Autor: xarxes

Conseqüències de la política lingüística de l’Estat espanyol per a les empreses catalanes – Abel Carretero i Josep Vidal

xarxesDeixa un comentari

Durant la transició al règim democràtic a l’Estat espanyol, Catalunya va reivindicar el reconeixement i el ple exercici de la seva identitat a través de les diverses possibilitats que el canvi de sistema polític oferia; una identitat —la catalana— que troba en la llengua un dels seus elements més característics, singulars i, segurament, decisius i fonamentals per a la cohesió social.

Ara bé, en paraules del Síndic de Greuges de Catalunya, a l’Estat espanyol «[…] tenim un marc legal en matèria lingüística que atorga una preeminència al castellà pel fet de ser llengua oficial a tot el territori estatal i alhora una preeminència a Catalunya de la llengua catalana pel fet de ser declarada llengua pròpia […]».[1]

L’evident importància de la llengua en el món actual sumada al marc lingüístic legal de l’Estat espanyol fa que hi hagi un gran volum legislatiu quant a llengües en diferents àmbits, sectors entre els quals hi ha el socioeconòmic. En aquest sentit, la majoria de governs —siguin d’on siguin— intenten protegir i fomentar la seva llengua i crear una regulació lingüística prou potent i específica per tal de defensar-la i enfortir-la en el màxim nombre d’àmbits i sectors possibles.Llegeix més »

Les darreres invectives contra el model lingüístic de l’escola catalana: tocat i a punt d’enfonsar-se – Joan Ridao

xarxesDeixa un comentari

Les dues sentències del Tribunal Suprem (TS), de 23 i 28 d’abril de 2015, relatives a sengles procediments iniciats per alguns pares contra el model lingüístic educatiu a Catalunya, confirmen la posició adoptada abans pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) –arran de l’incident d’execució de dues sentències del mateix TS de 2010– que fixava en un 25% el nombre d’hores lectives a impartir en castellà en l’àrea, matèria o assignatura lingüística corresponent al seu aprenentatge i, com a mínim, en una altra àrea, matèria o assignatura no lingüística troncal o anàloga.

El més rellevant és que aquestes sentències afirmen que la llengua castellana és «també vehicular a Catalunya», a més d’obligar la Generalitat de Catalunya a adoptar les mesures pertinents per complir les resolucions del TSJC en què es rebutjava el sistema d’atenció individualitzada en llengua castellana que preveu l’article 11 de la Llei d’educació de Catalunya (LEC), amb l’argument que genera una «situació de discriminació pràcticament idèntica a la separació en grups per raó de la llengua habitual».Llegeix més »

El euskera y su momento – Imanol Miner Aristizabal

xarxesDeixa un comentari

El objetivo de este artículo es acercar al lector información sobre aspectos relacionados con el proceso de normalización lingüística en el territorio del euskera o Euskal Herria. Lejos de pretender mostrar un retrato completo y exacto del proceso en el que estamos inmersos, me conformaré con que la información que expondré a modo de flash, ayude al lector a ampliar su visión respecto al euskera y su país.

En los territorios pertenecientes actualmente a los estados español y francés, tras el letargo de ambas posguerras, hace ya algo más de cincuenta años que se inició la construcción de los pilares en los que se basa el actual proceso de revitalización del euskera. En la parte peninsular del país, la Constitución del 1978, así como las nuevas legislaciones de la Comunidad Autónoma Vasca y Navarra, supuso más que una oficialidad equitativa, la previa y necesaria apertura y tolerancia hacia el euskera en sus nuevos ámbitos de uso y conocimiento, cuyas consecuencias no pasan desapercibidas:

–          Según los datos de la V. Encuesta Sociolingüística, la población de 16 años o más en Euskal Herria es de 2.649.000 habitantes, de los cuales el 27 % es bilingüe, el 14,7 % bilingüe pasivo y el 58,3 % monolingüe o no vascoparlante. Por lo tanto, actualmente hay 714.000 personas bilingües en Euskal Herria.

–          En los últimos 20 años, entre 1991-2011, la cantidad de bilingües ha crecido en 185.600 hablantes y la cantidad de monolingües no vascoparlantes se ha reducido en 140.239 hablantes.

–          La enseñanza en euskera es cada vez más la opción elegida por los padres tanto en los sistemas educativos del País Vasco peninsular (incluyendo Navarra) cómo del continental.Llegeix més »

Claiming the right: Notes on the Welsh Language Measure 2011 – Patrick Carlin

xarxesDeixa un comentari

When is a right a right?

This question, of course, will not find a ready solution here. However, its mere asking may help with getting to grips with the implications of the Welsh Language Measure of 2011 (WLM) for language policy in Wales (see here). This blog entry is a brief sketch of the current situation following the passing of the WLM, with some further thoughts on the ramifications of this piece of legislation for wider relationships between language use, governance in the UK and the claims for linguistic justice we make as citizens.

As a result of the WLM, fruit of a Welsh Labour/Plaid Cymru coalition government between 2007-11 (see here), government language policy in Wales has morphed from straddling both a promotional and quasi-regulatory model, mediated through the language schemes mechanism of the Welsh Language Act 1993 (see here and here), to a fuller and more uniform regulatory model with enhanced democratic accountability residing in both the Welsh executive and legislature.Llegeix més »

La política lingüística neoliberal de la Unió Europea: una tendència creixent – Vicent Climent-Ferrando

xarxesDeixa un comentari

Durant les darreres dues dècades, i amb especial intensitat durant els anys més durs de la crisi econòmica actual, hem assistit a la progressiva hegemonització d’un model de societat, el model neoliberal, en què la gestió de tot allò públic passa a mans privades amb la idea d’una gestió més eficaç dels serveis públics. «Menys Estat, millor Estat» afirmaven grans defensors d’aquest model, com ara Margaret Thatcher o François Mitterrand.

Aquesta ideologia procedent de la política econòmica té uns efectes cada cop més explícits en la concepció de la política lingüística de la Unió Europea que, sovint, marca les línies de treball que han de seguir els seus estats membres. Durant els darrers deu anys, observem un enfocament marcadament utilitarista de les llengües, en què es potencien cada cop més les grans llengües hegemòniques i es prioritza el seu valor econòmic i la seva utilitat per al món de l’empresa i del comerç. Només cal citar l’estudi ELAN de 2006, estudi pioner a Europa sobre els efectes econòmics derivats de la manca de competències lingüístiques a Europa (estudi elaborat també a Catalunya a través de l’ELAN.CAT); el Fòrum Empresarial sobre Multilingüisme del 2008, iniciativa creada per la Comissió Europea perquè les empreses europees prenguessin consciència de la importància de les llengües per al món dels negocis; Les llengües fan negoci o La guia lingüística per a les empreses europees de 2011. Són alguns dels exemples que demostren aquest enfocament utilitarista de les llengües, concebudes gairebé exclusivament com a béns –commodities –, en què només se’n potencia el valor econòmic i es bandegen altres funcions, com ara la identitària o la de cohesió social, entre d’altres.Llegeix més »