Autor: xarxes

Simposi Internacional sobre Drets Lingüístics i Cohesió Social – Ma Jesús Larios

xarxes1 comentari

El Síndic de Greuges de Catalunya organitza un Simposi Internacional sobre Drets Lingüístics i Cohesió Social en Societats Plurilingües, que tindrà lloc a Barcelona el mes de març, emmarcat en els actes de commemoració del Tricentenari que organitzen la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona.

Aquest Simposi s’organitza en col·laboració amb l’Associació Internacional de Comissionats de Llengua, que, en el mateix context, celebra a Barcelona la Conferència inaugural de l’Associació. El Simposi tindrà lloc els dies 19 i 20 de març i la Conferència, el 21 de març.

La missió de l’Associació Internacional de Comissionats de Llengua és fomentar i promoure la igualtat, la diversitat i els drets lingüístics arreu del món i assistir els comissaris de llengua perquè puguin acomplir la seva tasca amb els màxims nivells de professionalitat. L’Associació va ser constituïda a Dublín el maig de 2013 i està composta per comissaris de llengua i per defensors d’arreu del món. Actualment, els seus membres són representants nacionals i regionals del Canadà (Nova Brunswick, Ontario, Nunavut i Territoris del Nord-oest), Irlanda, Gal·les, Catalunya, Kosovo, Sud-àfrica i Sri Lanka. Està presidida pel comissari del Canadà, Graham Fraser.Llegeix més »

L’accés als textos legislatius consolidats en llengua catalana – Mireia Capdevila i Agustí Pou

xarxes2 comentaris

La versió oficial dels textos legislatius sovint acaba fragmentada a causa de les modificacions parcials de les lleis. Per aquest motiu cada cop més els estats publiquen les anomenades «versions consolidades», que no són oficials però mostren coherentment la legislació aplicable en un moment concret. En aquest apunt parlem de la situació d’aquesta eina d’informació jurídica en llengua catalana.

L’accés als textos legislatius consolidats

«La ignorància de les lleis no excusa de complir-les». Aquest principi jurídic posa en relleu la càrrega que recau sobre el ciutadà de conèixer el dret o, més ben dit, la inexistència del dret a desconèixer-lo. En un estat democràtic de dret, però, indica també la necessitat que el poder públic disposi dels mecanismes de publicitat idonis perquè la ciutadania pugui conèixer de la manera més clara possible els drets i els deures que l’ordenament jurídic estableix (article 9.3 de la Constitució espanyola).Llegeix més »

L’oportunitat de València – Josep A. Mas

xarxes2 comentaris

Durant les darreres setmanes s’ha parlat i s’ha escrit molt sobre l’ofensiva contra el català que estan duent a terme els governs central, balear i valencià, tots del Partit Popular. A més d’aquesta resposta mediàtica, també la major part d’institucions no governamentals i molts sectors de l’anomenada societat civil l’han contestada amb força. En el cas valencià, fins i tot hem pogut sentir veus fins ara aliades sense matisos del nacionalisme espanyol conservador. Qui signa aquestes línies voldria que serviren de modest homenatge a la resistència lingüística valenciana d’ara i, sobretot, de sempre. En el terreny més pragmàtic, cal confiar que alguna de les interpretacions i sobretot de les propostes d’articulació discursiva del present apunt els/ens puguen ser d’alguna utilitat.Llegeix més »

Homologació europea dels certificats de llengua – Montserrat Serra

xarxesDeixa un comentari

Des d’aquest mes de gener les proves oficials de català de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya ja estan del tot adaptades al Marc Europeu Comú de Referència per a les llengües: aprendre, ensenyar, avaluar. (MERC). Aquest és un document elaborat pel Consell d’Europa que estableix les bases d’un sistema europeu comú d’aprenentatge i avaluació de llengües. El Marc proporciona unes bases comunes per a la descripció d’objectius, continguts i mètodes per a l’aprenentatge de llengües, de manera que els cursos, els programes i les qualificacions expliciten d’una manera exhaustiva el que han d’aprendre a fer els aprenents de llengua a l’hora de comunicar-se i quins coneixements i habilitats han de desenvolupar per ser capaços d’actuar de manera efectiva. La descripció també inclou el context cultural en què s’utilitza la llengua.Llegeix més »

La France entame la procédure de ratification de la Charte européenne des langues régionales ou minoritaires – Eneritz Zabaleta

xarxes1 comentari

En votant, le 28 janvier dernier, la proposition de loi constitutionnelle visant à autoriser la ratification de la Charte européenne des langues régionales ou minoritaires, la France vient d’entamer le processus de ratification de la Charte. Adoptée le 5 novembre 1992 par le Conseil de l’Europe, et signée par la France le 7 mai 1999, le processus de ratification de la Charte européenne a vécu un processus long et périlleux. Par ce vote à l’Assemblée nationale, la France rouvre un dossier qui semblait clos après le refus présidentiel de ratifier cette Charte en 1999. Toutefois, cette nouvelle voie envisagée par la France pose question, et l’avenir du processus de ratification est encore entouré de doutes et d’interrogations.

La France et la Charte

La procédure de ratification par la France de la Charte a été, à plusieurs égards, un chemin semé d’embuches. Le 7 mai 1999, le Gouvernement de Lionel Jospin avait décidé de signer la Charte, et d’entamer ainsi le processus de sa ratification, étape indispensable pour qu’un Traité international pénètre le droit interne et commence à produire des effets juridiques au niveau national.Llegeix més »