La llengua crea l’entorn i l’entorn crea la llengua”

Carme Junyent
Lingüista, Creu de Sant Jordi 2019

“Les paraules se m’entortolliguen a les mans. Em costa de desprendre-me’n.
Se m’amoroseixen entre els dits, i es tornen dolces.”

Montserrat Abelló
Poeta

El passat 8 de novembre es va signar al Parlament un conveni per elaborar un diccionari terminològic de l’activitat parlamentària. Hi treballaran experts de les institucions signatàries, Govern i Parlament, assessorats pel Consorci TERMCAT, i en resultarà una obra de consulta dels quatre-cents termes més freqüents de l’àmbit parlamentari, amb les formes equivalents en aranès, castellà, francès i anglès. Es presentarà el 2020 com a eina per potenciar l’ús correcte del llenguatge especialitzat de l’entorn parlamentari.

El Parlament de Catalunya és on rau la sobirania del poble català, és el centre de la vida política, on es debaten els afers públics que afecten el dia a dia dels ciutadans, i és on s’ha de poder dialogar i parlar de tot. L’activitat que hi està relacionada, l’activitat parlamentària, comporta l’ús d’un llenguatge especialitzat, d’uns termes determinats, d’una terminologia pròpia que la caracteritza, i que recollirà ben aviat el Diccionari terminològic de l’activitat parlamentària, una obra de consulta que es posarà a l’abast de tothom, gràcies al conveni que el passat 8 de novembre es va signar al Parlament. Aquest conveni va segellar el compromís entre el Parlament, el Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència —competent pel que fa a les relacions amb el Parlament dins del Govern— i el Consorci TERMCAT d’elaborar i editar aquest diccionari amb els equips d’especialistes respectius. Fins ara podem consultar dues eines bàsiques sobre l’activitat parlamentària: el glossari del Parlament, en línia, i el glossari de relacions Govern-Parlament, també en línia, però a partir del 2020 disposarem d’aquest diccionari terminològic especialitzat més complet.

Efectivament, mentre el Parlament i el Departament escolliran els termes que hi han de figurar i s’encarregaran de definir-los amb els equips d’especialistes propis —principalment lingüistes i juristes—, el Termcat prestarà assessorament metodològic i farà la revisió terminològica final del diccionari.

L’objectiu d’aquest diccionari, que s’editarà en paper i en línia, és el de contribuir a divulgar el treball parlamentari, d’una banda, i afavorir l’ús correcte del llenguatge especialitzat de l’entorn parlamentari, de l’altra. És a dir que ha de servir per resoldre els dubtes del públic en general i perquè els agents que intervenen en aquesta activitat parlamentària tinguin un coneixement més precís dels termes que utilitzen. Per tant, el diccionari s’adreçarà a un públic expert, com els professionals de l’àmbit parlamentari o del món acadèmic, i també al gran públic per acostar el Parlament a tots els ciutadans.

En total, aquesta obra aplegarà al voltant de quatre-cents termes, i completarà la família de diccionaris de la col·lecció “Diccionaris en línia” disponibles al web del TERMCAT i dedicats a diversos àmbits d’especialitat, que comprèn fins a cent quaranta títols. Una família de diccionaris ehttp://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/specialitzats que ja compta, per exemple, amb el Diccionari de relacions internacionals, presentat a principis del 2019, en el qual també va participar el Departament d’Exteriors. Aquesta col·lecció s’ampliarà en el futur amb el Diccionari d’expressions i locucions llatines de l’àmbit parlamentari, elaborat pels serveis tècnics del Parlament, en col·laboració amb el Termcat.

Què recollirà el Diccionari de l’activitat parlamentària?

Pel que fa al contingut, el Diccionari serà un recull exhaustiu dels termes més freqüents de l’activitat parlamentària, amb les definicions corresponents i les formes equivalents en occità aranès, castellà, francès i anglès.

A banda de les equivalències en les llengües oficials, castellà i occità aranès, seran també molt útils les equivalències en anglès i en francès, per la presència creixent del Parlament en l’àmbit internacional. Cal fer avinent, en aquest sentit, que el Parlament participa en l’Assemblea Parlamentària de la Francofonia (APF), i n’és observador des del 2008, a banda dels molts vincles de Catalunya amb la societat francòfona.

El Diccionari inclourà terminologia repartida en quatre àmbits: l’organització i el funcionament del Parlament (amb denominacions com ara admissió a tràmit,  rèplica,  contrarèplica, crida a l’ordre, quòrum d’aprovació), la funció legislativa (disposició addicional, esmena a la totalitat, ponència redactora), la funció de control i l’impuls al Govern (proposta de resolució, sessió de control) o la relació amb altres institucions (consulta prèvia, petició d’intervenció, transposició de normativa europea). A més, per la complexitat de molts dels conceptes, les definicions es podran completar amb notes exemplificadores de la pràctica parlamentària, que poden aportar matisos i expertesa a cada terme.

Una eina més de protecció i promoció de la llengua

El passat 3 de juliol, davant la Comissió parlamentària de Cultura, la consellera de Cultura va explicar els objectius i les actuacions del Departament i va situar la llengua com un dels tres eixos de la seva gestió. Va requerir la cambra perquè doti el Govern de mesures fermes i valentes per protegir i promoure la llengua catalana, quan va recordar Carme Junyent, lingüista i Creu de Sant Jordi 2019 per la seva defensa de les llengües amenaçades com el català. El retrocés de la llengua catalana en determinats àmbits és molt preocupant i calen accions i eines per incidir en un millor coneixement, també en l’àmbit parlamentari. Cal pensar, per tant, que aquest projecte és un granet de sorra més en aquesta direcció.

Com va dir Rousseau, posar nom a les coses ajuda a entendre el món, i  també facilita entendre’s i dialogar, l’essència dels debats parlamentaris. Si el Parlament és el quilòmetre zero de la paraula, la casa de la paraula, creiem que és una excel·lent notícia que s’hagi posat fil a l’agulla per enllestir aquest diccionari, amb la idea d’ajudar a ser més curosos en l’ús dels termes, per ser més precisos en l’ús del llenguatge.

Ens felicitem, doncs, per la idoneïtat del futur diccionari, que aproparà la cambra catalana a la ciutadania, sobretot perquè avui el seu treball és més present en l’actualitat política i el seu lèxic s’ha estès a la nostra vida quotidiana. Una eina terminològica de referència com aquesta contribuirà a enfortir el món del parlamentarisme i també a reforçar el llenguatge especialitzat.

Roser Serra i Albert
Cap de l’Àrea d’Afers Parlamentaris Interdepartamentals del Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència

 Margarida Sanjaume i Navarro
Cap del Departament d’Assessorament Lingüístic del Parlament de Catalunya

 

Notícies relacionades:

https://www.termcat.cat/ca/actualitat/noticies/termcat-elaborara-la-terminologia-lactivitat-parlamentaria-mes-400-termes

http://exteriors.gencat.cat/ca/detalls/noticia/20191108_Conveni_TERMCAT

https://www.parlament.cat/web/actualitat/noticies/index.html?p_id=270364836