Els anys 2018 i 2019, la Conselleria de Justícia, Interior i Administració Pública (anteriorment, Conselleria de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques) de la Generalitat Valenciana va signar, amb la Universitat Jaume I, dos plans anuals per finançar la formació especialitzada en gènere del personal al servei de la Conselleria, inclòs l’estudiantat amb interès per treballar, en un futur, com a agents contra la violència de gènere en les administracions. En el marc d’aquesta col·laboració, va tenir lloc, entre l’11 d’octubre i el 8 de novembre de 2019, el curs “La violència de gènere: Comunicar i jutjar amb perspectiva de gènere”.Llegeix més »
Categoria: llenguatge jurídic
El Diccionari de l’activitat parlamentària – Roser Serra i Margarida Sanjaume
La llengua crea l’entorn i l’entorn crea la llengua”
Carme Junyent
Lingüista, Creu de Sant Jordi 2019
«Les paraules se m’entortolliguen a les mans. Em costa de desprendre-me’n.
Se m’amoroseixen entre els dits, i es tornen dolces.»
Montserrat Abelló
Poeta
El passat 8 de novembre es va signar al Parlament un conveni per elaborar un diccionari terminològic de l’activitat parlamentària. Hi treballaran experts de les institucions signatàries, Govern i Parlament, assessorats pel Consorci TERMCAT, i en resultarà una obra de consulta dels quatre-cents termes més freqüents de l’àmbit parlamentari, amb les formes equivalents en aranès, castellà, francès i anglès. Es presentarà el 2020 com a eina per potenciar l’ús correcte del llenguatge especialitzat de l’entorn parlamentari.
El Parlament de Catalunya és on rau la sobirania del poble català, és el centre de la vida política, on es debaten els afers públics que afecten el dia a dia dels ciutadans, i és on s’ha de poder dialogar i parlar de tot. L’activitat que hi està relacionada, l’activitat parlamentària, comporta l’ús d’un llenguatge especialitzat, d’uns termes determinats, d’una terminologia pròpia que la caracteritza, i que recollirà ben aviat el Diccionari terminològic de l’activitat parlamentària, una obra de consulta que es posarà a l’abast de tothom, gràcies al conveni que el passat 8 de novembre es va signar al Parlament. Aquest conveni va segellar el compromís entre el Parlament, el Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència —competent pel que fa a les relacions amb el Parlament dins del Govern— i el Consorci TERMCAT d’elaborar i editar aquest diccionari amb els equips d’especialistes respectius. Fins ara podem consultar dues eines bàsiques sobre l’activitat parlamentària: el glossari del Parlament, en línia, i el glossari de relacions Govern-Parlament, també en línia, però a partir del 2020 disposarem d’aquest diccionari terminològic especialitzat més complet.Llegeix més »
Aproximació a l’estat actual del llenguatge judicial — Mercè Ferrer i José Francisco Escudero
“No veiem el món tal com és, veiem el món tal com som”
(Talmud)
La Sra. Maria ha estat citada al jutjat de pau del seu poble perquè li ha arribat una comunicació procedent d’un jutjat d’instrucció. El funcionari li diu: “Bon dia, Sra. Maria, ens ha arribat un exhort del jutjat d’instrucció per tal de fer-li oferiment d’accions, en el procediment obert de diligències prèvies, per si es vol personar a la causa amb advocat i procurador, caldrà que demani cita per fer una compareixença apud acta i la citarem al jutjat perquè la visiti el forense”.
La Sra. Maria no sap què és un exhort, unes diligències prèvies, un oferiment d’accions, una causa, ni tampoc una compareixença apud acta. Ella va tenir una topada amb el cotxe i es va fer mal al coll, i després d’uns mesos, es troba en aquesta situació.
Els professionals del dret ens expressem amb un llenguatge molt tècnic, gairebé científic, respecte del llenguatge que utilitza de manera no formal la resta de la societat. Igualment, aquest tipus de llenguatge existeix en altres col·lectius o professions, com ara els metges o els biòlegs, que també s’expressen en un estil tècnic o científic en l’àmbit de la seva professió. En el llenguatge jurídic s’utilitzen alguns vocables arcaics com ara, en castellà, “suplico” o “otrosí”, un estil molt retòric i algunes frases fetes o paraules que provenen del llatí i que emprem per donar nom a figures jurídiques, com ara el nasciturus, o bé a situacions legals com ara presumpció iuris tantum, compareixença apud acta, habeas corpus, entre molts d’altres.Llegeix més »
Comunicación clara en el Ayuntamiento de Madrid: una transformación para la ciudadanía – Marc Bayés
En julio de 2017 el Ayuntamiento de Madrid inició un plan para implementar la comunicación clara en la Administración local madrileña, impulsado por la Dirección General de Transparencia y Atención a la Ciudadanía, la colaboración de la Fundéu BBVA y la editorial Prodigioso Volcán. Con este plan, el ayuntamiento ha liderado una transformación en la cultura comunicativa municipal que ha significado no solo poner la información al alcance de la ciudadanía de forma transparente, sino también (re)elaborarla de manera que sea fácil de entender, directa y sencilla.
Lograr una comunicación clara significa que “la ciudadanía comprenda de forma fácil, directa, transparente, simple y eficaz la información y las comunicaciones que proceden de organizaciones privadas y públicas” (Ayuntamiento de Madrid, s. f.) y, por lo tanto, también las comunicaciones entre Administración y ciudadanos.
Con este proyecto, el consistorio madrileño ha seguido “la senda de otras administraciones internacionales que llevan trabajando en proyectos similares desde hace más de 50 años” (Ayuntamiento de Madrid, s. f.) ―en el Reino Unido, Suecia, EE. UU., Canadá o Francia― y también ha retomado la tradición por la modernización del lenguaje jurídico y administrativo que se ha materializado en numerosas iniciativas públicas, y algunas privadas, en varias comunidades autónomas desde los años 60 del pasado siglo.Llegeix més »
Actuacions de les universitats catalanes en matèria de llenguatge jurídic – Andreu Pulido
L’octubre del 2018 el Govern de la Generalitat de Catalunya va reconèixer el certificat de llenguatge jurídic català de les universitats catalanes com a certificat equivalent al certificat de coneixements de llenguatge jurídic (nivell J), que s’adreça a l’Administració de justícia i altres operadors jurídics.
La Comissió Interuniversitària de Formació i Acreditació Lingüístiques de Catalunya (CIFALC), ens que agrupa totes les universitats del sistema universitari català, havia sol·licitat el reconeixement del seu certificat de llenguatge jurídic català a la Direcció General de Política Lingüística (DGPL). El certificat de nivell J s’adreça exclusivament al personal de l’Administració de justícia. Tenint en compte l’interès que el certificat podia tenir per a altres professionals de la justícia i el dret i per al professorat i estudiants de les facultats de dret de les universitats catalanes, la CIFALC va aprovar elaborar el seu propi certificat de llenguatge jurídic català i demanar-ne el reconeixement i l’equivalència amb el certificat J a la DGPL. D’aquesta manera les universitats catalanes van començar a oferir convocatòries d’examen de llenguatge jurídic català l’any 2018.
El certificat de llenguatge jurídic de la CIFALC segueix la mateixa estructura que el certificat de nivell J. Consta de dues àrees: l’àrea 1, en què s’avalua l’expressió escrita de l’examinand i la seva capacitat per redactar textos jurídics, i l’àrea 2, en què s’avaluen els coneixements específics de llenguatge jurídic. En l’àrea 1 l’examinand s’ha d’enfrontar a dos textos propis de l’àmbit jurídic (oficis, citacions, diligències, provisions, interlocutòries, etc.). Les tasques de l’àrea 2 fan referència als coneixements de l’àmbit jurídic pel que fa a la gramàtica, els criteris de redacció, la terminologia i les convencions.
El nou certificat de llenguatge jurídic de la CIFALC s’adreça especialment als estudiants i professorat universitaris i a aquelles persones interessades o relacionades amb el món jurídic que volen disposar d’uns coneixements especialitzats en llenguatge jurídic. El seu objectiu principal és fomentar l’ús del català a l’Administració de justícia i afavorir la qualitat lingüística de la llengua catalana en aquest àmbit.Llegeix més »