Autor: xarxes

Un nou recurs digital al servei de la terminologia jurídica: el Diccionari de dret administratiu – Ona Domènech

xarxes1 comentari

La col·lecció Diccionaris en Línia del TERMCAT inclou, des de principis d’any, el Diccionari de dret administratiu, una obra lexicogràfica que conté prop de 1.300 termes amb la definició i notes explicatives en català, equivalents en castellà i àrea temàtica. Es tracta de la versió en línia de l’obra en paper que, amb el mateix nom, va ser publicada el novembre del 2013 pel Departament de Justícia, que n’és el coautor juntament amb el TERMCAT.

L’estructura general del diccionari és completa i exhaustiva: a banda del cos central, que recull el conjunt de termes ordenats alfabèticament a partir de les denominacions catalanes, hi trobem un índex alfabètic en castellà, que permet accedir als termes a partir de les denominacions en aquesta llengua, i també una introducció, que n’exposa els propòsits, l’estructura i els criteris d’elaboració; una taula de les abreviacions utilitzades en el diccionari; l’arbre de camp, que en delimita l’abast temàtic, i la bibliografia consultada per elaborar-lo.Llegeix més »

Diversitat cultural i lingüística a la península ibèrica: XVI Forum for Iberian Studies a la Universitat d’Oxford – Marina Massaguer

xarxesDeixa un comentari

Els passats dies 20 i 21 de març va tenir lloc la setzena edició del Forum for Iberian Studies a la Taylor Institution de la Universitat d’Oxford, amb la diversitat lingüística i cultural a la Península com a eix vertebrador. Al llarg de dos dies una quarantena de participants van exposar les seves recerques en qüestions que van des del multilingüisme i la planificació lingüística fins a l’ensenyament de llengües, passant per literatura i les migracions.

Entre els ponents plenaris del FIS, van destacar Joan Pujolar (UOC), que va impartir la conferència “New speakers: profiles, attitudes and practices in the Iberian peninsula”, i Daniel Cassany (UPF), que va oferir la ponència “Apropiación y usos de la escritura latina en contextos plurialfabéticos”.

Pujolar va definir, en primer lloc, el concepte “new speakers”: “individuals with little or no home or community exposure to a minority language but who instead acquire it through immersion or bilingual educational programs, revitalization projects or as adult language learners” (O’Rouke, Pujolar i Ramallo, 2015, en premsa). Tot seguit, va oferir una perspectiva ibèrica sobre aquest concepte i va analitzar el significat i les connotacions −més aviat positives i més aviat negatives, respectivament− dels termes neofalantes, per als nous parlants de gallec, i d’euskaldunberri, per als d’euskera, així com les motivacions d’aquests nous parlants per adoptar una llengua que no és la que van adquirir durant la infantesa.

Tot seguit, el ponent es va centrar en el cas català. Entre les dades que va oferir, en va destacar una: en l’actualitat el 41,6% de parlants de català no són natius. En el cas català, el perfil d’aquests nous parlants és molt divers: fills de parlants natius d’espanyol, espanyols procedents de diverses regions de l’Estat, residents de la UE, migrants d’una multiplicitat de països. Llegeix més »

La Mancomunitat de Catalunya i el català: el conflicte de l’oficialitat lingüística al règim de la Restauració borbònica – Daniel Escribano

xarxesDeixa un comentari

El concepte d’oficialitat lingüística fou introduït pel catalanisme a la dècada de 1880 com a expressió sintètica de les reivindicacions de l’ús de la llengua catalana a tots els àmbits socials i, en particular, als de caràcter administratiu. Posteriorment, començà a aparèixer de manera reactiva en normes jurídiques de rang inferior (la primera de les quals fou l’Ordre reial de 19 de desembre de 1902), en què hom pressuposava una inexistent declaració prèvia d’oficialitat del castellà, la qual no arribà fins a la Constitució de la República de 1931 (art. 4), en aquest cas, com a reacció al règim d’oficialitat previst al Projecte de l’Estatut de Catalunya, aprovat per la Diputació provisional de la Generalitat, el 14 de juliol de 1931, i avalat en referèndum pel poble masculí de Catalunya, el 2 d’agost.Llegeix més »

Minories lingüístiques? – Elvira Riera

xarxesDeixa un comentari

El dia 12 de març François Rocher, professor de ciències polítiques de la Universitat d’Ottawa, va pronunciar a l’Institut d’Estudis Autonòmics (IEA) la conferència Secessió i drets lingüístics de les minories: la perspectiva Canadà/Quebec. Aquesta conferència s’emmarca en el cicle de sessions del Fòrum sobre el dret a decidir organitzades per l’IEA.

La seva exposició, sistemàtica i detallada, va resseguir com la minoria anglòfona quebequesa, ja definida com a minoria nacional en la constitució federal canadenca de 1867, té reconeguts no sols el dret d’accés als serveis públics en anglès, sinó també el control de les seves pròpies institucions educatives, sanitàries, socials i culturals anglòfones. Llegeix més »

La regulació lingüística de la LOMCE: i ara, la via legislativa – Eva Pons

xarxes1 comentari

Sobre la ideologia lingüística que inspira la Ley orgánica 8/2013, de 9 de diciembre, de mejora de la calidad educativa (LOMCE) no calen gaires consideracions, ja que el ministre d’Educació, Cultura i Esport, J.I. Wert Ortega, l’explicitava a finals de 2012 en seu parlamentària: «españolizar a los alumnos catalanes» (Diari de Sessions del Congrés dels Diputats núm. 64, de 10 d’octubre de 2012). Des de llavors, la idea d’assimilacionisme cultural i lingüístic ha dominat el debat polític i social sobre la Llei. Ara bé, quin és el contingut concret de la regulació lingüística de la LOMCE? En què modifica o altera la regulació preexistent? Com es relaciona la Llei amb els darrers pronunciaments judicials sobre el model lingüístic educatiu de Catalunya (vegeu l’apunt en el blog de M. Corretja)? Tractarem de respondre, sintèticament, aquestes qüestions.

La LOMCE es presenta formalment com una reforma de la preexistent Ley orgánica 6/2006, de 3 de mayo, de Educación (en endavant, LOE), a més d’afectar aspectes concrets d’altres lleis educatives i de la de finançament autonòmic. Malgrat això, les modificació introduïdes a la LOE impliquen un capgirament en la concepció d’aspectes bàsics del model educatiu. En són exemples el buidament de les funcions decisòries dels consells escolars o l’erosió del caràcter inclusiu del sistema, en preveure que als 15 anys es derivin els alumnes que no mostrin les capacitats necessàries cap a la nova formació professional bàsica. Llegeix més »