Categoria: terminologia

L’Optimot i la nova normativa: com afecta el llenguatge jurídic? – Aina Domènec Vilaregut

eapcDeixa un comentari

Pantalla d'un ordinador portàtil amb una persona escrivint, on es veu la pàgina de l'Optimot.La normativa, al dia

La codificació normativa de la llengua catalana, a càrrec de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), s’articula a través de tres obres fonamentals: la Gramàtica de la llengua catalana (GIEC), l’Ortografia catalana (OIEC) i el Diccionari de la llengua catalana (DIEC). L’IEC va publicar la GIEC i l’OIEC els anys 2016 i 2017, respectivament, i des del juny de l’any passat podem consultar aquestes obres en línia als portals giec.iec.cat i oiec.iec.cat. En el cas de l’OIEC, la nova edició en línia va incorporar les modificacions aprovades per l’IEC el 2021, un cop acabat el període de carència que es va establir per a la implantació de les novetats ortogràfiques.Llegeix més »

Slovenian and Slovenian Terminology – Mojca Žagar Karer

eapcDeixa un comentari
Lake Bled. Photo by Franci Ferjan. Source: www.slovenia.info

Slovenia is a small country in the heart of Europe with a population of around two million. Geographically, it is very diverse because it lies at the junction of the Alps, the Mediterranean, the Pannonian Basin, and the Dinaric Mountains. Since time immemorial, it has been at the crossroads of Romance, Germanic, and Slavic cultures and languages. Although Slovenia became an independent country only in 1991, throughout history the Slovenian language has been an important means of identification.Llegeix més »

La implantació del llenguatge jurídic català a l’àmbit privat: una tasca pendent – Anna Arnall Duch

eapcDeixa un comentari

El llenguatge jurídic català (LJC) va ser objecte d’especial atenció en el procés de normalització lingüística de la llengua catalana que la Generalitat de Catalunya va endegar els anys vuitanta. L’article 1 del primerenc Decret 90/1980, de 27 de juny, va establir que els òrgans de l’Administració de la Generalitat de Catalunya havien d’emprar el català com a “vehicle normal d’expressió en llurs documents, actes públics i en els de l’administració ordinària”. La transcendència d’aquest nou ús encomanat al català, juntament amb l’estat precari en què es trobava el LJC, van comportar que les actuacions de normalització lingüística en l’àmbit jurídic no només anessin encaminades a generalitzar el coneixement i l’ús del LJC, sinó també a codificar-lo.Llegeix més »

Estratègies de cocreació i comunicació de la Terminologia de la COVID-19 en temps de pandèmia – Cristina Bofill, Sandra Cuadrado i M. Antònia Julià

eapcDeixa un comentari

1. Estratègies per a la cocreació d’un diccionari de la COVID-19
Ara fa un any cap de nosaltres podia imaginar com seria el món a dia d’avui. La primavera de 2020 va aparèixer la pandèmia de COVID-19 que ha trasbalsat l’activitat humana a nivell planetari i que limita encara la recuperació d’una certa normalitat. Amb la pandèmia van arribar canvis imprevistos que, probablement, no marxaran. El treball terminològic, per descomptat, també va experimentar situacions impensades que van exigir una adaptació veloç a la realitat sobrevinguda.

Per això, quan el desembre de 2019 es van conèixer els primers casos de la malaltia causada per un nou coronavirus, al TERMCAT se’ns van encendre els llums d’alerta de seguida, amb la determinació de detectar precoçment les noves necessitats terminològiques. A banda de ser un aspecte central de la nostra feina, teníem l’experiència prèvia d’anys enrere, quan van sorgir sobtadament la SARS (síndrome respiratòria aguda greu) i la MERS (síndrome respiratòria de l’Orient Mitjà).Llegeix més »

El Diccionari de l’activitat parlamentària: una nova eina de consulta especialitzada – Margarida Sanjaume i Roser Serra

eapcDeixa un comentari

“El diàleg és el fonament d’aquest edifici, el respecte a la discrepància són les parets i la voluntat d’entesa n’és la teulada. Sense la conjunció d’aquests tres elements, l’estructura trontolla i cau. Siguem guardians de la fortalesa d’aquest edifici, i, sobretot, tinguem sempre les finestres obertes per a escoltar la voluntat popular i la porta oberta per a acollir les necessitats i els anhels del poble.”

Carme Forcadell, primer discurs com a presidenta del Parlament[1]

Enguany, coincidint amb el quarantè aniversari del restabliment del Parlament de Catalunya, es publica el Diccionari de l’activitat parlamentària, elaborat conjuntament pel Parlament i el Govern de la Generalitat, amb la col·laboració i l’assessorament del Centre de Terminologia TERMCAT, adscrit al Departament de Cultura. La redacció ha anat a càrrec del Departament d’Assessorament Lingüístic del Parlament, amb l’assessorament jurídic de lletrats, i de la Direcció General de Relacions Institucionals i amb el Parlament, adscrita al Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència del Govern de Catalunya, concretament l’Àrea d’Afers Parlamentaris Interdepartamentals.Llegeix més »