Dues sentències recents del Tribunal Suprem de 23 i 28 d’abril de 2015 han posat fi a dos dels procediments judicials iniciats fa gairebé una dècada per alguns pares contra el model d’escola catalana. Les sentències avalen la posició del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que, en una decisió sorprenent i després de reconèixer que la determinació de la proporció d’ús de castellà com a llengua vehicular correspon a l’Administració educativa (és a dir, a la Generalitat), va substituir aquesta decisió en dues interlocutòries tot fixant la “presència mínima del castellà com a llengua vehicular en el curs i classe on el fill o filla del recurrent segueix els seus estudis, en un 25% de les hores efectivament lectives, havent-se d’impartir en aquesta llengua oficial l’àrea, matèria o assignatura lingüística corresponent al seu aprenentatge i al mateix temps, com a mínim, una altra àrea, matèria o assignatura no lingüística curricular de caràcter troncal o anàloga.”Llegeix més »
Autor: xarxes
La sociolingüística catalana entre la recerca i l’acció – Joan Pujolar
La Societat Catalana de Sociolingüística celebrà durant el 2014 el 40è aniversari del que es considera el seu acte fundacional, que fou la presentació del Grup Català de Sociolingüística al VIII Congrés Mundial de Sociologia de Toronto a l’agost de 1974. Fou una efemèride que no féu gaire soroll enmig de la multitud de commemoracions i mobilitzacions d’aquell any. Amb tot, tingué uns continguts que val la pena repassar per entendre els canvis que s’han produït al nostre país durant aquests anys en els camps de la ciència, la llengua i la cultura. En aquest apunt expliquem molt sintèticament la història de la sociolingüística a casa nostra i el contingut dels diversos actes que es realitzaren amb motiu de la celebració.Llegeix més »
Estudi sobre la presència de les llengües en les converses al carrer, Barcelona 2012 – Albert Fabà i Anna Torrijos
La Direcció General de Política Lingüística i el Centre de Normalització Lingüística de Barcelona han analitzat la llengua de les converses als principals eixos comercials dels districtes de Barcelona. El resultat permet conèixer la variabilitat d’usos lingüístics a diversos carrers de Barcelona en funció d’una sèrie de variables observades. La metodologia que s’ha utilitzat és l’observació i el registre de la llengua de les persones que parlen pel carrer. El nombre total d’itineraris van ser 11, que responen als principals eixos comercials dels districtes de Barcelona, i el d’audicions, per tant, d’observacions anotades, ha estat de 3.940. Aquest nombre d’observacions varia des de les 520 (Raval) a les 233 (Muntaner), depenent de la quantitat de persones que hi transiten.
Llegeix més »
Aragó: el procés conservador per eradicar el català i l’aragonès de la legislació – José Ignacio López Susín i Natxo Sorolla
La llengua catalana i la llengua aragonesa van ser llengües de la Cancelleria de la Corona d’Aragó durant segles. Però el procés d’homogeneïtzació castellana que va tenir lloc a Aragó les va apartar de l’ús públic. El castellà va anar penetrant també en els usos privats i, en el cas de l’aragonès, el va fer retrocedir territorialment fins a les àrees pirinenques.
Amb l’obertura política postfranquista, l’Estatut d’Autonomia d’Aragó (1982) va reconèixer certa diversitat lingüística interna, però sense definir la natura del que es protegia i fent-ne un mandat abstracte. Amb el text constitucional de rerefons, l’Estatut d’Autonomia mencionava només l’existència de “diversas modalidades lingüísticas de Aragón”, de les quals declarava que “gozarán de protección, como elementos integrantes de su patrimonio cultural e histórico”. Llegeix més »
Les cavalls en perill d’extinció. Comentari al Diccionari de llengües del món – Ignasi Badia i Capdevila
Es pas vengut a degun l’idèa de tombar cap de catedrala. Nòstra lenga es mai qu’una catedrala. Alara donc perqué son tantes que s’afanan per la desboselar…
(Joan Bodon, Lo libre dels grands jorns)
Amb les dades recollides per a un projecte que l’extinta Casa de les Llengües havia dut a terme amb el Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA), de la Universitat de Barcelona, i el Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (Ciemen), s’ha confegit el Diccionari de llengües del món del TERMCAT, una nova eina per difondre el coneixement de la diversitat lingüística que, en canvi d’algun punt feble, en presenta uns quants de forts d’interès més que notable i suscita, inevitablement, alguna reflexió al voltant del futur del patrimoni lingüístic mundial.Llegeix més »