1. Apunt sobre la taula rodona que la Societat Catalana de Terminologia va organitzar el dijous 8 de maig de 2014 a l’Institut d’Estudis Catalans (Barcelona).
2. Presentació de la Societat Catalana de Terminologia.
1. Apunt sobre la taula rodona que la Societat Catalana de Terminologia va organitzar el dijous 8 de maig de 2014 a l’Institut d’Estudis Catalans (Barcelona).
La finalitat de la taula rodona organitzada per la Societat Catalana de Terminologia (SCATERM) per al passat 8 de maig era debatre sobre les modificacions dels termes en els diccionaris de llengua general, generalment fetes amb intencions polítiques, o d’algun altre tipus, i sobre les implicacions que això pot tenir. Així, es volia analitzar una qüestió lexicogràfica i terminològica des d’una perspectiva més aviat ideològica o social: la influència i la pressió exercida per certs grups sobre les denominacions dels termes, o sobre els conceptes mateixos. D’una banda, per poder donar compte de les implicacions associades a aquestes pressions –implicacions de tipus jurídic–, i, de l’altra, per veure de quina manera els termes serveixen no solament per descriure una realitat, sinó potser també per modificar-la.Llegeix més »
Títol de deute emès per la Mancomunitat el 1915. Porta la signatura d’Enric Prat de la Riba i del secretari del Consell Permanent de la Mancomunitat Lluís Sans Buigas. http://www.mancomunitatdecatalunya.cat/hisenda
La Mancomunitat de Catalunya ha passat a la història sobretot per dos motius: perquè va ser el primer organisme de govern de Catalunya escollit democràticament, i perquè va modernitzar les comunicacions, els serveis socials i les institucions culturals i educatives del país. Avui, quan es compleix el centenari de la creació de la Mancomunitat, és oportú recordar un aspecte poc conegut però igualment significatiu de la seva obra: l’ús del català a l’administració. La Mancomunitat, com veurem, ho va fer gairebé tot en català. Creada el 1914 a partir de l’agrupació de les quatre diputacions catalanes i dirigida fins el 1924 per la Lliga Regionalista, va ser la primera institució pública en la història de l’Espanya contemporània que va tenir el català com a llengua habitual. A les línies que segueixen explico quina va ser la presència del català a la Mancomunitat. Les dades que presento provenen del llibre La Lliga Regionalista i la llengua catalana, 1901-1924, que vaig publicar el 2006.
Títols de deute i llibres de text
El 1917 l’escriptor Lluís Nicolau d’Olwer va publicar a la revista Ofrena un article en motiu de la mort d’Enric Prat de la Riba, el primer president de la Mancomunitat. L’article, titulat “Del que en Prat de la Riba ha fet per la llengua catalana”, destacava el fet que, gràcies en part a Prat de la Riba, “el català i no cap altra llengua ha estat la usada sempre en els treballs previs i en el funcionament de la Mancomunitat de Catalunya”. El català va ser, en efecte, la llengua de treball dels òrgans de govern, les oficines, els serveis i les escoles de la Mancomunitat. A les sessions de l’Assemblea i del Consell Permanent de la Mancomunitat, la majoria de diputats i consellers van fer les seves intervencions en català. Les actes i els acords d’aquestes sessions es van escriure també en català. Així mateix, la Mancomunitat va redactar en català la correspondència, els anuncis destinats a la premsa, els rètols de les seves dependències i edificis i fins i tot els títols de deute públic. Cal recordar, per cert, que els títols de deute de la Mancomunitat, tot i estar en català, eren acceptats per les borses espanyoles i pel Banc d’Espanya.Llegeix més »
El 21 de febrer de 2014 va tenir lloc a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona una jornada prou singular. Amb el títol de La territorialitat lingüística, quatre investigadors japonesos van exposar i debatre davant d’un públic d’estudiants i d’especialistes una sèrie de qüestions relacionades amb la relació entre llengua i territori. La singularitat de la Jornada, coorganitzada pel Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA) de la Universitat de Barcelona i la Universitat de Kioto, tenia com a mínim dues dimensions. La primera, el fet que els ponents fossin quatre acadèmics japonesos, circumstància no especialment freqüent, si més no en l’àmbit de la lingüística, i que va motivar la presència institucional de la Dra. Àngels Pelegrin, vicerectora de Política Internacional per Àsia Oriental. La segona, que les llengües utilitzades, tant en les ponències com en els debats, van ser l’occità, el francès, el català, l’esperanto i el japonès. L’organització comptava amb un traductor consecutiu de l’esperanto al català, l’esperantista Ferriol Macip, i el professor Noboyuki Tukahara, un dels ponents i organitzador de l’acte per part de la Universitat de Kioto, es va encarregar de la traducció consecutiva japonès-català i català-japonès.Llegeix més »
Europe’s leading regional or minority language organisation, the European Language Equality Network, will be holding its Steering Committee meeting in Valencia on Saturday May 24th
The meeting will be hosted by Acció Cultural del País Valencià (ACPV) and gathers the leading advocacy organisations for regional or minority languages from across Europe.Llegeix més »
El passat 24 d’abril es van celebrar a la Universitat Pompeu Fabra les Primeres Jornades de Variació i Lingüística Forense en honor a M. Teresa Turell, catedràtica d’aquesta universitat, per recordar-la en el primer aniversari de la seva mort.
L’acte d’homenatge va tenir dues parts clarament diferenciades: al matí, un acte acadèmic, i a la tarda, l’acte institucional.
L’acte acadèmic es va centrar en els dos principals àmbits de recerca de la Dra. Turell: la sociolingüística de la variació, d’una banda, i la lingüística forense, de l’altra. De fet, es tracta de dos mons molt interrelacionats, ja que tant la sociolingüística de la variació com la lingüística forense analitzen la variació en l’ús de la llengua. Llegeix més »
1. Apunt sobre la taula rodona que la Societat Catalana de Terminologia va organitzar el dijous 8 de maig de 2014 a l’Institut d’Estudis Catalans (Barcelona).
