What is the role of interpreters in the questioning of minors? Conclusions from the first research project on interpreter-mediated questioning of minors – Heidi Salaets and Katalin Balogh

In 2019, we celebrate the 30th anniversary of the United Nations Convention on the Rights of the Child. It may be appropriate to dwell upon the question of how these rights have been respected or neglected in the past 30 years.

Of course, this rather ambitious endeavour cannot be undertaken in a short blog post, but it can serve as a starting point to draw attention to the research we – as interpreters, interpreter trainers and researchers – have conducted concerning interpreter-mediated questioning of minors.Read More »

La terminologia jurídica en català a Europa – Mercè Vàzquez, Antoni Oliver i Georgina Ubide

Bandera de la UELa Unió Europea compta amb un important volum de documentació especialitzada de dret comunitari que està disponible en les 24 llengües oficials i que s’anomena cabal comunitari (acquis communitaire). Concretament es tracta del conjunt de drets i obligacions que vinculen els estats membres de la Unió Europea i que els estats candidats han d’acceptar en entrar a formar part de la Unió. Aquest cabal comunitari s’ha convertit en un referent destacat per a tots els estats membres de la Unió Europea des del punt de vista de la legislació comunitària i també ha esdevingut una eina clau per a construir una gran base de dades terminològica multilingüe, el IATE (InterActive Terminology for Europe). La construcció del IATE ha estat possible gràcies a la feina conjunta de diferents institucions de la Unió Europea. Les incorporacions terminològiques que es fan al IATE són coordinades des de la Unitat de Coordinació Terminològica (TermCoord) del Parlament Europeu. Aquesta base de dades va veure la llum l’any 2004, moment en què era únicament disponible per a les institucions europees, i a partir de l’any 2007 ja fou accessible per al públic en general. Actualment conté 1,2 milions d’entrades, té aproximadament 8 milions de termes en les 24 llengües oficials de la Unió Europea i rep una mitjana de 50 milions de consultes l’any.Read More »

Nou decret sobre traducció i interpretació jurades en català – Sever Salvador

La regulació de la traducció i la interpretació jurades en català va començar fa vint-i-cinc anys amb el Decret 87/1994. L’any 2000 es va promulgar un segon decret, el Decret 119/2000, que actualitzava l’anterior. L’actualització incloïa el doble sentit de les traduccions. Si abans era d’altres llengües al català ara s’hi deia que era d’altres llengües al català i viceversa. També s’incrementava la titulació mínima exigida per presentar-se a les proves: es passava del títol de batxiller al títol de diplomat. Si abans les proves conduïen a la consecució d’un certificat acreditatiu, ara portaven a la consecució d’una habilitació professional per exercir la traducció i la interpretació jurades. S’hi fixava el caràcter oficial de les traduccions i les interpretacions i l’obligació de certificar la fidelitat i l’exactitud de les actuacions. També s’hi explicitaven els continguts de cada prova.

Divuit anys més tard, ha calgut fer una tercera actualització, materialitzada l’any passat, concretament el 28 de juny, amb la publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (núm. 7652), de l’actual Decret 129/2018, de la traducció i la interpretació jurades. Són dues les raons que motiven la modificació del decret anterior, el de l’any 2000:

  • L’adequació a la nova estructura i configuració de la formació universitària en traducció i interpretació, d’acord amb els criteris de l’espai europeu d’educació superior (estudis de grau actuals versus estudis de llicenciatura) i el sistema europeu de transferència de crèdits (crèdits ECTS —European Credit Transfer System— versus crèdits BOE). Dos sistemes de crèdits diferents.

Cal recordar que la principal via d’accés a l’habilitació per a la traducció o la interpretació jurades és l’homologació dels estudis universitaris, alhora que es constatava que el Decret 119/2000 no permetia habilitar les persones que tenien un grau universitari. Tenint en compte que el Decret 119/2000 considerava els títols de llicenciatura i els crèdits BOE (un crèdit BOE era equivalent a 10 hores lectives; un crèdit ECTS són 25 hores repartides entre hores lectives, de tutoria i de feina individual), amb el nou decret es van establir, d’acord amb les universitats, els requisits específics actuals per a l’habilitació de les persones que posseeixen títols oficials de grau.Read More »

Polítiques de traducció i interpretació contra la glotofòbia – Esther Monzó

 

descargaL’onada migratòria de caràcter global, que afecta tant immigrants com refugiats, ha despertat preocupació arreu del món. A Europa,[1] Austràlia i els Estats Units, l’origen ètnic, lingüístic i cultural dels migrants ha provocat intensos debats sobre els beneficis i els costos de la diversitat creixent i el risc que les fronteres obertes plantegen a les identitats i les economies[2] nacionals. Les incerteses provocades per les ramificacions culturals, econòmiques i de seguretat de la immigració han causat inquietuds decisives en el vot favorable al Brexit al Regne Unit i han esdevingut una basa que juguen els partits populistes de dreta, particularment a Europa, per aconseguir un suport creixent.[3]

Una enquesta del Pew Research Center[4] demostra que, més enllà del lloc de naixement, l’acceptació dels individus com a ciutadans i residents d’un país depèn de la llengua que parlen. Aquesta és la percepció del 77% dels habitants d’Europa (62% dels habitants de l’Estat espanyol), el 70% dels habitants del Japó i dels Estats Units, el 69% dels australians i el 59% dels canadencs. Aquestes actituds, que poden servir de guia per a les polítiques d’integració, també revelen una qüestió preocupant: la glotofòbia impera arreu del món. La discriminació de les persones per raó de la llengua que parlen (verbal o de signes) és un biaix cognitiu del qual no escapen ni els ciutadans ni les estructures institucionals, particularment en els àmbits de l’educació i la justícia.[5] L’esperit d’equitat i d’unió que defensen les institucions internacionals i la legislació en matèria de drets humans[6] requereix una actuació decidida per contrarestar la discriminació basada en la llengua.Read More »

Les obres de referència general per a la correcció i la traducció de textos – Josep M. Mestres i Mireia Trias

No fa gaires dècades, els correctors es formaven «en contacte» amb d’altres de més experts, que els ensenyaven i els esmenaven quan convenia perquè poguessin adquirir l’expertesa necessària per a esdevenir, al seu torn, mentors de correctors novells.

Actualment, els màsters i els cursos de postgrau que imparteixen les universitats i altres institucions públiques i privades d’arreu dels Països Catalans contribueixen a la formació teòrica i pràctica dels nous professionals de la correcció, ja que els graus universitaris de lingüística, filologia o traducció no proporcionen encara els coneixements específics per a assolir aquesta destresa.Read More »