de prendre decisions. El nou text normatiu, a més, és descriptiu i normatiu alhora, fet que implica que tot el que s’hi recull és vàlid si no es diu el contrari. Aquest enfocament, tot i que està àmpliament validat en la lingüística i les gramàtiques d’altres llengües, com ara el castellà, presenta un repte per als usuaris, sobretot els que no són experts. Una de les dificultats és que cal triar entre formes que són preferibles o més habituals en registres formals i altres opcions que tradicionalment havien estat condemnades. Per tant, l’usuari ha de saber distingir entre graus de formalitat i escollir una forma o una altra segons el context, ja que no s’ha d’escriure de la mateixa manera un correu electrònic professional que un missatge de WhatsApp per a un amic.Llegeix més »
Al llarg del 2024 s’han publicat al nostre blog un total de 43 articles, que han registrat 38.513 visites i 26.453 visitants. Per origen, el 81 % de visitants són de l’Estat espanyol, el 4 % dels EUA i el 3 % del Paraguai. En el podi dels 10 articles més llegits del 2024 trobem 3 apunts d’anys anteriors. En primera posició, i per segon any consecutiu, hi ha l’apunt signat per Daniel Gordo sobre la realitat lingüística a Extremadura, en segona posició apareix l’apunt de Miguel Ángel Verón sobre la llengua guaraní al Paraguai, i en tercera posició, i també per segon any consecutiu, trobem l’article de Marine Kobeshavidze, Sophia Peikrishvili, Lela Janashvili i Ketevan Khuskivadze sobre la llengua georgiana.
Dels apunts publicats durant el 2024, els més llegits, per ordre de més a menys visites, han estat els següents:
Jutge: Yo pienso, usted habla un poco de español ¿verdad?
Intèrpret: Sí.
Testimoni: Yo hablo, hablo.
Jutge: Pues yo pienso que casi, como es muy técnico, yo pienso que usted nos lo intenta decir en español. ¿Usted habla un poco español?
Intèrpret: Si vous comprenez un petit peu l’espagnol? Si tu comprends la question tu peux, m… répondre directement si, si, si y a quelque chose que vous comprenez pas vous pouvez demander mais si vous comprenez …
Vostè entén una mica l’espanyol? Si entens la pregunta pots, m… contestar directament si, si, si no entén alguna cosa pot demanar però si entén…
Testimoni: Oui, je, je, je comprends pas tout à 100 % mais c’est pour ça que vous êtes là mais je comprends suffisamment parfois (.) D’accord, okay.
Sí, Jo, jo, jo no entenc el 100% però és per això que vostè és aquí, però jo entenc bastant de vegades (.) D’acord, ok.
Fiscal: Hay cosas que le cuestan, por eso mismo pedimos el traductor…
Jutge: Yo pienso que si el señor se expresa mínimamente en español lo enten … nos comunicaremos mejor que traduciéndolo en este caso.
Quan la interpretació falla (cosa que passa sovint, com veurem), es deixa de garantir el dret a la tutela judicial efectiva i, en ocasions, això passa malgrat que els operadors judicials són conscients que aquest mecanisme (la interpretació) no està funcionant de manera òptima.
Aquest fragment, extret de la transcripció d’un judici penal real, il·lustra el desconeixement de la importància del paper de l’intèrpret judicial per part dels membres del poder judicial i, el que encara és més descoratjador, fa palesa la gran tolerància que demostren davant la baixa qualitat dels intèrprets contractats per l’Administració de justícia. En el cas del fragment presentat, el Ministeri Fiscal adverteix que l’intèrpret no està interpretant bé i el jutge, reconeixent que té raó, s’adreça al testimoni dient-li que donat que la declaració és molt tècnica (es tracta d’un judici sobre un delicte societari) és millor que el testimoni “intenti parlar” en castellà. Aquesta alta tolerància davant les prestacions d’uns professionals poc qualificats reflecteix una realitat inquietant: no sembla que els jutges i els advocats siguin incapaços de reconèixer una mala interpretació, almenys pel que fa a qüestions senzilles d’incompetència lingüística, sinó que han arribat a integrar sistemes de comunicació rudimentaris (com ara una declaració d’un testimoni francès en un espanyol “aproximatiu”) perquè semblen haver renunciat a l’accés a un servei d’interpretació de millor qualitat. Per tant, ja us podem contestar aquí la pregunta que formulem al títol d’aquest apunt: quan la interpretació falla (cosa que passa sovint, com veurem), es deixa de garantir el dret a la tutela judicial efectiva i, en ocasions, això passa malgrat que els operadors judicials són conscients que aquest mecanisme (la interpretació) no està funcionant de manera òptima.Llegeix més »
El 10 de març, el diari Ara publicava una notícia sobre l’elecció de traductor al català per al poema «The Hill We Climb» que la poetessa americana Amanda Gorman va llegir el 20 de gener de 2021 durant la investidura de Joe Biden com a president dels Estats Units d’Amèrica. Des de l’agència editorial que gestiona els drets intel·lectuals de Gorman, es va demanar una traductora dona amb perfil activista i, si era possible, d’ascendència afroamericana. Unes setmanes abans, la mateixa demanda per a la traducció a l’holandès del mateix poema de Gorman apareixia a The Guardian destacant que la traductora, en aquest cas, una persona blanca no binària, havia decidit deixar la traducció pels comentaris de les activistes que no entenien com una traductora no racialitzada es presentava com la «traductora ideal» per a una autora racialitzada, com havia manifestat l’editorial holandesa sobre l’autora (que no traductora) Marieke Lucas Rijneveld.Llegeix més »
Los operadores jurídicos están habituados a lidiar con desigualdades a diario. Su pan de cada día es ver cómo las leyes, que están pensadas para proteger a los ciudadanos, en ocasiones, los desprotegen y los sitúan en posiciones desiguales. Por su parte, la ciudadanía, a través de los medios de comunicación, conoce aquellas más sonadas y sangrantes, convirtiéndose en una verdad tangible tan solo cuando les toca vivirlas de cerca. Es indiscutible que las desigualdades son una realidad poliédrica, aunque también lo es que hay ciertos campos en los que parecen tomar preponderancia, como ocurre con el campo migratorio. A pesar de que, en ocasiones, los ciudadanos europeos observamos desde la distancia muchas de ellas, no debemos dejarnos embaucar por las narrativas que presentan los desafíos derivados de las migraciones internacionales como un problema con tintes de otredad; como un problema que afecta a otros y que otros deben resolver. De hecho, no solo aquellos que tengan memoria lo saben, sino que el tiempo se ha encargado de recordárnoslo forzando a muchos europeos a inmigrar en los últimos años. Esto supone que, a pesar de que algunos se esfuercen por crear una representación mental determinada del inmigrante en el imaginario común, la carga social, normalmente peyorativa, que se le otorga al término la impone la sociedad, no la lengua. En definitiva, inmigrar es “Llegar a un país extranjero para radicarse en él” (RAE), y por ende, inmigrante es la persona que lo hace; incluidos los europeos.Llegeix més »